Opinió

El segle de les hòsties: sempre és 1-O

«Votar? Recordar? Defensar? Reclamar? Existir? No, no, no... Sempre no. I sempre hòsties. Sempre sang»

| 09/01/2018 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Zas! Zas! Zas! I de sobte arriben les hòsties. Sí, “En aquell moment, quan major era la concurrència i l’animació patriòtica, els retens de policia cavalleria, i de peu, que hi havia al carrer de Girona es tiraren arbitràriament damunt aquella multitud amb els sabres desembeinats, i a tothom sigués home, dona o criatura, li engegaven cops de sabre com si lluitessin amb el seu més aferrissat enemic”. Barcelona asfaltada de sang. 11 de setembre de 1923. Totes les persones sabrejades, filetejades, allisades, atonyinades, apallissades... només es troben, es reuneixen, porten flors per commemorar l’11 de setembre de 1714.

Només fan això. Pacíficament, ordenadament, harmoniosament, "melindrosament". Només això. La llista de ferits és impressionant: Ramon Negre i Balet, pronòstic reservat, al cap; Antoni Vilarruga Bordas, 37 anys, a la gola, pronòstic reservat; Joaquim Artigas Nadal, 18 anys, pronòstic reservat, al cap.... Desenes i desenes. Persones anònimes. Només volen recordar però l’estat espanyol no vol que ho facin. Any rere any. Sabres, pallisses, hòsties... I davant seu, dempeus, sempre troben memòria. Tossuda, incorruptible, immortal, memòria. Memòria en forma humana: homes, dones, nens.. De totes les edats i classes. Són súper herois amb vestits de sang. Ahir i avui. Com l’1 d’octubre de 2017.
 
Són els mateixos que el 1923. El 1901, 1974, 1956, 1992, 1883, 1714... Anys i panys. Anys i sangs. Anys i sabres, pistoles, bombes, hòsties, pallisses... El 1923 no deixen recordar; el 2017 no deixen votar. Però, de fet, si durant el referèndum de l’1d’octubre de 2017, l’estat espanyol, apallissa en un nou segle de nacional-porrisme és perquè no vol que recordis. Que tinguis memòria. No vol que es tornin a veure en un documental com 1-0, al programa Sense ficció de TV3, les imatges de més de dos milions de catalans votant. Dempeus. Sense defallir davant les porres. Davant d’aquelles caravanes del terror que arbitràriament, recorrien pobles i ciutats de Catalunya i tacaven els carrers, les places, els col·legis de porres i sang.

Zas! Zas! Zas! Atacs com sabres, fletxes, bales, míssils. Dirigits, estudiats, pensats, rumiats, trets del congelador, amb guió clàssic, d’anys i sangs, perquè van destinats a la memòria. Cada cop de porra, cada gota de sang us cridava, us esquitxava: Recordeu! Recordeu el que sempre us hem fet. Sabres, porres, sang. Recordeu.

Feu memòria de la vostra sang perquè hi haurà més sang. I feu memòria d’una nova memòria. De la pròtesi de l’estat espanyol del segle XXI. Dels nous ciborgs. Del nou software. De la nova arma vírica de destrucció massiva: la desmemòria fabricada. Mireu tots aquests catalans. Aquest veí que us diu "bon dia" i "bona nit" i "bon de tot" amb dolby surround i un somriure de melindro sucat amb xocolata desfeta permanent. Aquests pares del col·legi tant implicats amb l’educació dels nens, el salvament dels enciams del quadrant nord-est de l’hemisferi octogonal i la pau mundial i intersideral. Aquest empresari tant trempat amb el que heu tancat un negoci que us fa venir salivera de futur. Aquests diputats al Parlament de partits que fins i tot es diuen catalanistes. Aquests regidors als ajuntaments. Aquestes persones que trobeu arreu....

Sí, tots aquestes que justifiquen, legitimen, relativitzen la violència de l’1 d’octubre i post 1 d’octubre. Uns ho diuen a la cara i us foten una bufa d’argumentacions, una metralladora de paraules. D’altres, freds, monosil·làbics. Amb fesomia de lobotomia. Uns fan festa major perquè us han atonyinat; d’altres no ho voldran veure, no ho voldran creure. A uns ja els hi va bé, ja era hora que us apallissessin; d’altres no gosaran dir-vos-ho però a l’estómac... Sí, s’ha arribat massa lluny. Què us heu cregut?

Votar? Recordar? Defensar? Reclamar? Existir? No, no, no... Sempre no. I sempre hòsties. Sempre sang. Sempre és 1 d’octubre. Per a uns, perquè per a d’altres mai, mai els passarà res d’això: són robots sense memòria, sense sentiments, sense esperança, sense futur, però amb un sabre, o una porra, a la mà. Uns sempre a punt del Zas! I uns altre sempre tacats de sang.

COMENTARIS

Sense cor
Martina de l'Hospitalet, 09/01/2018 a les 23:27
+0
-0
D'on no n'hi ha, no en raja, qui no te cor no pot estimar, = PP+PSOE+PSC+C'S a tots aquets els hi falta el sentit del ridicul.
Cal tenir-ho clar
Anònim, 10/01/2018 a les 10:47
+0
-0
L'espanyolisme no fa autocrítica, no té escrúpols, se li'n refoten les formes, la democràcia...

Està molt bé que vulguem construir la República entre flors i violes però hem de tenir molt clar que l'enemic no vol negociar: només vol la nostra desfeta i destrucció.
L'independentisme ha d'acabar l'institut, fer-se adult i afrontar la realitat.

Si no, estem acabats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Barcelona: pisos turístics
Un balcó de la Barceloneta amb una pancarta contra els pisos turístics
Un balcó de la Barceloneta amb una pancarta contra els pisos turístics | Albert Alcaide
23/07/2018
La tinent d'alcalde Janet Sanz reivindica que "els avenços són evidents" malgrat que encara hi ha 1.714 ofertes penjades a internet
PDECat: anàlisi
Carles Puigdemont, en un missatge enregistrat difós davant l'assemblea del PDECat
Carles Puigdemont, en un missatge enregistrat difós davant l'assemblea del PDECat | Adrià Costa
22/07/2018
El debat sobre la dissolució del partit dins de la Crida, el lideratge condicionat de Bonvehí pel pes dels presos i els exiliats, i la nova relació amb el PSOE de Sánchez marquen el futur immediat de la forrmació
Procés català
Clara Ponsatí i el seu advocat
Clara Ponsatí i el seu advocat | ACN
23/07/2018
La consellera a l'exili ha rebut la notificació conforme l'euroordre ha estat retirada
atac a Vic
Anna Erra durant la multitudinària roda de premsa.
Anna Erra durant la multitudinària roda de premsa. | Adrià Costa
23/07/2018
L'autor va ser un veí de 51 anys d'edat, que aquest matí s'ha negat a prestar declaració
Violència Masclista
Un 17,6% de les dones declara haver patit  violència masclista el 2016
Un 17,6% de les dones declara haver patit violència masclista el 2016 | Cedida
23/07/2018
Un 17,6% de les dones declara haver patit agressions sexuals en l'últim any i les denúncies han augmentat en un 8,4%, segons l'Enquesta de Violència Masclista a Catalunya 2016
Audiències
Imatge il·lustrativa
22/07/2018
OJD i comScore certifiquen la primera posició del diari en els seus rànquings d'audiència de juny la setmana en què l'empresa editora concreta la integració de Rubitv.cat