salut

Els experts minimitzen l'impacte del canvi d'hora en la salut

El catedràtic de Fisiologia Antoni Díez Noguera apunta que el cos "està perfectament preparat" per avançar els rellotges

Alguns estudis assenyalen que obligar l'organisme a adaptar-se a un nou horari pot tenir un impacte en els sistemes cerebral i cardiovascular, però els experts no donen credibilitat a aquestes tesis

| 22/03/2018 a les 18:38h
Arxivat a: Societat, fisiologia, canvi d'hora, psiquiatria, salut
El canvi d'hora ens pot fer sentir cansats però no provoca problemes de salut
El canvi d'hora ens pot fer sentir cansats però no provoca problemes de salut | Eva Domínguez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/03/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Avançar els rellotges una hora no provoca infarts de miocardi, ni migranyes, ni accelera l'envelliment. Els experts desmunten les llegendes urbanes i tomben algunes de les tesis més esteses sobre el suposat impacte que té el canvi d'hora en la salut. El catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona (UB), Antoni Díez Noguera, explica que "els petits desajustos que pateixen algunes persones són l'excepció, no la regla".

El cos nota que hem avançat l'hora perquè "dormim una hora menys", segons el fisiòleg, però no pas perquè l'alteració horària comporti automàticament un daltabaix en l'organisme. "Té incidència pel fet que molta gent descansa una estona menys que l'habitual però ja està", insisteix Díez Noguera. Ara bé, que no perjudiqui la salut no vol dir que no es percebi. "Té efectes sobre les nostres inèrcies quotidianes", afegeix. Per exemple: tenim gana a la una i no a les dues perquè el cos encara no s'ha adaptat al nou horari.

Tota una sèrie de canvis que el cos "absorbeix" -utilitzant la terminologia del professor- en un o dos dies. De fet, Díez Noguera explica que el rellotge biològic és de 25 hores i no de 24, de manera que "l'organisme s'ajusta cada dia una hora". Això demostra, segons el professor, que "el nostre cos té la capacitat d'absorbir les conseqüències d'aquests canvis d'horari", tot i que "avançar els rellotges sempre demana forçar un pèl més la màquina que retardar-los".

Estudis alarmants

Les paraules del catedràtic de Fisiologia de la UB contrasten amb les inquietants conclusions que alguns estudis suposadament científics han posat sobre la taula. Una recerca sobre la salut cardiovascular publicada l'any 2008 a la revista New England Journal of Medicine alertava que el 12% dels infarts de miocardi estaven provocats pel canvi a l'horari d'estiu. Unes dades que, a parer de Díez Noguera, no tenen "cap base". "M'agradaria veure aquests treballs... Ves a saber com estan fets", assevera, escèptic.

El professor sí que reconeix, però, que hi ha estudis seriosos que parlen de com el cos es sincronitza amb la llum solar i, fins i tot, dona validesa a algunes investigacions que assenyalen un augment dels accidents de trànsit l'endemà de canviar d'hora. "Però no els provoca avançar el rellotge en si, sinó el fet que al matí costa més que la foscor es dissipi, un element que es nota en la sinistralitat", apunta el fisiòleg.

Els nadons, més susceptibles

Si bé és cert que el canvi d'hora pràcticament no té cap impacte en la salut humana, hi ha col·lectius especialment sensibles a aquest tipus de retocs. És el cas dels nadons, que tenen el cervell en període de creixement. El neurocientífic i professor dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Diego Redolar, explica que "el problema amb els infants tan petits és que el seu cervell encara està madurant i el canvi de ritme que implica la modificació horària pot tenir un efecte més pronunciat".

Redolar posa deures als pares per corregir aquestes petites disfuncions. "Els progenitors poden acabar d'ajustar els ritmes de manera progressiva per reduir l'impacte", assenyala el neurocientífic de la UOC. Seguint l'exemple de l'inici: enlloc de donar el biberó a les dues en punt -tenint en compte que el dia anterior era la una- es pot fer a dos quarts, per anar encaixant els horaris d'una manera esglaonada. "Cada dia, avancem un quart d'hora o trenta minuts enlloc de canviar les rutines de sobte", exposa el professor.

Ara bé, Redolar deixa clar que "les conseqüències a nivell cerebrals són imperceptibles" i circumscriu les afectacions a l'àmbit fisiològic. Per a la resta de persones, "l'impacte encara és més nimi", segons el neurocientífic, perquè "tot i que el nostre cervell rep una informació diferent a l'habitual, disposa de mecanismes per adaptar-se ràpidament als nous ritmes". "De fet, en qüestió de 24 hores, el cos ja s'ha acostumat al nou horari", conclou el professor.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Barcelona: habitatge
Grups criminals venen claus de pisos ocupats
Grups criminals venen claus de pisos ocupats | Adrià Costa
24/03/2019
NacióDigital ha investigat durant dos mesos la venda il·legal d'habitatges buits a persones en situació d'emergència habitacional i ha contactat amb un dels grups criminals que se'n lucra
Procés català
La presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, on Puigdemont va ser traslladat després de la detenció
La presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, on Puigdemont va ser traslladat després de la detenció | ACN
25/03/2019
L'expresident de la Generalitat va ser interceptat al nord d'Alemanya mentre tornava d'un viatge a Finlàndia, però va quedar ràpidament en llibertat provisional i la justícia germànica va decidir no extraditar-lo
Judici de l'1-O
Agents de la Guàrdia Civil, en l'operatiu contra l'1-O a Sant Julià de Ramis
Agents de la Guàrdia Civil, en l'operatiu contra l'1-O a Sant Julià de Ramis | Carles Palacio
24/03/2019
Felix von Grundberg, socialdemòcrata alemany, i Manon Masse, diputada independentista quebequesa, declaren dimecres davant del Suprem
procés català
Carles Puigdemont i Raül Romeva, en un viatge a Dinamarca
Carles Puigdemont i Raül Romeva, en un viatge a Dinamarca | ACN
25/03/2019
L'organisme demana que s'investigui si la Generlitat va utilitzar diners públics en acció exterior favorable a la independència entre els anys 2011 i 2017
Barcelona
El supercomputador MareNostrum 4, al Barcelona Supercomputing Center.
El supercomputador MareNostrum 4, al Barcelona Supercomputing Center. | ACN
24/03/2019
És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança supercomputadors per competir a nivell global amb els Estats Units, la Xina i el Japó
SEXE, POSTUREIG I REGGAETON
Una copa menstrual
Una copa menstrual | Pixabay
24/03/2019
«Encara no hem aconseguit que la menstruació deixi de ser un tabú envoltat de tòpics i mites ni sentir-nos lliures amb el nostre cos i la nostra sexualitat»