Procés català

Roger Torrent, nou president del Parlament amb els vots independentistes

El dirigent d'ERC agafa el relleu de Forcadell gràcies als 65 vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, inclosos els vots delegats de Junqueras, Forn i Sànchez

Josep Costa i José María Espejo-Saavedra assumeixen les vicepresidències de la cambra després que Cs i PP mostrin la seva disconformitat amb el vot delegat dels presos

, Parlament de Catalunya | 17/01/2018 a les 16:24h
Arxivat a: Política, Parlament de Catalunya, Carles Puigdemont, Roger Torrent, procés català, Oriol Junqueras
Roger Torrent, nou president del Parlament
Roger Torrent, nou president del Parlament | Josep Maria Montaner
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Roger Torrent és el nou president del Parlament. El diputat d'ERC, que relleva Carme Forcadell, ha estat escollit per la cambra catalana gràcies als vots independentistes. La candidatura de Torrent, que ha necessitat dues voltes, ha rebut 65 suports.

Torrent ha estat votat pels diputats de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, amb l'excepció dels suports de Carles Puigdemont i els consellers a l'exili, que han decidit no delegar el vot, tenint en compte la pressió de l'Estat. Sí que ho han fet Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, presos a Estremera i Soto del Real. Ciutadans, PP i el PSC han votat José Eespejo-Saavedra mentre que Catalunya en Comú-Podem ha optat per votar en blanc.

En els últims dies s'havia apuntat la possibilitat que els "comuns" optessin per votar el seu propi candidat, però finalment s'han decantat pel vot en blanc. En la primera ronda -i també en la segona- s'han recollit nou paperetes en blanc, una més que el nombre de diputats que té la formació liderada per Xavier Domènech. Fonts socialistes consultades per NacióDigital han "desmentit categòricament" que algun dels seus diputats haguessin votat en blanc. És probable que aquesta novena papereta en blanc provingui d'alguna de les forces unionistes.

Just després que hagi estat escollit, Carles Puigdemont ha trucat Torrent per felicitar-lo mentre encara estava a l'hemicicle, mentre que també ho ha fet en una piulada en què s'ha mostrat convençut que exercirà el càrrec "amb noblesa i valentia".
 
La CUP, sense lloc a la mesa

Un cop nomenat Roger Torrent, la cambra ha escollit els vicepresidents de la mesa. La primera vicepresidència recaurà en Josep Costa, diputat de Junts per Catalunya, mentre que la segona vicepresidència l'assumirà José María Espejo-Saavedra. Les forces independentistes han concedit els seus vots al diputat sobiranista mentre que el bloc unionista ha optat pel diputat de Ciutadans. Els "comuns" han tornat a votar en blanc.

Alba Vergés, Eusebi Campdepadrós, Joan Garcia, David Pérez completen la mesa del Parlament en la nova legislatura. Finalment, la CUP no serà present a l'òrgan rector de la cambra, tot i que en els darrers dies s'havia apuntat la possibilitat que ocupés una cadira de la mesa, com el mateix consell nacional dels anticapitalistes havia validat.

Abans de la votació, interrompuda pels aplaudiments quan s'anomenava els diputats presos o a l'exili, Ciutadans i PP han demanat al president de la mesa d'edat, Ernest Maragall (ERC) que reconsiderés la decisió de permetre el vot dels electes empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, una maniobra de la qual se n'ha desmarcat Miquel Iceta, líder del PSC. "[Permetre el vot] És la millor interpretació possible del posicionament del Tribunal Suprem i de l'informe dels lletrats", ha indicat Iceta, que en l'anterior legislatura acostumava a posar-se al costat dels liberals i dels populars en qüestions relacionades amb el reglament.
 

Inés Arrimadas, durant la constitució del Parlament Foto: Josep Maria Montaner


Maragall defensa la delegació del vot dels presos

Maragall ha defensat la possibilitat que els electes presos puguin delegar el vot, ja que ho interpreta com una "causa d'incapacitat perllongada", inclosa en el reglament del Parlament, i per garantir el “principi democràtic fonamental a l'exercici polític dels diputats electes”. Així, Jordi Sànchez i Joaquim Forn ho han delegat en el conseller de la Presidència diputat de JxCat, Jordi Turull, i Oriol Junqueras en la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

Una decisió que ha rebut les crítiques de Cs i PP. La líder dels liberals a Catalunya, Inés Arrimadas, ha demanat reconsiderar-la, ja que ha recordat que "les tres causes per delegar el vot són molt clares", les quals inclouen maternitat i paternitat, malaltia greu o incapacitat, i entre elles no interpreta que hi tingui cabuda l'empresonament. "No es pot començar amb mal peu", ha lamentat, com creu que ha fet Maragall, qui ha criticat que ha fet "un míting d'ERC que no es correspon al d'un ple de constitució" i per les atribucions com a president de la mesa d'edat, en què ha carregat contra la persecució política i judicial de l'Estat contra l'independentisme.

Santi Rodríguez -a qui Maragall, per error, ha anomenat "Fernández"-, ha expressat la "discrepància" per la decisió, i ha assenyalat que en cap cas depèn de la mesa d'edat. "Suposa, de facto, una ampliació dels supòsits  de delegació de vot", ha recalcat el dirigent del PP, que en aquesta legislatura només té 4 diputats.

Dura crítica de Maragall

El discurs del diputat d'ERC Ernest Maragall com a president de la mesa d'edat, a l'inici del ple de constitució del Parlament d'aquest dimecres, s'ha basat en una dura crítica per l'aplicació del 155 i la persecució dels membres del Govern i els "Jordis" i, per això, ha lamentat que aquests no hi poguessin ser, "alguns presoners, altres a l'exili, tots destituïts". Una proclama que té lloc en un hemicicle en què els escons on haurien de seure aquests electes llueixen grans llaços grocs i que ha rebut crits per part de l'oposició unionista.

Tot i això, l'exconseller del PSC i exeurodiputat, que havia sonat per presidir la mesa definitiva del Parlament, ha insistit que Catalunya "no es resigna, vol seguir sent el que és", així com construir un "país nou, just i lliure". Per això, ha explicitat que sent una "acumulació d'indignació front a les agressions que rebem i una creixent suma de raó i raons" per treballar per aquest repte. Així, ha apuntat que ell no hauria de ser diputat, sinó "més assistent a manifestacions o debats" que electe, ja que "els que haurien de ser aquí són els que no hi són", i ha denunciat que "l'estat espanyol no sap guanyar, sap derrotar, no sap compartir, sap humiliar i castigar".

En la seva defensa de l'1-O d'octubre i dels resultats del 21-D, Maragall ha recordat que la "normalitat acceptable" seria la "del mutu respecte i del reconeixement" de la voluntat de la societat catalana. "És el primer cop des de la Transició que el ple de la constitució de la legislatura se celebra amb el banc del Govern buit´", ha subratllat per destacar la situació d'excepcionalitat. El diputat d'ERC, integrant de la mesa d'edat que lidera la sessió plenària, ha reivindicat que fins i tot Josep Tarradellas, condemnat a l'exili, va poder ser en el ple de constitució del Parlament el 10 d'abril del 1980.

Maragall també ha insistit que, tenint present el desenllaç de l'anterior legislatura i la resposta repressiva de l'Estat. el sobiranisme ha fet pres nota dels fets. "Nosaltres seguirem, n'hem après. Coneixem les nostres forces i mesurem millor les de l'Estat", ha afirmat. El diputat també ha apuntat que el Parlament sabrà atendre "el vot divers i complex" del 21-D. "No abandonarem la via democràtica", ha afegit.

Arrencada de la legislatura amb incògnites

La dotzena legislatura ja ha arrencat i ho fet amb dues grans incògnites que planaran sobre el Parlament durant les properes setmanes: la fórmula investidura de Carles Puigdemont, nom refermat ahir per Junts per Catalunya i ERC, i el full de ruta amb el qual governarà el país durant -teòricament- els propers quatre anys. De moment, l'independentisme té clar que Roger Torrent, a proposta dels republicans, serà el màxim dirigent de la cambra i la segona autoritat del país. Mai ningú tan jove -38 anys- havia accedit al càrrec des de la restauració democràtica.

Substituirà Carme Forcadell, presidenta en l'anterior legislatura, i tindrà bona part de la responsabilitat en la decisió que prengui la mesa sobre la investidura a distància de Puigdemont que negocien Junts per Catalunya i ERC. Entre les dues candidatures tindran 4 dels 7 membres de la mesa: Torrent i Alba Vergés per part dels republicans, i Josep Costa -vicepresident primer- i Eusebi Campdepadrós Geis per part de la llista sobiranista més votada en les eleccions del 21 de desembre. Dos dirigents de Ciutadans -José María Espejo-Saavedra i Joan Garcia- i un del PSC -David Pérez- completaran l'organisme. La CUP, de moment, descarta formar-ne part perquè no se'ls ha ofert, diuen, cap proposta.
 

Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució. Foto: Josep Maria Montaner


La legislatura, com l'anterior, està emmarcada en un context d'excepcionalitat. Als escons del Parlament hi haurà, aquest dimecres, un mínim de vuit absències. Són les dels exiliats -Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret- i les dels empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, que han delegat el vot. La número dos d'ERC, Marta Rovira, votarà per Junqueras, mentre que Turull ho farà per Sànchez i Forn. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha deixat clar que anirà al Tribunal Constitucional si els exiliats poden votar en la primera sessió parlamentària de la legislatura. I això pot tenir conseqüències. 

Els diputats de Brussel·les no demanaran delegar el vot, a diferència dels diputats empresonats, que sí que ho sol·licitaran, segons han informat aquest matí fonts dels respectius partits.
 
Roger Torrent, aquest dimecres. Foto:Josep Maria Montaner

Els lletrats del Parlament, de fet, van emetre un informe en el qual tancaven la porta a la delegació de vot dels dels presos i exiliats. Les causes que la justifiquen, segons el text, han de ser interpretades "de manera restrictiva, sense permetre extensions analògiques a altres supòsits que els que es desprenen amb naturalitat de la norma". Al reglament només es parla de "supòsits vinculats tots ells a circumstàncies relacionades a la maternitat o paternitat o per motius de salut, inclosa la incapacitat". Serà la mesa d'edat, presidida per Ernest Maragall, qui decidirà sobre la qüestió.

En cas que els exiliats puguin delegar el vot, un perill planarà sobre l'arrencada de la legislatura. Si Rajoy recorre al TC la constitució de la mesa del Parlament, com ja ha anunciat, es podria bloquejar la posada en marxa de la cambra. Això voldria dir, segons la versió de la Moncloa, que no podrien començar el compte enrere de dos mesos que té el Parlament per triar un candidat a la presidència de la Generalitat. El debat d'investidura s'hauria de celebrar, en teoria, el 31 de gener.

Pendents de Puigdemont

El president de la Generalitat té intenció d'intentar la investidura a distància, previsiblement per delegació. Això voldria dir que un diputat de Junts per Catalunya llegiria el discurs d'investidura i que el candidat no podria debatre amb l'oposició. El govern espanyol també ha advertit que recorreria immediatament una investidura telemàtica, de manera que podria quedar suspesa i que el rei Felip VI no signaria el nomenament que sortís del Parlament.

Sectors de l'independentisme sostenen que seria aquest el moment en què Puigdemont es podria plantejar un pas enrere i cedir pas a un altre candidat, tot i que Junts per Catalunya es manté ferma en què no hi ha alternatives damunt la taula. Els noms de Jordi Turull, Elsa Artadi i Eduard Pujol són els que més força prenen quan es debat soterradament un possible pla B, tot i que fins que arribi el debat d'investidura la llista presidencial seguirà insistint en la restitució. Aquest argument, però, ja està "superat", segons fonts nacionalistes, des del moment en què hi ha consellers legítims -Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa- que ja han dit que no repetiran.

Albert Batet, alcalde de Valls i número tres per Tarragona de JxCat, guanya pes per convertir-se en president del grup parlamentari

Pel que fa al grup parlamentari de Junts per Catalunya, un dels noms que guanya més pes a l'hora de convertir-se en el seu líder és Albert Batet. Forma part del cercle de Puigdemont i va ser amb ell a Brussel·les dissenyant la candidatura. Els noms per a la mesa -Eusebi Campdepadrós i Josep Costa- formen part del gruix d'independents que formen part de la llista. Campdepadrós va ser cap de llista per Tarragona i Costa és professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de manera que té experiència reglamentària.

Al llarg dels propers dies, Junts per Catalunya i ERC s'hauran de posar d'acord per bastir un Govern, més enllà de la presidència, i dotar-lo de contingut. Durant la campanya, alts responsables de la candidatura de Puigdemont insistien que, sense obtenir el 50% dels vots, calia destinar la legislatura a "eixamplar la base". Els independentistes van aconseguir el 47,5% dels sufragis i, amb presos polítics i l'amenaça latent del 155 -que seguirà en vigor si el president és investit a distància, segons Rajoy-, es veuen obligats a recalcular l'estratègia unilateral de la legislatura passada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
procés català
El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, en una reunió de Govern
El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, en una reunió de Govern | ACN
19/08/2019
Oriol Junqueras contempla els comicis com a possible resposta a la sentència del Suprem mentre que JxCat sosté que els republicans s'han de centrar en l'aprovació dels pressupostos
SEGURETAT
Una cerca ràpida permet trobar desenes d'armes prohibides
Una cerca ràpida permet trobar desenes d'armes prohibides | ND
19/08/2019
El repunt d'apunyalaments a Barcelona obre el debat sobre la comercialització de ganivets i navalles
Migracions
L'Open Arms a les costes de Lampedusa
L'Open Arms a les costes de Lampedusa | Europa Press
19/08/2019
L'ONG exigeix a Espanya i Itàlia que garanteixin la possibilitat de desembarcar en un port segur
procés català
El president de la Generalitat, Quim Torra, en una roda de premsa al Palau de la Generalitat
El president de la Generalitat, Quim Torra, en una roda de premsa al Palau de la Generalitat | Govern
19/08/2019
La conferència a la Universitat Catalana d'Estiu serà el primer auditori per explicar la pauta post-judici, però no encara la resposta a la sentència del Suprem
ERC
Joan Puig, Xavier Martínez-Gil i Jordi Taurinyà, membres del Col·lectiu 1r d'Octubre
Joan Puig, Xavier Martínez-Gil i Jordi Taurinyà, membres del Col·lectiu 1r d'Octubre | Universitat Catalana d'Estiu
19/08/2019
El Col·lectiu 1r d'octubre advoca per la via unilateral, "empoderar la militància i retornar al camí de la ponència política"
Bercelona: robatoris
Dos agents dels Mossos detenint una persona.
Dos agents dels Mossos detenint una persona. | ACN
19/08/2019
Els Mossos d'Esquadra investiguen els darrers casos de robatoris amb "mata lleó", i la Policia Nacional espanyola alerta del risc mortal de l'acció