Efemèrides

Avui fa 50 anys Masella es posava en funcionament

Cronologia històrica de l'estació d'esquí de Masella

Masella projecta un telecabina a la Tosa i un telecadira al Coll de la Mola

| 03/01/2018 a les 16:47h
Arxivat a: Societat, Masella, 50 anys, historia, cronologia
Avui fa 50 anys Masella posava en marxa el telecadira número 1
Avui fa 50 anys Masella posava en marxa el telecadira número 1 | Masella
Va ser el 3 de gener de 1968. Avui és un dia especial per Masella i és que fa just 50 anys que s'inaugurava el telecadira biblaça entre el Pla de Masella i La Pleta. El mateix dia s'inaugurava el teleesquí destinat als debutants. Us ho expliquem.

Tal dia com avui, fa 50 anys, es van obrir les portes de l’estació d’esquí de Masella, molt diferent de com la coneixem avui en dia. Fins llavors, les mines de manganès, a les vessants de La Tosa, i els camps de cultiu de patata, al Pla de Masella, eren la principal activitat a Masella, molt abans que ningú pensés en teleesquís, pistes o esquiadors. Molt abans que, a mitjan dècada dels seixanta, l’Ajuntament d’Alp impulsés la creació d’una nova estació d’esquí a la Cerdanya. Salvador Pous, l’alcalde del poble, i Enric Sirvent, tinent d’alcalde, estaven convençuts que les vessants orientades al nord i protegides pel bosc de la muntanya de La Tosa conservarien molt bé la neu i serien un indret idoni per crear-hi noves pistes d’esquí. A més a més, la materialització d’una segona estació d’esquí a la Baixa Cerdanya seria un impuls econòmic i turístic pel poble i la comarca, així que van apostar-hi fort.

El maig del 1966 es va constituir, doncs, l’empresa promotora Teleesquís de la Tossa d’Alp, S. A., per propiciar l’aprofitament turístic d’aquesta zona. Per tirar endavant la iniciativa, van recórrer a la inversió d’un grup d’accionistes privats encapçalats per l’empresari i arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich, que anys després n’acabaria sent el soci majoritari. Actualment propietat de la Fundació Privada Bosch i Aymerich, Masella segueix sent una de les poques estacions d’esquí del Pirineu de gestió privada i econòmicament viable. L’estació, fidel als seus orígens, segueix tenint avui dia com a objectiu principal el desenvolupament econòmic i turístic de la comarca de la Cerdanya, per la qual cosa tots els beneficis que s’aconsegueixen es reinverteixen en noves infraestructures per al domini esquiable.

La tardor del 1967 es van instal·lar al Pla de Masella els dos primers remuntadors, un teleesquí de debutants i un telecadira biplaça que s’enfilava fins a La Pleta. Els ginys es van posar en marxa el dia 3 de gener del 1968. L’estació de Masella ja era una realitat.

El 1969 es va inaugurar un tercer remuntador, un altre teleesquí, a la zona de La Pleta, però va ser dos anys després, el 1971, que Masella va fer un salt qualitatiu en assolir el seu desnivell màxim de 935 m, vigent encara avui. El telecadira de Cap del Bosc i el teleesquí de La Tosa transportaven els esquiadors fins als 2.535 m del cim de La Tosa, des d’on podien baixar esquiant fins al Pla de Masella, a 1.600 m. Aquell mateix any es va adquirir també la primera màquina trepitjaneu, una SV Ratrac 71.

El 1972, l’estació es va ampliar cap al sector de Coma Oriola amb la construcció del telecadira biplaça homònim. Amb aquesta ampliació cap a Coma Oriola i la Tosa, als termes municipals de Das i Urús, la societat va passar a anomenar-se Teleesquís de la Tossa de Alp, Das i Urús, S.A. (TTADUSA), raó social que ha perdurat fins a l’actualitat. L’hivern del 72, Masella va acollir també els Campionats d’Espanya Absoluts d’Esquí Alpí, en què Francisco Fernández Ochoa, flamant campió olímpic, va aconseguir la victòria tant en eslàlom con en eslàlom gegant.

A banda dels remuntadors, ja des dels primers anys Masella volia oferir una experiència turística completa, i per això es van construir grans infraestructures hoteleres. L’Alp Hotel Masella, inaugurat l’any 1977 i encara en funcionament, i els primers apartaments van permetre als esquiadors allotjar-se a peu de pista. També tenien la possibilitat d’aprendre a esquiar amb els monitors de l’escola, que en aquell moment depenien de la “Escuela Española de Esquí”.

Durant la dècada dels 70 i dels 80, es van incorporar contínuament nous teleesquís i telecadires, cosa que va situar Masella entre les estacions d’esquí capdavanteres al Pirineu Català.

L’any 1994 es van instal·lar a l’estació els primers canons de neu produïda. Des d’aleshores ençà, cada temporada s’ha invertit en la millora de la xarxa de neu, que cada vegada té més capacitat de fabricar neu amb un consum d’energia menor.

La inauguració el 1995 del primer remuntador desembragable, el telecadira de quatre places Masella Jet, va marcar un abans i un després. A partir d’aquesta data, una sèrie de remuntadors nous van anar substituint els antics telecadires biplaça i teleesquís fins a crear la moderna xarxa de remuntadors de la qual presumeix actualment Masella.

El 1997 es va substituir el telecadira de pinça fixa biplaça Coma Oriola per un telecadira de pinça fixa amb cinta d’embarcament i de 4 places.

El 1998 es va construir el desembragable de 6 places Jumbo Tosa; el 2004, el telecadira de 6 places TGV i, el 2009, el de 6 places de La Pia Express, que va suposar l’obertura d’un nou sector esquiable amb l’ampliació de Masella cap a l’est.

A part del creixement físic del domini, Masella també ha destacat en l’última dècada per l’ampliació d’hores d’esquí. El desembre de l’any 2013 es va inaugurar l’Esquí Nocturn, una innovadora aposta de l’estació per oferir noves experiències als esquiadors, que a partir d’aquesta data han pogut lliscar per les pistes il·luminades els vespres dels dijous, divendres i dissabtes. Amb 10 quilòmetres i 13 pistes il·luminades, Masella ofereix el domini nocturn més ampli del sud d’Europa, cosa que li ha valgut el denominatiu de “la capital de l’Esquí Nocturn dels Pirineus”

Pel que fa al clima, des de la seva inauguració l’any 1968 s’han anat intercalant a Masella hiverns més freds i de nevades abundants amb d’altres més secs i càlids. El fet que un 80% de les pistes transcorrin pel mig del bosc i que la majoria d’elles estiguin orientades al nord fa que la neu es conservi millor que en altres llocs més exposats radiacions als rajos solars. Amb això i amb les millores constants que s’han fet en neu produïda s’ha aconseguit que la neu sempre estigui garantida a l’estació de la Cerdanya. L’any 2014, amb la instal·lació de canons a la pista Coms de Das i al sector més oriental de La Pia, es va completar la innivació del 100 % dels sectors.

Gràcies a tot això, Masella ofereix des de fa anys la temporada més llarga dels Pirineus i acostuma a ser la primera a obrir la temporada i la darrera a tancar-la. El rècord es va batre la temporada 2008-2009, en què l’estació va romandre oberta més de sis mesos, des del 8 de novembre fins al 10 de maig.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
dreta espanyola
L'escó buit de Mariano Rajoy
L'escó buit de Mariano Rajoy | ACN
18/06/2018
El camí cap al congrés extraordinari del PP es complica després de la retirada de Núñez Feijóo
procés català
Entrevista a TVE a Pedro Sánchez
Entrevista a TVE a Pedro Sánchez | La Moncloa
18/06/2018
El president del govern espanyol anuncia que té la intenció d'esgotar la legislatura; l'entrevista a TVE, en 10 frases
entrevista
Mercè Barceló
Mercè Barceló | Adrià Costa
19/06/2018
La catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i membre del Col·lectiu Praga afirma que "proposin el que proposin des de l'Estat, la sortida passa per un referèndum"
PRIMÍCIA
Pau Villòria, en una imatge d'arxiu
Pau Villòria, en una imatge d'arxiu | ACN
18/06/2018
El comissionat té una àmplia experiència a l'administració i els darrers anys ha estat la mà dreta de Santi Vila a Territori, Cultura i Empresa
sant joan
Coques de Sant Joan
Coques de Sant Joan | Juanma Peláez
19/06/2018
Les preferides són les de fruita amb pinyons i la de llardons, amb preus que oscil·len entre els 16 i 35 euros