Ciència en Societat

VÍDEOS La cara amagada de la Lluna

L’aterratge de la sonda xinesa Chang’e 4 suposa una fita tècnica espectacular

| 10/01/2019 a les 14:28h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, Ciència en Societat, Lluna
Imatge del rover de la missió xinesa Change'4 a la cara oculta de la Lluna, presa des del mòdul d'aterratge
Imatge del rover de la missió xinesa Change'4 a la cara oculta de la Lluna, presa des del mòdul d'aterratge | CNLP
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’arribada de la sonda xinesa Chang’e 4, que va allunar al pol sud de la Lluna, comporta una fita tècnica espectacular. Ofereix alhora la possibilitat d’augmentar el coneixement del Sistema Solar, en definitiva, dels nostres orígens, i duu
associat el germen de la cursa espacial.

La cara oculta de la Lluna és a la zona d’ombra de les comunicacions; per això va caldre situar abans un satèl·lit a una distància de 65.000 km, que permet la transmissió de la informació a la Terra. Aquesta situació requereix d’una robòtica molt avançada per moure la sonda per la superfície lunar. Els EUA havien intentat abans aterrar en aquesta zona, sense aconseguir-ho.

La sonda espacial soviètica Lluna 3, el 1959, es va acostar a la Lluna i va fer arribar les primeres fotografies de la cara amagada del satèl·lit, la cara que no podem veure des de la Terra. Ja tenim noves fotografies que va prendre la sonda durant l’allunatge. L’apel·latiu "cara fosca" és un antropocentrisme; l’hem anomenada així perquè nosaltres no la veiem, no perquè ho sigui, de fosca, ja que sí que li toca el Sol; en podem veure el pàl·lid reflex de llum solar que li envia la Terra, quan és nova. 

La sonda xinesa es va posar al cràter Von Kármán, al pol sud del satèl·lit, que mesura 2.600 km de diàmetre i 12 km de fondària; és un dels cràters d’impacte més grans del Sistema Solar, que deuria trencar l’escorça de la Lluna. Mentre que la cara visible del satèl·lit és relativament regular, la cara oculta és plena de cràters; els científics dedueixen que té una formació geològica més gruixuda. 


La Lluna no és el satèl·lit més gran del Sistema Solar, però sí que és el més gran en relació al planeta. El diàmetre de la Lluna (3.474 km) és entre un terç i un quart del de la Terra (12.742 km). Aquesta relació de mesures, tot i la diferència de densitats, fa que des de la seva generació la Lluna hagi tingut una importància crucial a la Terra, en especial per al desenvolupament de la vida.

La Lluna i la Terra comparteixen una història inicial comuna. De fet, la hipòtesi que explica la formació de la Lluna és que l’impacte d’un meteorit va arrencar un fragment l’escorça terrestre i va acabar formant el satèl·lit. Es calcula que en mil anys es va acoblar la rotació sincrònica, per això mostra sempre la mateixa cara. 

Quan la Lluna es va desprendre de l’escorça terrestre, era de deu a vint vegades més a prop del que no és ara. L’evolució dels cossos i la gravetat, va provocar que la Terra i la Lluna s’anessin allunyant de mica en mica. Hi va jugar un paper rellevant el moviment periòdic de les masses d’aigua; en l’inici, les marees podien ser fins a mil vegades superiors a les actuals. 

En allunyar-se, es va anar frenant el període de rotació de la Terra. Quan es trobaven a una distància de 22.500 km, els dies terrestres duraven cinc hores; en temps dels dinosaures, els dies es van estabilitzar en 24 hores.

La Lluna se segueix allunyant de la Terra a una velocitat de 3,8 centímetres per any; com detecten els reflectors que van deixar diverses expedicions, on impacta un punt làser de precisió d’1 mm (després d’una distància recorreguda de 800.000 km). Quan la Lluna sigui més lluny es perdrà l’efecte centrífug de les marees. I canviarà l’eix de la Terra, que podrà oscil·lar fins a 90°, intercanviant l’equador pels pols. Una amenaça per a la vida a la Terra.


Enguany serà un any apassionant per als amants de l’exploració espacial, que va iniciar-se per la competència entre la NASA i la Unió Soviètica. Vam començar l’any amb una sonda de la NASA que enviava imatges des de més de 6.000 milions de kilòmetres; un repte que pot oferir perspectives de coneixement impressionants. També celebrarem els cinquanta anys de l’arribada dels humans a la Lluna, amb la missió Apol·lo, la darrera tripulada va ser l’any 1972. El 1976 hi va allunar una sonda soviètica. 

La Xina va començar la cursa espacial tard, entorn l’any 2000, i el 2003 ja havia posat el primer astronauta en òrbita. Va recuperar l’exploració lunar: hi va fer arribar una primera sonda el 2007 i el 2013, una segona per a prendre imatges. La cursa xinesa va molt ràpida i supera reptes de molta dificultat, amb un pressupost gairebé set vegades inferior al dels Estats Units (sis mil milions de dòlars, enfront de quaranta milions). 

La missió Chang’e 4 té una tasca immediata de coneixement geològic de la Lluna; podria confirmar l’origen del satèl·lit en relació a la Terra, ja que l’activitat geològica terrestre n’ha esborrat el seu passat més remot. L’expedició també vol explicar l’origen de l’aigua lunar, abundant en el seu sòl, que se sospita va derivar de les reaccions que provoca el vent solar –carregat de partícules i d’hidrogen– amb els minerals del seu sòl, que contenen oxigen.

Chang’e 4 analitzarà també el medi ambient local. Estudiarà com esdevé el  creixement de verdures, flors i cucs de seda, dins un recipient hermètic. L’objectiu a mig termini és de dur-hi una missió tripulada cap al 2036, probablement amb l’objectiu de colonitzar el satèl·lit. L’objectiu final: conquerir l’espai. El segell de superpotència.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un telèfon amb Whatsapp
Un telèfon amb Whatsapp | Flickr
La popular aplicació de missatgeria instantània inicia una nova etapa
Una abella
Una abella | PIxabay
Un estudi arriba a unes sorprenents conclusions
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat | NacióMotor
Les matriculacions de turismes a Catalunya cauen un 2,8% durant l'any passat
Greta Thunberg, davant del Parlament suec
Greta Thunberg, davant del Parlament suec | Twitter
Amb només 15 anys, Greta Thunberg ha aconseguit que el seu discurs faci la volta al món
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Crònica
Artur Mas amb Carles Puigdemont després que aquest dos investit president.
Artur Mas amb Carles Puigdemont després que aquest dos investit president. | Adrià Costa
20/09/2020
Els dos expresidents, que mantenen una relació franca, topen pel rumb de col·lisió fixat entre Junts i el PDECat; les negociacions se centren ara a evitar anar per separat a les eleccions
Anàlisi
El president de la Generalitat, Quim Torra, al debat de política general.
El president de la Generalitat, Quim Torra, al debat de política general. | Adrià Costa
20/09/2020
El relat sobiranista abona la idea que el suport a l'estat propi és majoritari i es pot eixamplar, però les enquestes revelen un retrocés d'adhesions, en el marc d'una divisió entre partits que fa agonitzar la legislatura
Procés català
Quim Torra i Pere Aragonès, al debat de política general.
Quim Torra i Pere Aragonès, al debat de política general. | Adrià Costa
19/09/2020
La cohabitació, marcada pel calendari, viurà moments de tensió en funció de les estratègies al Parlament i escenificarà el xoc estratègic fins als comicis
#ELS50NOMS (39/50)
Emilio Cuatrecasas i Rafael Fontana.
Emilio Cuatrecasas i Rafael Fontana. | ND
20/09/2020
President d'honor del segon bufet jurídic de l'estat espanyol, va enlairar el despatx abans de veure's obligat a cedir-ne el comandament
església
El cardenal Omella, a la seu de la CEE a Madrid.ssemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola.
El cardenal Omella, a la seu de la CEE a Madrid.ssemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. | ACN
20/09/2020
Creix el malestar entre els creients per l'actitud d'indiferència de la Tarraconense respecte a les víctimes de la repressió de l'Estat i la ferida amb la Generalitat no es tanca
CORONAVIRUS
Seria el segon voluntari que presenta patologies
Seria el segon voluntari que presenta patologies | Europa Press
20/09/2020
L'empresa AstraZeneca, que col·labora amb la Universitat d'Oxford, diu que no té a veure amb les proves, mentre que experts apunten que no està clar