Nadal 2018

Breu recull d'arguments per desarmar el teu cunyat aquest Nadal

Ni els presos tenen privilegis ni Puigdemont és un fugat, els votants de Vox no són uns ignorants i a Pedro Sánchez sí que l'ha votat algú

| 24/12/2018 a les 15:02h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, Nadal, cunyats, Vox, Carles Puigdemont, Pedro Sánchez, feminisme, procés català, violència masclista, Nadal 2018
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/12/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si us porteu malament amb el sogre o no podeu veure aquell cosí intensito, tranquils, que el Nadal passa ràpid. Si sou dels que espereu amb candeletes aquestes dates de dinars inacabables i sobretaules de tertúlia, felicitats, perquè ha arribat la vostra època de l’any. Les festes nadalenques conviden a repassar l’any, a fer resums, i a debatre a taula sobre tot el que ha passat. Enguany hi ha temes que no faltaran: aquell tiet indepe dirà que ara ja sí que tenim la República a tocar perquè li ha arribat un missatge d’origen desconegut que diu que està tot pensat; el nebot futbolista analitzarà el Barça de Valverde i constatarà el declivi de Luís Suárez; i l’àvia dirà que no entén què li trobeu a la Rosalía. 

Però per sobre de tot, el que s’ha d’evitar aquest Nadal, és que el cunyat de torn monopolitzi el debat -com ja va fer l'any passat- amb sentències sobre tot. És per això que apostem pel servei públic i us fem un breu recull d’arguments per combatre els temes cunyats de les sobretaules d'aquests dies. 

"Els presos tenen privilegis"

Carlos Carrizosa, al Parlament. Foto: Adrià Costa


No, no en tenen. Així ho ha dit la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha convidat fins i tot els dirigents de Ciutadans i el PP (que són els que esgrimeixen més aquest argument) perquè visitin els dirigents polítics independentistes i ho comprovin en primera persona. Les autoritats (els diputats, per exemple), poden visitar quan vulguin els presos, igual que els advocats, i per tant no hi hauria problema si volguessin fer una visita a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Quim Forn, Carme Forcadell o Dolors Bassa. 

Però no només ho diu Capella, que no tenen privilegis. També ho diu, per exemple, Iñaki Rivera Beiras, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, expert en el sistema penitenciari i coneixedor del funcionament de les presons. Ell ho deixa clar: no tenen privilegis. "Dir això és fer escarni i és una vergonya, ho diuen aquells que no van mai a la presó i no tenen ni idea de què és el món penitenciari". I afegeix que els presos socials amb qui ell ha parlat últimament sempre diuen el mateix: que els presos polítics "es comporten com un més i són persones respectuoses".

Els privilegis, explica, són d'un altre naturalesa i tenen a veure amb "la posició social i política de fora de la presó". Això fa que unes persones tinguin moltes més visites que d'altres però aquest fet "és independent del sistema penitenciari". "És miserable aquesta acusació perquè demostra no sé si un interès o una ignorància, però en qualsevol cas és molt mal intencionada", afirma Rivera.
"Puigdemont és un fugat de la justícia"

Carles Puigdemont, durant la presentació del Consell per la República Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya


Tampoc. Carles Puigdemont va marxar d’Espanya després de la declaració d’independència. Es va exiliar a Bèlgica, i en aquell moment no hi havia cap ordre de detenció contra ell, per tant no es va fugar de res. Quan la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar les euroordres, Puigdemont va anar a declarar sense cap oposició a Bèlgica, i va ser després quan el cas va passar al Suprem que Pablo Llarena va decidir retirar-la abans que la justícia belga es pronunciés pel temor que no s’acceptessin els delictes pels quals es demanava l’extradició i això limités la capacitat de la justícia espanyola a l’hora de jutjar-los.

El mateix va passar a Alemanya. Puigdemont va ser detingut quan es dirigia a declarar a la justícia belga després que s’hagués activat l’euroordre mentre ell era a Finlàndia fent unes conferències. En ser detingut, Llarena va activar una euroordre perquè fos extradit d’Alemanya a Espanya. Després de 12 dies a la presó, la justícia alemanya va deixar Puigdemont en llibertat amb mesures cautelars mentre resolia sobre la seva extradició. Finalment, la justícia no va considerar que se’l pogués extradir per rebel·lió i, de nou, Llarena va retirar l’euroordre. 

Per tant, a dia d’avui, la justícia espanyola no reclama Puigdemont, que es pot moure lliurement per Europa (i pel món). Espanya, això sí, pot activar una altra euroordre si així ho considera, i serà la justícia del país on sigui el president a l’exili qui decideixi si l’extradeix o no.  
"A Pedro Sánchez no l'ha votat ningú"

Sánchez i Rajoy, just després de la moció de censura. Foto: ACN


A veure. Pedro Sánchez va quedar segon a les últimes eleccions espanyoles, per darrere de Mariano Rajoy, amb 85 diputats. Per tant, per començar, algú sí que l’ha votat. El sistema parlamentari espanyol fa que sigui el Congrés qui esculli el president. Això vol dir que és president qui suma més escons, més enllà dels vots. Certament, el PP va guanyar les eleccions amb molta diferència respecte el segon i va obtenir 123 escons. Però en no tenir la majoria absoluta ni cap pacte d’estabilitat per governar durant tota la legislatura, existia la possibilitat -prevista i democràtica- d’una moció de censura i que un altre partit governi amb una majoria alternativa.

I això va passar entre el 31 de maig i l’1 de juny, quan tot un seguit de forces polítiques van unir-se per fer fora Rajoy i el PP de la Moncloa. El PSOE, Podem, ERC, PDECat i el PNB, sumats, tenen més escons que el PP i Cs, i per tant, tenen tot el dret a governar. Lògicament, però, el govern serà dèbil, però és perfectament legítim i democràtic, i així està previst a la llei. Per tant, a Pedro Sánchez sí que l’ha votat algú: milions d'espanyols a les eleccions i la majoria del Congrés per fer-lo president.
"Els votants de Vox són una colla d’ignorants"

Míting de Vox a Vistalegre Foto: Vox


Això no és del tot correcte. Segons les dades analitzes per El País, el perfil del votant de Vox, en termes generals, és força transversal: els simpatitzants d’aquesta formació ultra són més urbans que rurals, tenen més estudis que la mitjana i són gent gran, però en general es distribueixen per tot l’electorat. Sorprèn, a més, el percentatge de dones entrevistades que diu haver votat aquest partit obertament masclista: un 50%. 

Vox també va tenir més èxit entre jubilats i treballadors, i és més dèbil en aquella gent de renda baixa. Dit d’una altra manera, tal com es pot veure en aquesta anàlisi de dades de NacióDigital, la gent de classe alta a Andalusia vota més Vox que no pas la gent amb menys renda.

Amb tot, que el votant d’aquest partit es distribueixi de manera transversal entre l’electorat fa pensar que la gent no el vota per qüestions socioeconòmiques, sinó més aviat per una qüestió d’idees: la gent que vota Vox realment van decidir fer-ho perquè els agrada el que diu la formació ultra. I què diu? Doncs entre d’altres perles: que cal frenar els independentistes, defensar la unitat d’Espanya, expulsar els immigrants i eliminar les autonomies. 
"La dictadura del feminisme"

La manifestació feminista de dijous 8 de març Foto: Adrià Costa


Si algú diu això seriosament podeu aixecar-vos i marxar amb l’escudella al plat. El sistema és masclista en termes generals i en concret. Existeix la violència institucional contra les dones, com demostra aquest reportatge a Media.cat. Les institucions són masclistes i un dels exemples més evidents és la justícia: la sentència de la Manada que ha marcat aquest any ho deixa clar per si encara hi havia dubtes.

Més dades: a Espanya hi ha hagut aquest any prop d’un centenar d’assassinats masclistes. "Però la majoria de denúncies són falses”… Mentida. El percentatge de denúncies falses entre 2009 i 2017 és del 0,01%. La meitat de dones assassinades a l’estat espanyol són víctimes de la violència de gènere, tal com indica el Ministeri de l’Interior. I, contàriament al que es pot escoltar a vegades, la majoria d’assassinats no els cometen estrangers, sinó homes espanyols, tal com explica Público amb dades oficials. 

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, un 51,3% de dones a Catalunya ha patit violència masclista (deixant de banda els comentaris, els gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. Un 25,3% de les dones ha patit alguna agressió especialment greu durant la seva vida (això és una de cada quatre dones). Fins a l’octubre del 2018, a Catalunya s’han produït sis assassinats masclistes (l’any 2017, vuit). A l’estat espanyol, el portal feminicidio.net xifra en 96 les dones assassinades aquest any (última actualització del 19 de desembre).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un telèfon amb Whatsapp
Un telèfon amb Whatsapp | Flickr
La popular aplicació de missatgeria instantània inicia una nova etapa
Una abella
Una abella | PIxabay
Un estudi arriba a unes sorprenents conclusions
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat | NacióMotor
Les matriculacions de turismes a Catalunya cauen un 2,8% durant l'any passat
Greta Thunberg, davant del Parlament suec
Greta Thunberg, davant del Parlament suec | Twitter
Amb només 15 anys, Greta Thunberg ha aconseguit que el seu discurs faci la volta al món
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
coronavirus
UCI de l'Hospital Mútua Terrassa.
UCI de l'Hospital Mútua Terrassa. | Albert Alemany
03/12/2020
El Govern demana a la ciutadania que no marxi de pont i garanteix excepcions de mobilitat per les dates assenyalades del Nadal
coronavirus
Ambient nadalenc al centre de Barcelona.
Ambient nadalenc al centre de Barcelona. | Helena Margarit
02/12/2020
El document del Procicat recull les advertències dels organismes internacionals però justifica el relaxament de les mesures per Nadal pel "benestar emocional" de la ciutadania
Sánchez, Calvo i Iglesias, en el moment de l'aprovació
Sánchez, Calvo i Iglesias, en el moment de l'aprovació | EP
03/12/2020
Els comptes aniran ara al Senat abans de la seva aprovació definitiva
ELECCIONS CATALANES 14-F
Joan Canadell en una imatge d'arxiu.
Joan Canadell en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
03/12/2020
El president de l'entitat empresarial delega a Mònica Roca les funcions fins a les eleccions del 14-F, en què aspira a un lloc destacat en la llista del partit de Puigdemont
Economia
Les torres de CaixaBank a la Diagonal de Barcelona.
Les torres de CaixaBank a la Diagonal de Barcelona. | Helena Margarit
03/12/2020
Aprovada també la marxa de Jordi Gual i el nomenament de Goirigolzarri com a nou president de l'entitat resultant
Judici del 17-A
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty.
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty.
03/12/2020
Forenses expliquen que s'hi van identificar dos perfils genètics, un dels quals es relaciona amb objectes de l'imam però sense poder confirmar-ne la identitat