Ciència en societat: anàlisi

Els astrònoms es pregunten ara: què és una lluna?

A mesura que avança la tecnologia i aconseguim descobrir nous cossos celestes, sorgeixen noves preguntes

| 25/07/2018 a les 14:51h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, astrònoms, lluna, anàlisi, Ciència en societat
La lluna, vista des de Sabadell
La lluna, vista des de Sabadell | Juanma Peláez
Aquests dies, les primeres llums brillants en pondre’s el Sol són quatre planetes alineats: Venus, seguint el Sol; Júpiter, Saturn i Mart més a l’oest i en aquest ordre. Els més experts, també podran veure Neptú, i Mercuri i Urà, només les darreres hores. Tots, en un rosari seguint l’eclíptica, la mateixa trajectòria que seguim nosaltres a la Terra. Total, tots els considerats planetes en el Sistema Solar.

Els colors dels astres els identifiquen a ull nu: Júpiter és més blanc; Saturn, més groguenc; Mart, més vermellós. Només amb uns prismàtics podem veure els anells de Saturn i les llunes galileanes de Júpiter: Ió (volcànica), Europa (glaçada), Ganimedes (més gran que Mercuri) i Calisto (profundament marcada per cràters). Galileu només els va voler numerar, va ser l’astrònom alemany Simon Marius qui, a més de reclamar-ne la descoberta els va nomenar.

En ser els primers cossos celestes trobats que no orbiten entorn el Sol, la descoberta dels satèl·lits per Galileu va confirmar la teoria heliocèntrica de Copèrnic, marcant l’inici de l’empirisme de la Revolució Científica, que va dur –amb els aspectes més teòrics i de mètode de Bacon i Descartes; i el rebuig a la generació espontània dels éssers vius i el coneixement de com funcionava el cos humà– a la ciència moderna.

Es pot anomenar lluna qualsevol còdol que orbiti entorn un planeta? 

Júpiter té més satèl·lits, des que els avenços tecnològics han permès de trobar-los. Des de 1862 fins a 1979 se’n van trobar tretze més; els tres darrers gràcies a la sonda Voyager. Entre 1999 i el 2000, trenta-dos. I des d’aleshores fins fa poc, catorze satèl·lits més. Ja en teníem seixanta-tres. Per les característiques compartides, es distingeixen set grups.

Júpiter pot haver tingut diverses generacions de satèl·lits. Es pensa que els més antics i els més interns es van formar per la matèria d’un disc protoplanetari en la primera història de Júpiter. Coincideixen en tenir òrbites més regulars i sentit de gir com el del planeta. La majoria, però, han estat capturats «quan passaven per allà», cosa que no ha d’estranyar atès que és el planeta més gran del Sistema Solar –de diàmetre onze cops superior al de la Terra.

Els grups més interns són més regulars. Els quatre més pròxims formen el grup d’Amaltea, els dos més interns forneixen el planeta de material per als seus anells; es creu que poden haver estat destruïts per cometes i posteriorment reconstruïts per gravetat. Els satèl·lits galileans, que per gravetat s’acosten a Júpiter, tenen òrbites sincronitzades en una ressonància que pot doblar i quadruplicar la de Ganimedes, el més gran. Més enllà hi ha solitari Temisto i el grup d’Himàlia, format per cinc llunes petites amb òrbites irregulars, degut a la gravetat del Sol.

Aquestes nits d’estiu, a més dels planetes i els satèl·lits galileans, es poden veure bé l’estrella polar

Al doble de distància es troben els altres tres grups de satèl·lits. Es pensa que són restes de sengles asteroides capturats per Júpiter, que es van fragmentar per col·lisions, ja que giren en sentit oposat al del planeta i estan molt inclinats. Són el grup d’Ananké, de setze satèl·lits; el grup de Carmé, de disset satèl·lits, i el grup de Pasífae, format per tretze satèl·lits. Ara s’han descrit una dotzena de llunes molt més petites i que formen tres grups.

Però, què és una lluna? Un cos celeste que orbita entorn un planeta. Ara bé, es pot anomenar lluna qualsevol còdol que orbiti entorn un planeta? Fa una dotzena d’anys els astrònoms es preguntaven quan es pot nomenar planeta un cos que gira entorn una estrella; i, en posar una dimensió mínima, Neptú va caure de la col·lecció i és considerat un “planeta nan”. Potser caldrà que classifiquem alguns satèl·lits com a “llunes nanes”? Potser.

En qualsevol cas, la bellesa, com la de l’arc iris, no la treu ningú. Aquestes nits d’estiu, a més dels planetes i els satèl·lits galileans, es poden veure bé l’estrella polar, Artur i el triangle d’estiu (Altaïr, Deneb i Vega); o la galàxia d’Andròmeda, una de les tres espirals més grans, amb la Via Làctia. I el regal el tindrem el dia 27 amb un eclipsi de Lluna, tot i que només veurem el final; qui la vulgui veure caldrà que s’hi fixi atès que ja sortirà eclipsada a les 22h 20 min (hora oficial). Bones nits d’observació!

Contingut relacionat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN
01/01/1970
La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any
Una escena de «Dragged Across Concrete»
Una escena de «Dragged Across Concrete»
01/01/1970
Les entrades surten a la venda aquest dimecres
Mariano Rajoy, en una de les seves últimes imatges al Congrés
Mariano Rajoy, en una de les seves últimes imatges al Congrés | ACN
01/01/1970
Fonts citades per "El País" expliquen que l'expresident espanyol "està tranquil" i ja ha superat "el xoc" de la moció de censura
La zona 'petó i adeu' de l'Escola Pia de Sabadell.
La zona 'petó i adeu' de l'Escola Pia de Sabadell. | ACN
01/01/1970
Sabadell ho ha implementat aquest dimecres en diverses escoles
Gemma Nierga presenta el seu nou programa a TV3
Gemma Nierga presenta el seu nou programa a TV3 | ACN
01/01/1970
L'espai vol "retre un homenatge amable i emotiu als pares de la gent més coneguda del país"
Munir, en una foto d'arxiu
Munir, en una foto d'arxiu | FC Barcelona
01/01/1970
Polèmica en l’aniversari del jove jugador del Barça
EXCLUSIVA
Alfred Bosch i Ernest Maragall, conversant en la conferència nacional d'ERC d'abans de l'estiu.
Alfred Bosch i Ernest Maragall, conversant en la conferència nacional d'ERC d'abans de l'estiu. | ACN
20/09/2018
El fins ara líder dels republicans a l'ajuntament anunciarà divendres que renuncia a encapçalar la llista, i serà l'actual conseller d'Afers Exteriors qui n'agafi el relleu
procés català
Milers de manifestants rememoren la protesta del 20-S a les portes del departament d'Economia
Milers de manifestants rememoren la protesta del 20-S a les portes del departament d'Economia | Adrià Costa
20/09/2018
La mobilització per rememorar el dia de les primeres detencions per l'1-O demana al Govern "unitat" i determinació a les portes del judici
CRÒNICA
Margarida Obiols, Lluís Bassat, Julia Otero i Queco Novell a l'auditori de RBA.
Margarida Obiols, Lluís Bassat, Julia Otero i Queco Novell a l'auditori de RBA. | @fpmaragall
20/09/2018
Quaranta amics de l'expresident i alcalde rememoren en un llibre moments de la vida del dirigent polític en els deu anys de la Fundació Maragall
entitats
Elisenda Paluzie a la passada Diada
Elisenda Paluzie a la passada Diada | Josep M. Montaner
20/09/2018
Paluzie ajorna el debat al secretariat nacional de l'entitat per poder plantejar esmenes i debatre més a fons el document
comuns
Xavier Domènech, Elisenda Alamany i Marta Ribas, en una sessió al Parlament
Xavier Domènech, Elisenda Alamany i Marta Ribas, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
20/09/2018
"Es demana directament que es tallin caps de càrrecs parlamentaris que són polítics" admeten dirigents de l'espai, que viu fortes turbulències després de la renúncia de Xavier Domènech
Literatura
Els premiats en el Premis de Literatura de Girona.
Els premiats en el Premis de Literatura de Girona. | ACN
20/09/2018
Vicenç Villatoro guanya el Carles Rahola d'assaig amb l'obra "Massa foc" i el reusenc Jordi Folck, el Ramon Muntaner de literatura juvenil