Ciència en societat: anàlisi

Els astrònoms es pregunten ara: què és una lluna?

A mesura que avança la tecnologia i aconseguim descobrir nous cossos celestes, sorgeixen noves preguntes

| 25/07/2018 a les 14:51h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, astrònoms, lluna, anàlisi, Ciència en societat
La lluna, vista des de Sabadell
La lluna, vista des de Sabadell | Juanma Peláez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies, les primeres llums brillants en pondre’s el Sol són quatre planetes alineats: Venus, seguint el Sol; Júpiter, Saturn i Mart més a l’oest i en aquest ordre. Els més experts, també podran veure Neptú, i Mercuri i Urà, només les darreres hores. Tots, en un rosari seguint l’eclíptica, la mateixa trajectòria que seguim nosaltres a la Terra. Total, tots els considerats planetes en el Sistema Solar.

Els colors dels astres els identifiquen a ull nu: Júpiter és més blanc; Saturn, més groguenc; Mart, més vermellós. Només amb uns prismàtics podem veure els anells de Saturn i les llunes galileanes de Júpiter: Ió (volcànica), Europa (glaçada), Ganimedes (més gran que Mercuri) i Calisto (profundament marcada per cràters). Galileu només els va voler numerar, va ser l’astrònom alemany Simon Marius qui, a més de reclamar-ne la descoberta els va nomenar.

En ser els primers cossos celestes trobats que no orbiten entorn el Sol, la descoberta dels satèl·lits per Galileu va confirmar la teoria heliocèntrica de Copèrnic, marcant l’inici de l’empirisme de la Revolució Científica, que va dur –amb els aspectes més teòrics i de mètode de Bacon i Descartes; i el rebuig a la generació espontània dels éssers vius i el coneixement de com funcionava el cos humà– a la ciència moderna.

Es pot anomenar lluna qualsevol còdol que orbiti entorn un planeta? 

Júpiter té més satèl·lits, des que els avenços tecnològics han permès de trobar-los. Des de 1862 fins a 1979 se’n van trobar tretze més; els tres darrers gràcies a la sonda Voyager. Entre 1999 i el 2000, trenta-dos. I des d’aleshores fins fa poc, catorze satèl·lits més. Ja en teníem seixanta-tres. Per les característiques compartides, es distingeixen set grups.

Júpiter pot haver tingut diverses generacions de satèl·lits. Es pensa que els més antics i els més interns es van formar per la matèria d’un disc protoplanetari en la primera història de Júpiter. Coincideixen en tenir òrbites més regulars i sentit de gir com el del planeta. La majoria, però, han estat capturats «quan passaven per allà», cosa que no ha d’estranyar atès que és el planeta més gran del Sistema Solar –de diàmetre onze cops superior al de la Terra.

Els grups més interns són més regulars. Els quatre més pròxims formen el grup d’Amaltea, els dos més interns forneixen el planeta de material per als seus anells; es creu que poden haver estat destruïts per cometes i posteriorment reconstruïts per gravetat. Els satèl·lits galileans, que per gravetat s’acosten a Júpiter, tenen òrbites sincronitzades en una ressonància que pot doblar i quadruplicar la de Ganimedes, el més gran. Més enllà hi ha solitari Temisto i el grup d’Himàlia, format per cinc llunes petites amb òrbites irregulars, degut a la gravetat del Sol.

Aquestes nits d’estiu, a més dels planetes i els satèl·lits galileans, es poden veure bé l’estrella polar

Al doble de distància es troben els altres tres grups de satèl·lits. Es pensa que són restes de sengles asteroides capturats per Júpiter, que es van fragmentar per col·lisions, ja que giren en sentit oposat al del planeta i estan molt inclinats. Són el grup d’Ananké, de setze satèl·lits; el grup de Carmé, de disset satèl·lits, i el grup de Pasífae, format per tretze satèl·lits. Ara s’han descrit una dotzena de llunes molt més petites i que formen tres grups.

Però, què és una lluna? Un cos celeste que orbita entorn un planeta. Ara bé, es pot anomenar lluna qualsevol còdol que orbiti entorn un planeta? Fa una dotzena d’anys els astrònoms es preguntaven quan es pot nomenar planeta un cos que gira entorn una estrella; i, en posar una dimensió mínima, Neptú va caure de la col·lecció i és considerat un “planeta nan”. Potser caldrà que classifiquem alguns satèl·lits com a “llunes nanes”? Potser.

En qualsevol cas, la bellesa, com la de l’arc iris, no la treu ningú. Aquestes nits d’estiu, a més dels planetes i els satèl·lits galileans, es poden veure bé l’estrella polar, Artur i el triangle d’estiu (Altaïr, Deneb i Vega); o la galàxia d’Andròmeda, una de les tres espirals més grans, amb la Via Làctia. I el regal el tindrem el dia 27 amb un eclipsi de Lluna, tot i que només veurem el final; qui la vulgui veure caldrà que s’hi fixi atès que ja sortirà eclipsada a les 22h 20 min (hora oficial). Bones nits d’observació!

Contingut relacionat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una abella
Una abella | PIxabay
Un estudi arriba a unes sorprenents conclusions
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat | NacióMotor
Les matriculacions de turismes a Catalunya cauen un 2,8% durant l'any passat
Greta Thunberg, davant del Parlament suec
Greta Thunberg, davant del Parlament suec | Twitter
Amb només 15 anys, Greta Thunberg ha aconseguit que el seu discurs faci la volta al món
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Entrevista
Un moment de la retransmissió de l'entrevista a Junqueras i Romeva.
Un moment de la retransmissió de l'entrevista a Junqueras i Romeva. | Martí Urgell
22/04/2019
El líder dels republicans rebutja que algú sigui més independentista que ell i afirma que una ERC forta és "l'única possibilitat que el PSOE no quedi paralitzat per les seves pròpies pors" a la dreta
Eleccions espanyoles 2019
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, aquest dilluns a la seu de JxCat
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, aquest dilluns a la seu de JxCat | Laura Gómez / Junts per Catalunya
22/04/2019
L'expresident de la Generalitat i el candidat de JxCat a Madrid conversen en un acte que connecta Soto del Real i Waterloo i reclamen "anar a votar sense por" el 28-A
Pablo Casado, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias, abans del debat a TVE
Pablo Casado, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias, abans del debat a TVE | RTVE
22/04/2019
El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 28-A
Judici de l'1-O
La sala segona del Tribunal Suprem, en un moment del judici
La sala segona del Tribunal Suprem, en un moment del judici | Pool Efe
22/04/2019
El vicepresident Pere Aragonès, citat per aquest dimarts a primera hora, demana ser eximit de declarar; els exconsellers que van plegar abans de l'1-O tindran pes en l'onzena setmana del judici
Meteorologia
La pluja farà acte de presència per Sant Jordi
La pluja farà acte de presència per Sant Jordi | Juanma Peláez
22/04/2019
La pluja es veurà en determinats punts de la jornada
Sant Jordi 2019
Sant Jordi.
Sant Jordi. | Adrià Costa
21/04/2019
Xavier Vidal (No llegiu), Antoni Daura (Parcir), Carol Porta (Obaga), Fe Fernández (L'Espolsada), Jordi Gispert (Llibreria 22), Núria Dalmases (Llibreria Dalmases) i Ricard Espinosa (La Capona) recomanen als lectors de NacióDigital una seixantena de títols