Ciència en societat: anàlisi

La cara diu molt de tu

Com es forma? Per què és única? Els darrers avenços científics ens permeten respondre a alguns d'aquests interrogants

| 27/06/2018 a les 14:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, cara, ciència
Dibuix d'un cap humà
Dibuix d'un cap humà | Wikicommons
La cara revela molt sobre nosaltres mateixos. Explica des de la nostra història evolutiva –el nostre origen– fins al desenvolupament embriològic, la dotació genètica, la propensió a la malaltia, l'estat de salut actual i les exposicions que hem patit durant la nostra vida. La idea que l'estructura de les nostres cares fins i tot pot revelar informació sobre les nostres personalitats, ja ve dels antics grecs.

La cara és una constel·lació complexa de components amb funcions ben diverses. A la cara hi ha sentits que ens relacionen amb l’entorn, com són la vista, l'oïda o l'olfacte. Per òrgans que tenim a la cara respirem, ens alimentem i ens comuniquem. Però, malgrat la fascinació col·lectiva per la façana del nostre cos, no comprenem completament el funcionament de la maquinària molecular que controla la seva formació.

En els humans, el desenvolupament de la cara comença molt aviat, durant la cinquena setmana. Entorn del que serà l’obertura oral apareixen cinc prominències: una gran i central, donarà el front, els ulls i el nas; i dos parells simètrics, d’on creixeran les maxil·les i les mandíbules, i que també donaran lloc a les galtes, els llavis i la barbeta. Els dos parells simètrics s’acabaran soldant; quan no ho fan, apareixen malformacions congènites, com el paladar obert.

La cara humana es forma a partir d’estructures que en altres espècies fan altres funcions. Com a reminiscència evolutiva, els vertebrats tenim brànquies en algun moment del desenvolupament embrionari. Els peixos més antics sense mandíbules, com la lamprea, tenen set arcs branquials. En els taurons presenten una innovació evolutiva: els primers arcs branquials es transformen en les mandíbules i la seva articulació cranial, i mantenen quatre arcs que suporten les brànquies.

La natura recicla per fer individus. Com en els taurons, els primers arcs branquials (o faringis) dels humans seran els primordis que formaran les maxil·les i les mandíbules; mentre que els altres arcs intervindran en diferents funcions anatòmiques del cap i del coll.

Les tècniques modernes de laboratori i la creació de models per computació han aportat informació sobre la genètica craniofacial. S’han identificat gens que contribueixen a la formació de la cara i les variants que provoquen malformacions i síndromes, com el llavi leporí. PLOS Genetics ha publicat una col·lecció d’articles amb els avenços recents: «Genètica Craniofacial: on hem estat i on anem».

Els models d’estudi són el ratolí i el peix zebra. El peix zebra –tot i no ser mamífer– és una bona opció, perquè el seu desenvolupament és extern –a partir d’un ou– i perquè els seus embrions són transparents, amb la qual cosa es poden visualitzar directament al microscopi. I, tot i que el rostre de la larva del peix zebra és molt més senzill que el d’un nadó, molts dels processos cel·lulars que formen la cara humana són similars.

La multitud de cares humanes ofereix més diversitat que en altres animals i també més variació que d'altres parts del cos humà. En comprendre la genètica subjacent de les petites diferències en les cares, els científics podran algun dia predir la cara d'una persona a partir del genoma; és a dir, reconstruir cares a partir de mostres d'ADN recollides en escenes de crim o dels ossos dels nostres ancestres. Totes aquestes aplicacions van associades a considerables implicacions ètiques i socials que caldrà tenir en compte.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Gorgs de Catalunya
Gorgs de Catalunya | Albert Alemany, ACN i Carme Molist
01/01/1970
Llistat amb les basses més emblemàtiques catalanes per visitar aquest estiu (i advertències sobre massificacions)
Un mòbil consultant Whatsapp
Un mòbil consultant Whatsapp | Pexels
01/01/1970
Consulta les bases del concurs
Un còctel
Un còctel | Pixabay
01/01/1970
Visitem cinc països a través de cinc begudes: Cuba, Puerto Rico, Brasil, Mèxic i Estats Units
Vehicles circulant per la Gran Via
Vehicles circulant per la Gran Via | Adrià Costa
01/01/1970
Recomanacions per utilitzar millor aquesta funció del nostre vehicle quan arriba la calor
01/01/1970
Trucs per agafar el son a l'estiu sense aire condicionat
Un casament
Un casament | Europa Press
01/01/1970
Arriba el bon temps, arriben les invitacions d’amics i familiars
congrés PP
Pablo Casado, amb Soraya Sáenz de Santamaría
Pablo Casado, amb Soraya Sáenz de Santamaría | PP
21/07/2018
El partit tanca la llarga era del "marianisme" refugiant-se en els "valors" de la dreta i enarborant un nacionalisme espanyol radicalitzat que, d'entrada, busca frenar Cs
PDECat
Marta Pascal, en la compareixença davant la premsa a l'assemblea del PDECat
Marta Pascal, en la compareixença davant la premsa a l'assemblea del PDECat | Ferran Casas
21/07/2018
La coordinadora general del PDECat segueix immersa en la negociació amb l'objectiu de continuar al càrrec i que la formació no es desdibuixi integrant-se a la Crida
Canal Madrid: anàlisi
Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem
Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem | Aida Morales
21/07/2018
«Els accidents del jutge han acabat reforçant Puigdemont i creen un altre problema a Sánchez, que ha de triar entre pressionar sense manies la Fiscalia o deixar-ho tot en mans del Suprem»
Successos
Accident amb quatre morts a Vidreres
Accident amb quatre morts a Vidreres | SCT
21/07/2018
En el sinistre s'hi han vist implicats un turisme i una furgoneta
Companyies aèries
Passatgers de Vueling facturant el seu equipatge el passat abril.
Passatgers de Vueling facturant el seu equipatge el passat abril. | ACN
20/07/2018
L'estiu arriba amb dies caòtics al Prat i, de nou, la companyia amb seu operativa a Barcelona és a l'ull de l'huracà: "Tenen molta experiència en posar excuses", diuen les associacions de consumidors
Mapa interactiu: gorgs
Gorgs de Catalunya
Gorgs de Catalunya | Albert Alemany, ACN i Carme Molist
20/07/2018
Llistat amb les basses més emblemàtiques catalanes per visitar aquest estiu (i advertències sobre massificacions)