Ciència en societat: anàlisi

La cara diu molt de tu

Com es forma? Per què és única? Els darrers avenços científics ens permeten respondre a alguns d'aquests interrogants

| 27/06/2018 a les 14:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, cara, ciència
Dibuix d'un cap humà
Dibuix d'un cap humà | Wikicommons
La cara revela molt sobre nosaltres mateixos. Explica des de la nostra història evolutiva –el nostre origen– fins al desenvolupament embriològic, la dotació genètica, la propensió a la malaltia, l'estat de salut actual i les exposicions que hem patit durant la nostra vida. La idea que l'estructura de les nostres cares fins i tot pot revelar informació sobre les nostres personalitats, ja ve dels antics grecs.

La cara és una constel·lació complexa de components amb funcions ben diverses. A la cara hi ha sentits que ens relacionen amb l’entorn, com són la vista, l'oïda o l'olfacte. Per òrgans que tenim a la cara respirem, ens alimentem i ens comuniquem. Però, malgrat la fascinació col·lectiva per la façana del nostre cos, no comprenem completament el funcionament de la maquinària molecular que controla la seva formació.

En els humans, el desenvolupament de la cara comença molt aviat, durant la cinquena setmana. Entorn del que serà l’obertura oral apareixen cinc prominències: una gran i central, donarà el front, els ulls i el nas; i dos parells simètrics, d’on creixeran les maxil·les i les mandíbules, i que també donaran lloc a les galtes, els llavis i la barbeta. Els dos parells simètrics s’acabaran soldant; quan no ho fan, apareixen malformacions congènites, com el paladar obert.

La cara humana es forma a partir d’estructures que en altres espècies fan altres funcions. Com a reminiscència evolutiva, els vertebrats tenim brànquies en algun moment del desenvolupament embrionari. Els peixos més antics sense mandíbules, com la lamprea, tenen set arcs branquials. En els taurons presenten una innovació evolutiva: els primers arcs branquials es transformen en les mandíbules i la seva articulació cranial, i mantenen quatre arcs que suporten les brànquies.

La natura recicla per fer individus. Com en els taurons, els primers arcs branquials (o faringis) dels humans seran els primordis que formaran les maxil·les i les mandíbules; mentre que els altres arcs intervindran en diferents funcions anatòmiques del cap i del coll.

Les tècniques modernes de laboratori i la creació de models per computació han aportat informació sobre la genètica craniofacial. S’han identificat gens que contribueixen a la formació de la cara i les variants que provoquen malformacions i síndromes, com el llavi leporí. PLOS Genetics ha publicat una col·lecció d’articles amb els avenços recents: «Genètica Craniofacial: on hem estat i on anem».

Els models d’estudi són el ratolí i el peix zebra. El peix zebra –tot i no ser mamífer– és una bona opció, perquè el seu desenvolupament és extern –a partir d’un ou– i perquè els seus embrions són transparents, amb la qual cosa es poden visualitzar directament al microscopi. I, tot i que el rostre de la larva del peix zebra és molt més senzill que el d’un nadó, molts dels processos cel·lulars que formen la cara humana són similars.

La multitud de cares humanes ofereix més diversitat que en altres animals i també més variació que d'altres parts del cos humà. En comprendre la genètica subjacent de les petites diferències en les cares, els científics podran algun dia predir la cara d'una persona a partir del genoma; és a dir, reconstruir cares a partir de mostres d'ADN recollides en escenes de crim o dels ossos dels nostres ancestres. Totes aquestes aplicacions van associades a considerables implicacions ètiques i socials que caldrà tenir en compte.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils | Adrià Costa
Belly Run al seu pas per Tortosa
Belly Run al seu pas per Tortosa | Cedida
L'aplicació transcorre en espais patrimonials de 36 poblacions del territori
Imatge d'un nadó
Imatge d'un nadó | Europa Press
Carles Fiter
Recollim les estratègies per als nadons que proposen Anna M. Puig i Joan Rusiñol al llibre "Mou-te. La revolució de seure menys des de petits"
PDECat
Carles Puigdemont, durant la presentació de la Crida Nacional per la República a Manresa
Carles Puigdemont, durant la presentació de la Crida Nacional per la República a Manresa | Crida Nacional
12/11/2018
El president a l'exili i David Bonvehí provaran de posar les bases d'una "confluència" estable amb Barcelona com a primer objectiu electoral conjunt
judici de l'1-O
Manuel Marchena, qui entoma la presidència de president del Tribunal Suprem i el CGPJ
Manuel Marchena, qui entoma la presidència de president del Tribunal Suprem i el CGPJ | Europa Press
12/11/2018
L'entesa entre PSOE i PP permetrà que el president de la sala penal del Suprem agafi el relleu de Carlos Lesmes al capdavant del Suprem i del CGPJ
Dades
Inauguració de l'any judicial
Inauguració de l'any judicial | Casa Reial
13/11/2018
L'òrgan de govern del poder judicial licita un acord marc per allargar fins al 2020 la intensa activitat internacional i de viatges interns a l'Estat
procés català
Llaços grocs a la Ciutadella.
Llaços grocs a la Ciutadella. | Adrià Costa
13/11/2018
La iniciativa s'inscriu en l'estratègia d'enduriment del partit de Casado, en pugna amb Ciutadans i Vox pel vot més radicalment espanyolista
Salut
Un dels passadissos centrals del supermercat Esclat a Sabadell.
Un dels passadissos centrals del supermercat Esclat a Sabadell. | Albert Segura
12/11/2018
El Ministeri de Sanitat anuncia la implementació del sistema Nutri-score, que serà obligatori a partir de l'any que ve, per fomentar la dieta saludable
Barcelona
Una imatge de l'anterior edició del congrés
Una imatge de l'anterior edició del congrés | Adrià Costa
13/11/2018
Barcelona acull a partir d'aquest dimarts la principal trobada mundial sobre smart cities