Ciència en societat: anàlisi

La cara diu molt de tu

Com es forma? Per què és única? Els darrers avenços científics ens permeten respondre a alguns d'aquests interrogants

| 27/06/2018 a les 14:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Societat, cara, ciència
Dibuix d'un cap humà
Dibuix d'un cap humà | Wikicommons
La cara revela molt sobre nosaltres mateixos. Explica des de la nostra història evolutiva –el nostre origen– fins al desenvolupament embriològic, la dotació genètica, la propensió a la malaltia, l'estat de salut actual i les exposicions que hem patit durant la nostra vida. La idea que l'estructura de les nostres cares fins i tot pot revelar informació sobre les nostres personalitats, ja ve dels antics grecs.

La cara és una constel·lació complexa de components amb funcions ben diverses. A la cara hi ha sentits que ens relacionen amb l’entorn, com són la vista, l'oïda o l'olfacte. Per òrgans que tenim a la cara respirem, ens alimentem i ens comuniquem. Però, malgrat la fascinació col·lectiva per la façana del nostre cos, no comprenem completament el funcionament de la maquinària molecular que controla la seva formació.

En els humans, el desenvolupament de la cara comença molt aviat, durant la cinquena setmana. Entorn del que serà l’obertura oral apareixen cinc prominències: una gran i central, donarà el front, els ulls i el nas; i dos parells simètrics, d’on creixeran les maxil·les i les mandíbules, i que també donaran lloc a les galtes, els llavis i la barbeta. Els dos parells simètrics s’acabaran soldant; quan no ho fan, apareixen malformacions congènites, com el paladar obert.

La cara humana es forma a partir d’estructures que en altres espècies fan altres funcions. Com a reminiscència evolutiva, els vertebrats tenim brànquies en algun moment del desenvolupament embrionari. Els peixos més antics sense mandíbules, com la lamprea, tenen set arcs branquials. En els taurons presenten una innovació evolutiva: els primers arcs branquials es transformen en les mandíbules i la seva articulació cranial, i mantenen quatre arcs que suporten les brànquies.

La natura recicla per fer individus. Com en els taurons, els primers arcs branquials (o faringis) dels humans seran els primordis que formaran les maxil·les i les mandíbules; mentre que els altres arcs intervindran en diferents funcions anatòmiques del cap i del coll.

Les tècniques modernes de laboratori i la creació de models per computació han aportat informació sobre la genètica craniofacial. S’han identificat gens que contribueixen a la formació de la cara i les variants que provoquen malformacions i síndromes, com el llavi leporí. PLOS Genetics ha publicat una col·lecció d’articles amb els avenços recents: «Genètica Craniofacial: on hem estat i on anem».

Els models d’estudi són el ratolí i el peix zebra. El peix zebra –tot i no ser mamífer– és una bona opció, perquè el seu desenvolupament és extern –a partir d’un ou– i perquè els seus embrions són transparents, amb la qual cosa es poden visualitzar directament al microscopi. I, tot i que el rostre de la larva del peix zebra és molt més senzill que el d’un nadó, molts dels processos cel·lulars que formen la cara humana són similars.

La multitud de cares humanes ofereix més diversitat que en altres animals i també més variació que d'altres parts del cos humà. En comprendre la genètica subjacent de les petites diferències en les cares, els científics podran algun dia predir la cara d'una persona a partir del genoma; és a dir, reconstruir cares a partir de mostres d'ADN recollides en escenes de crim o dels ossos dels nostres ancestres. Totes aquestes aplicacions van associades a considerables implicacions ètiques i socials que caldrà tenir en compte.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN
01/01/1970
La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any
Una escena de «Dragged Across Concrete»
Una escena de «Dragged Across Concrete»
01/01/1970
Les entrades surten a la venda aquest dimecres
Mariano Rajoy, en una de les seves últimes imatges al Congrés
Mariano Rajoy, en una de les seves últimes imatges al Congrés | ACN
01/01/1970
Fonts citades per "El País" expliquen que l'expresident espanyol "està tranquil" i ja ha superat "el xoc" de la moció de censura
La zona 'petó i adeu' de l'Escola Pia de Sabadell.
La zona 'petó i adeu' de l'Escola Pia de Sabadell. | ACN
01/01/1970
Sabadell ho ha implementat aquest dimecres en diverses escoles
Gemma Nierga presenta el seu nou programa a TV3
Gemma Nierga presenta el seu nou programa a TV3 | ACN
01/01/1970
L'espai vol "retre un homenatge amable i emotiu als pares de la gent més coneguda del país"
Munir, en una foto d'arxiu
Munir, en una foto d'arxiu | FC Barcelona
01/01/1970
Polèmica en l’aniversari del jove jugador del Barça
entrevista
Enric Calpena
Enric Calpena | Adrià Costa
23/09/2018
El periodista, que acaba de publicar "El dia que Barcelona va morir", ambientada al segle X, creu que "el cas català és un moviment de resistència contra el gir autoritari que hi ha a tot arreu"
procés català
Miquel Iceta, flanquejat pels ministres Meritxell Batet i José Luis Ábalos, a la Festa de la Rosa del PSC
Miquel Iceta, flanquejat pels ministres Meritxell Batet i José Luis Ábalos, a la Festa de la Rosa del PSC | ACN
23/09/2018
Ábalos carrega contra el PP per "independitzar l'Estat de Catalunya" i Iceta alerta que no es pot sotmetre "sentiments" a votació
Entrevista
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrevistat a NacióDigital
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrevistat a NacióDigital | Adrià Costa
22/09/2018
El president defensa que l'independentisme ara està "més reforçat" i descarta "completament" repetir com a candidat | Assegura que un pacte amb el PSC pels pressupostos "no és una opció que contempli"
procés català
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
23/09/2018
Els periodistes Henry de Laguérie i Ludovic Lamant expliquen a Nació Digital com contemplen els mitjans del seu país l'ambició d'un polític a qui molts titllen de "paracaigudista"
eleccions municipals 2019
Ernest Maragall, a Catalunya Ràdio.
Ernest Maragall, a Catalunya Ràdio. | Catalunya Ràdio
23/09/2018
El conseller d'Exteriors no garanteix que sigui el cap de llista a Barcelona
Barcelona: La Mercè 2018
La Mercè sota el pont a la llera del Besòs
La Mercè sota el pont a la llera del Besòs | Jordi Bes
23/09/2018
Les festes de Barcelona conquereixen per primer cop la llera del riu, focus d'un dels projectes estrella del mandat, en jornades assolellades