Sant Joan

Sant Joan, la festa pagana del solstici «adoptada» per l'Església

La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva

| 22/06/2018 a les 11:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Internet, petards, Sant Joan, cultura popular, Joan Amades, tradició, fogueres, Barcelona, cristianisme, església
Una foguera de Sant Joan
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
Per explicar moltes de les tradicions que se celebren a Catalunya cal remuntar-se als llibres d’història per conèixer de quina manera es gaudien segles enrere les dates del calendari marcades com a festivitats. Una de les importants era la del solstici d’estiu, el moment de l’any en què el sol es troba al seu punt més alt i que dona peu a un refrany tan fàcil de recordar com verídic: "Sant Joan, el dia més gran".

Era en aquesta jornada quan s’encenien les grans pires que servien, d’una banda, per donar-li una força simbòlica a un sol que anava perdent el seu vigor, i, de l’altra, per "purificar" les persones que l’envoltaven així com també els camps i les llars. A la flama se li donava un caràcter depurador del que ja es té constància en èpoques gregues i romanes, una creença que encara avui s’invoca, però que es fa des d’una vessant festiva i folklòrica.

L’origen secular de la festa de Sant Joan va anar adoptant, però, un caire religiós que relligava el naixement de Jesús i el solstici d’hivern amb el del seu cosí, Sant Joan Baptista, i el solstici d’estiu. Els evangelis referencien aquesta diferència en el temps i, d’alguna manera, es comencen a fer seva aquella tradició en honor a la naturalesa i a l’arribada del zenit solar que es gaudia centúries enrere per reivindicar-la com quelcom cristià que se celebrava en honor al sant que va batejar Jesús.
 

Arribada de la Flama del Canigó a Ripoll. Foto: Adrià Costa


La tradició pagana de la foguera va intentar ser combatuda pel cristianisme, que en el Concili de Constantinoble de l’any 680 les va condemnar amb duresa tal com es recorda en el Costumari Català de Joan Amades. No obstant, l’arrelament d’aquesta tradició per part de la societat catalana va acabar per fer acotar les voluntats combatives del clergat, que va acceptar les enceses com un costum que, si bé era d’origen pagà, havia estat assumit com una tradició que marcava l’inici d’un temps nou i que tampoc suposava una amenaça contra els dogmes de la fe.

A aquesta tradició, celebrada també en altres països com Portugal, Noruega, Dinamarca, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit, se li ha anat sumant, amb els anys, la praxis de tirar petards, un fet que es pot interpretar com un costum que ajuda a espantar les males ànimes però que a la pràctica ja serveix només per fer més divertida i genuïna la revetlla i, alhora, per generar un volum de negoci implantat a casa nostra des de fa dècades. La forta tradició pirotècnica de la cultura catalana es remunta als segles XII i XIII amb la influència deixada pels àrabs, que n’eren uns grans afeccionats.

Del Quixot sense fogueres als gats cremats

Les fogueres es troben en centenars de municipis catalans, inclosa la ciutat de Barcelona, on durant anys hi va haver la prohibició explícita de no poder-les encendre dins del nucli urbà per por a que provoquessin incendis atesa la gran densitat de població. Amades recorda que Miguel de Cervantes va fer arribar el Quixot a Barcelona la vigília de Sant Joan i que en cap moment s’explica que s’encenguessin fogueres, la qual cosa explicaria que a les darreries del segle XVI no es devien encendre fogueres dins del clos de la ciutat.

La Flama del Canigó, un símbol de la unitat dels Països Catalans. Foto: Adrià Costa


On sí es veien fogueres era als rodals de la capital, on els pagesos muntaven pires, autèntics reclams per a molts barcelonins, que sortien enfora per contemplar l’espectacle de la revetlla i calibrar-ne la seva importància a partir del nombre de fogueres que es podien albirar. Les escenes bucòliques podien no ser-ho tant en alguns indrets de la ciutat si s’atén al que diu Amades al seu costumari, que fa referència al bàrbar costum que hi havia uns quants anys abans de l’enderroc de les muralles a la part exterior del portal de Sant Antoni. El folklorista assegura que mentre crepitava el foc de les fogueres era costum llençar-hi gats vius “fins al punt que la que per la rodalia pocs eren els gatonets que sobrevivien en una nit com la de Sant Joan”.
 

Totes les galeries de fotos de NacióDigital la Flama del Canigó

Totes les galeries de fotos de NacióDigital de Sant Joan

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils | Adrià Costa
Belly Run al seu pas per Tortosa
Belly Run al seu pas per Tortosa | Cedida
L'aplicació transcorre en espais patrimonials de 36 poblacions del territori
Imatge d'un nadó
Imatge d'un nadó | Europa Press
Carles Fiter
Recollim les estratègies per als nadons que proposen Anna M. Puig i Joan Rusiñol al llibre "Mou-te. La revolució de seure menys des de petits"
procés català
Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa el passat juliol
Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa el passat juliol | ACN
16/12/2018
Els dos presidents exploren la fórmula per reunir-se i desinflamar una jornada farcida de mobilitzacions i amb la lupa posada en l'actuació policial
la marató
Voluntaris rebent trucades a La Marató
Voluntaris rebent trucades a La Marató | TV3
17/12/2018
El marcador d'aquesta iniciativa solidària superava el llindar històric de la nit a les dues de la matinada
entrevista
José Antonio Zarzalejos
José Antonio Zarzalejos | Adrià Costa
16/12/2018
El periodista i analista polític considera que "el 21-D pot ser per a Pedro Sánchez el que el 3 d'octubre va ser per a Felip VI"
Municipals 2019: Barcelona
16/12/2018
Jordi Graupera supera el 50% dels vots en el procés de primàries que va impulsar ell mateix
Catalanofòbia
Sor Lucía, en una imatge d'arxiu
Sor Lucía, en una imatge d'arxiu | Josep M. Montaner
16/12/2018
Un grup d'homes va insultar-la i amenaçar-la amb crits catalanofòbics a la via pública a Manresa, al barri de la Sagrada Família | Van arribar a dir-li que la "'rajarien'"
sexe, postureig i reggaeton
Un nadó
Un nadó | Europa Press
16/12/2018
«La culpa ni és del porno ni del Tinder. Tampoc ho és de les dones que conscientment opten per la no maternitat. És de les condicions socio-econòmiques»