Sant Joan

Sant Joan, la festa pagana del solstici «adoptada» per l'Església

La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva

| 22/06/2018 a les 11:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Internet, petards, Sant Joan, cultura popular, Joan Amades, tradició, fogueres, Barcelona, cristianisme, església
Una foguera de Sant Joan
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
Per explicar moltes de les tradicions que se celebren a Catalunya cal remuntar-se als llibres d’història per conèixer de quina manera es gaudien segles enrere les dates del calendari marcades com a festivitats. Una de les importants era la del solstici d’estiu, el moment de l’any en què el sol es troba al seu punt més alt i que dona peu a un refrany tan fàcil de recordar com verídic: "Sant Joan, el dia més gran".

Era en aquesta jornada quan s’encenien les grans pires que servien, d’una banda, per donar-li una força simbòlica a un sol que anava perdent el seu vigor, i, de l’altra, per "purificar" les persones que l’envoltaven així com també els camps i les llars. A la flama se li donava un caràcter depurador del que ja es té constància en èpoques gregues i romanes, una creença que encara avui s’invoca, però que es fa des d’una vessant festiva i folklòrica.

L’origen secular de la festa de Sant Joan va anar adoptant, però, un caire religiós que relligava el naixement de Jesús i el solstici d’hivern amb el del seu cosí, Sant Joan Baptista, i el solstici d’estiu. Els evangelis referencien aquesta diferència en el temps i, d’alguna manera, es comencen a fer seva aquella tradició en honor a la naturalesa i a l’arribada del zenit solar que es gaudia centúries enrere per reivindicar-la com quelcom cristià que se celebrava en honor al sant que va batejar Jesús.
 

Arribada de la Flama del Canigó a Ripoll. Foto: Adrià Costa


La tradició pagana de la foguera va intentar ser combatuda pel cristianisme, que en el Concili de Constantinoble de l’any 680 les va condemnar amb duresa tal com es recorda en el Costumari Català de Joan Amades. No obstant, l’arrelament d’aquesta tradició per part de la societat catalana va acabar per fer acotar les voluntats combatives del clergat, que va acceptar les enceses com un costum que, si bé era d’origen pagà, havia estat assumit com una tradició que marcava l’inici d’un temps nou i que tampoc suposava una amenaça contra els dogmes de la fe.

A aquesta tradició, celebrada també en altres països com Portugal, Noruega, Dinamarca, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit, se li ha anat sumant, amb els anys, la praxis de tirar petards, un fet que es pot interpretar com un costum que ajuda a espantar les males ànimes però que a la pràctica ja serveix només per fer més divertida i genuïna la revetlla i, alhora, per generar un volum de negoci implantat a casa nostra des de fa dècades. La forta tradició pirotècnica de la cultura catalana es remunta als segles XII i XIII amb la influència deixada pels àrabs, que n’eren uns grans afeccionats.

Del Quixot sense fogueres als gats cremats

Les fogueres es troben en centenars de municipis catalans, inclosa la ciutat de Barcelona, on durant anys hi va haver la prohibició explícita de no poder-les encendre dins del nucli urbà per por a que provoquessin incendis atesa la gran densitat de població. Amades recorda que Miguel de Cervantes va fer arribar el Quixot a Barcelona la vigília de Sant Joan i que en cap moment s’explica que s’encenguessin fogueres, la qual cosa explicaria que a les darreries del segle XVI no es devien encendre fogueres dins del clos de la ciutat.

La Flama del Canigó, un símbol de la unitat dels Països Catalans. Foto: Adrià Costa


On sí es veien fogueres era als rodals de la capital, on els pagesos muntaven pires, autèntics reclams per a molts barcelonins, que sortien enfora per contemplar l’espectacle de la revetlla i calibrar-ne la seva importància a partir del nombre de fogueres que es podien albirar. Les escenes bucòliques podien no ser-ho tant en alguns indrets de la ciutat si s’atén al que diu Amades al seu costumari, que fa referència al bàrbar costum que hi havia uns quants anys abans de l’enderroc de les muralles a la part exterior del portal de Sant Antoni. El folklorista assegura que mentre crepitava el foc de les fogueres era costum llençar-hi gats vius “fins al punt que la que per la rodalia pocs eren els gatonets que sobrevivien en una nit com la de Sant Joan”.
 

Totes les galeries de fotos de NacióDigital la Flama del Canigó

Totes les galeries de fotos de NacióDigital de Sant Joan

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Trucs per agafar el son a l'estiu sense aire condicionat
Un casament
Un casament | Europa Press
01/01/1970
Arriba el bon temps, arriben les invitacions d’amics i familiars
Alyssa Carson, l'adolescent que vol conquistar Mart.
Alyssa Carson, l'adolescent que vol conquistar Mart. | @nasablueberry
01/01/1970
Té només 17 anys i ja consta en els plans de la NASA, però la seva passió per l'espai ja bategava des de ben petita
Les cares que han ajudat en la lluita LGTBI
Les cares que han ajudat en la lluita LGTBI | ND
Sergi Ambudio
01/01/1970
Miquel Iceta, Toni Cruanyes, Sandra Barneda o Dulceida són alguns dels noms que han fet pública la seva orientació sexual i han contribuït a la normalització
Mosquits a les Masies de Roda
Mosquits a les Masies de Roda | Domènec Llop
01/01/1970
Les pluges de la primavera i l'inici sec de l'estiu afavoreixen una "explosió" excepcional d'insectes de tot tipus
Dibuix d'un cap humà
Dibuix d'un cap humà | Wikicommons
Cristina Junyent
01/01/1970
Com es forma? Per què és única? Els darrers avenços científics ens permeten respondre a alguns d'aquests interrogants
habitatge
Quim Torra i Ada Colau, en la seva primera reunió.
Quim Torra i Ada Colau, en la seva primera reunió. | ACN
15/07/2018
La Generalitat va notificar a mitjans d'abril al consistori que vendria dos dels pisos heretats, entre els quals el que va ser ocupat per entitats veïnals, però la carta no va tenir resposta
entrevista
Joaquim Nadal.
Joaquim Nadal. | Adrià Costa.
15/07/2018
L'exdirigent socialista i exalcalde de Girona afirma que "el Catalunya un sol poble" és un objectiu desitjable en l'horitzó, però mai materialitzat
Immigració
Persones rescatades al Mediterrani
Persones rescatades al Mediterrani | Europa Press
15/07/2018
El govern de Sánchez s'uneix a Portugal, França, Alemanya i Malta que acolliran el mateix nombre
procés català
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | ACN
15/07/2018
S'anomenarà Crida Nacional per la República i es presentarà demà a les set l'Ateneu
procés català
Carme Forcadell a la mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu.
Carme Forcadell a la mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
15/07/2018
El trasllat es farà previsiblement a finals de la setmana que ve
Entrevista
Nacho Carretero, autor de «Fariña»
Nacho Carretero, autor de «Fariña» | Adrià Costa
15/07/2018
L'autor presenta la traducció al català de "Fariña", la polèmica obra que parla del narcotràfic gallec i que va ser segrestada per un jutge durant quatre mesos