Sant Joan

Sant Joan, la festa pagana del solstici «adoptada» per l'Església

La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva

| 22/06/2018 a les 11:35h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Internet, petards, Sant Joan, cultura popular, Joan Amades, tradició, fogueres, Barcelona, cristianisme, església
Una foguera de Sant Joan
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per explicar moltes de les tradicions que se celebren a Catalunya cal remuntar-se als llibres d’història per conèixer de quina manera es gaudien segles enrere les dates del calendari marcades com a festivitats. Una de les importants era la del solstici d’estiu, el moment de l’any en què el sol es troba al seu punt més alt i que dona peu a un refrany tan fàcil de recordar com verídic: "Sant Joan, el dia més gran".

Era en aquesta jornada quan s’encenien les grans pires que servien, d’una banda, per donar-li una força simbòlica a un sol que anava perdent el seu vigor, i, de l’altra, per "purificar" les persones que l’envoltaven així com també els camps i les llars. A la flama se li donava un caràcter depurador del que ja es té constància en èpoques gregues i romanes, una creença que encara avui s’invoca, però que es fa des d’una vessant festiva i folklòrica.

L’origen secular de la festa de Sant Joan va anar adoptant, però, un caire religiós que relligava el naixement de Jesús i el solstici d’hivern amb el del seu cosí, Sant Joan Baptista, i el solstici d’estiu. Els evangelis referencien aquesta diferència en el temps i, d’alguna manera, es comencen a fer seva aquella tradició en honor a la naturalesa i a l’arribada del zenit solar que es gaudia centúries enrere per reivindicar-la com quelcom cristià que se celebrava en honor al sant que va batejar Jesús.
 

Arribada de la Flama del Canigó a Ripoll. Foto: Adrià Costa


La tradició pagana de la foguera va intentar ser combatuda pel cristianisme, que en el Concili de Constantinoble de l’any 680 les va condemnar amb duresa tal com es recorda en el Costumari Català de Joan Amades. No obstant, l’arrelament d’aquesta tradició per part de la societat catalana va acabar per fer acotar les voluntats combatives del clergat, que va acceptar les enceses com un costum que, si bé era d’origen pagà, havia estat assumit com una tradició que marcava l’inici d’un temps nou i que tampoc suposava una amenaça contra els dogmes de la fe.

A aquesta tradició, celebrada també en altres països com Portugal, Noruega, Dinamarca, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit, se li ha anat sumant, amb els anys, la praxis de tirar petards, un fet que es pot interpretar com un costum que ajuda a espantar les males ànimes però que a la pràctica ja serveix només per fer més divertida i genuïna la revetlla i, alhora, per generar un volum de negoci implantat a casa nostra des de fa dècades. La forta tradició pirotècnica de la cultura catalana es remunta als segles XII i XIII amb la influència deixada pels àrabs, que n’eren uns grans afeccionats.

Del Quixot sense fogueres als gats cremats

Les fogueres es troben en centenars de municipis catalans, inclosa la ciutat de Barcelona, on durant anys hi va haver la prohibició explícita de no poder-les encendre dins del nucli urbà per por a que provoquessin incendis atesa la gran densitat de població. Amades recorda que Miguel de Cervantes va fer arribar el Quixot a Barcelona la vigília de Sant Joan i que en cap moment s’explica que s’encenguessin fogueres, la qual cosa explicaria que a les darreries del segle XVI no es devien encendre fogueres dins del clos de la ciutat.

La Flama del Canigó, un símbol de la unitat dels Països Catalans. Foto: Adrià Costa


On sí es veien fogueres era als rodals de la capital, on els pagesos muntaven pires, autèntics reclams per a molts barcelonins, que sortien enfora per contemplar l’espectacle de la revetlla i calibrar-ne la seva importància a partir del nombre de fogueres que es podien albirar. Les escenes bucòliques podien no ser-ho tant en alguns indrets de la ciutat si s’atén al que diu Amades al seu costumari, que fa referència al bàrbar costum que hi havia uns quants anys abans de l’enderroc de les muralles a la part exterior del portal de Sant Antoni. El folklorista assegura que mentre crepitava el foc de les fogueres era costum llençar-hi gats vius “fins al punt que la que per la rodalia pocs eren els gatonets que sobrevivien en una nit com la de Sant Joan”.
 

Totes les galeries de fotos de NacióDigital la Flama del Canigó

Totes les galeries de fotos de NacióDigital de Sant Joan

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una abella
Una abella | PIxabay
Un estudi arriba a unes sorprenents conclusions
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat | NacióMotor
Les matriculacions de turismes a Catalunya cauen un 2,8% durant l'any passat
Greta Thunberg, davant del Parlament suec
Greta Thunberg, davant del Parlament suec | Twitter
Amb només 15 anys, Greta Thunberg ha aconseguit que el seu discurs faci la volta al món
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Judici de l'1-O
Felipe Martínez, número dos de Cristóbal Montoro, aquest dimarts al Tribunal Suprem
Felipe Martínez, número dos de Cristóbal Montoro, aquest dimarts al Tribunal Suprem | ND
19/03/2019
Felipe Martínez també sosté que el control de l'Estat a la Generalitat "arribava fins a on arribava" i que una contractació irregular "quedaria al marge del control de l'Estat"
Crònica
La pancarta amb el llaç groc es mantenia aquest dimarts matí al Palau de la Generalitat
La pancarta amb el llaç groc es mantenia aquest dimarts matí al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
18/03/2019
L'organisme dona 24 hores al president de la Generalitat per retirar els llaços grocs i les estelades i l'adverteix de les conseqüències penals si no compleix amb l'ultimàtum
Procés català
Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga, en un acte de campanya de Junts per Catalunya
Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga, en un acte de campanya de Junts per Catalunya | Junts per Catalunya
19/03/2019
L'alcaldessa de la Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona és propera a Puigdemont i Turull i membre del Consell per la República
Barcelona: pla de barris
Una imatge del ple d'aquest dimarts
Una imatge del ple d'aquest dimarts | Ajuntament de Barcelona
19/03/2019
Tots els grups, menys la CUP i els regidors no adscrits, reproven la gestió que l'executiu local ha fet de les inversions als barris i l'acusen de manca de transparència
eleccions espanyoles 28-A
Cayetana Álvarez de Toledo, en un acte del PP el passat dissabte
Cayetana Álvarez de Toledo, en un acte del PP el passat dissabte | ACN
18/03/2019
La cap de llista del Partit Popular per Barcelona al 28-A va criticar fa pocs mesos Pablo Casado per no ser capaç de desmarcar-se de Vox
LGTBI
Pintades homòfobes en bancs de Cerdanyola.
Pintades homòfobes en bancs de Cerdanyola. | OCH
18/03/2019
Des de l'aprovació de la llei 11/2014 s'han registrat 448 incidències en aquesta matèria; l'Observatori Contra l'Homofòbia exigeix un règim sancionador i la destitució de les responsables de l’àrea LGTBI