“'L'home anglès que porta camises de colors brillants i toca la guitarra'... Sembla una endevinalla, oi? Doncs aquesta era tota la informació que tenien els nostres companys de la Unitat de Repartiment de Bazos (Granada) per lliurar un carta al destinatari... i com podeu veure, ho van aconseguir!”

És el missatge que va publicar Correus al seu Facebook, per explicar una història inversemblant. Pedro Castillo, carter de 55 anys de Granada, va rebre una carta amb aquest jeroglífic com a destinatari, a Cortes de Baza, en un poble de 2.000 habitants, amb una gran presència de ciutadans britànics. La missiva va arribar el 12 de juny. 




El carter coneix gairebé tot el poble i va pensar que no seria massa complicat trobar el destinatari, tal com va explicar en declaracions a El País. “Si se'm complica molt la carta, sempre acabo trobant un veí, un cosí o algú del bar que sap a qui estic buscant”, explica.

En aquesta ocasió, però, ningú sabia qui era l'enigmàtic home anglès. Van passar tres dies de recerca infructuosa, amb interrogatoris al britànics que vivien al poble, però ningú sabia qui podia ser. 

Finalment, al quart dia, mentre conversava amb una de les poques dones britàniques de confiança amb qui encara no havia parlat, a la porta de l'oficina de Correus, va veure venir un home anglès. Anava vestit amb una samarreta vermella molt cridanera i no parlava una sola paraula d'espanyol. “Li vaig fer un gest si sabia tocar la guitarra i em va contestar que sí. En mostrar-li la carta, ja sabia que era seva”, explica el carter. 

Aquell britànic, de nom Peter, només portava dues setmanes al poble, on acabava d'adquirir una cova. “Per això em va costar tant trobar-lo”, es lamenta Pedro Castillo.