Les cinc addiccions al mòbil més comunes

Cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades al dia, segons un estudi

| 20/05/2016 a les 21:17h
Especial: A la xarxa
Arxivat a: Telefonia mòbil, mòbils, UOC, addicció
Una nena consultant el seu
Una nena consultant el seu | Arxiu ND
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No pots estar sense tenir el mòbil a mà? Doncs pateixes el que alguns experts anomenen "nomofòbia" (no mobile phobia, en anglès, "fòbia a no tenir el mòbil"). Aquesta és només una de les "psicopaTIClogies" que han sorgit a causa del mal ús dels smartphones i les xarxes socials. S'anomenen així per a diferenciar-les dels trastorns de salut mental que ja estan establerts i diagnosticats per organismes oficials com l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

La seva irrupció no és estranya si es té en compte que segons l'estudi "How many times do you check your mobile phone per day?", elaborat per Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades al dia. Però com es manifesten aquestes psicopaTIClogies? El subdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Manuel Armayones, les analitza en el llibre El efecto smartphone. Conectarse con sentido (Editorial UOC), on les explica i proposa estratègies per superar-les.

Tot i que ni l'OMS ni els ministeris dels diferents països no han reconegut, de moment, l'addició a Internet en els sistemes de classificació de malalties mentals, cada cop hi ha més persones que busquen tractament psicològic perquè tenen la percepció de perdre el control davant del seu telèfon i s'hi senten "enganxats". En aquest sentit Armayones deixa clar que no són les noves tecnologies les que "enganxen" sinó les persones que, en funció del seu estat emocional, poden fer-ne un ús abusiu. Quan s'arriba a aquest punt ‒afegeix‒ són els especialistes els que han de determinar quines orientacions cal donar-los per a solucionar-ho.

Aquestes són les característiques de les principals psicopaTIClogies:
 
FoMO

La persona té la necessitat, quasi compulsiva, d'entrar contínuament a pàgines com Facebook o Instagram per "por a perdre's alguna cosa" (significat de les seves sigles en anglès per fear of missing out). Segons el psicòleg de la Universitat d'Essex Andrew Przybylski i el seu equip, que fa anys que investiguen aquesta psicopaTIClogia, és més freqüent en adolescents i joves i, sobretot, entre els homes. Qui la pateix, a més, té un baix nivell de satisfacció amb la vida. 
"Les persones amb més necessitats socials insatisfetes són les que més consulten les xarxes socials", assegura Armayones.

El problema és que en lloc de sentir-se bé després d'haver passat una estona a Facebook, acaben amb una sensació de tristesa. En aquest sentit, un estudi publicat al Journal of Social and Clinical Psychology conclou que, després de sortir d'aquesta xarxa social l'estat anímic de la persona és depressiu (que no vol dir que causi depressió) i que com més temps passa connectada a Facebook, més s'accentua aquest estat. 

Nomofòfia

"Hi ha gent que s'emporta el mòbil al lavabo, a la roba d'estar per casa mentre fa neteja o el té a la cuina per si li truquen", exemplifica Armayones. La nomofòbia es manifesta en dues variants: la fòbia a no tenir el mòbil a prop i la por que s'acabi la bateria abans d'arribar a casa; en aquesta segona també s'inclouria no tenir cobertura. 

La vibració fantasma

També coneguda com a trucada fantasma, és la sensació que el mòbil vibra o sona quan en realitat no ho fa. "Són situacions habituals en una societat que tendeix a mantenir-nos hipervigilants", explica Armayones. Aquesta hipervigilància contínua pot generar, però, ansietat o desgast emocional. 

Ment erràTICa

Consisteix en saltar de web a web, passar d'un contingut a un altre amb els hipervincles per trobar la millor informació, la millor oferta, el millor producte... Produeix una insatisfacció crònica perquè la persona es passa la vida buscant sempre alguna cosa millor. "Ens pot portar a una situació d'ansietat i saturació mental i acabar amb la sensació que hem perdut miserablement el temps", explica Armayones. 

L'efecte Google 

És utilitzar el buscador com una extensió de la nostra memòria per a recordar per exemple el telèfon d'algun familiar o una cita al metge. Alguns experts defensen que està afectant la memòria de les persones perquè cada cop es necessita traspassar menys informació des de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Per a Armayones, s'ha de continuar investigant sobre els pros i els contres de tenir a l'ordinador o al telèfon mòbil molta de la informació que abans guardàvem al cervell. "Lluny de ser un problema, és un recurs de gran ajuda, que ens permet dedicar els nostres esforços intel·lectuals a un altre tipus de reptes", afegeix.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un mòbil Samsung
Un mòbil Samsung | Jose M. Gutiérrez
01/01/1970
Els usuaris reben un correu electrònic...
Imatge promocional del recull
Imatge promocional del recull | Lonely Planet
01/01/1970
"Lonely Planet" elabora un recull que no us deixarà indiferent
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu | Europa Press
01/01/1970
El carismàtic periodista José María Íñigo ha mort aquest dissabte als 75 anys d'edat
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión | ND
01/01/1970
Els dos cantants que representaran Espanya pugen per primer cop a l'escenari de Lisboa
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
01/01/1970
La música i el cinema sempre han anat de la mà
Una imatge de la sèrie
Una imatge de la sèrie | Netflix
01/01/1970
La plataforma publica dades d'audiència
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: entrevista
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa | Adrià Costa
26/05/2018
Colau, Sabater, Parlon i Conesa exigeixen al president espanyol, amb matisos, solucions polítiques al procés i atendre la demanda dels presos | Formar Govern i ajudar els ajuntaments, entre les peticions al mandatari català
Camí de les municipals: contracrònica
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
26/05/2018
Quan quatre alcaldesses posen en comú el seu dia a dia, les sigles es desfan com un terròs sucre
Camí de les municipals: Barcelona
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau | Adrià Costa
26/05/2018
Els partits ja preparen unes eleccions que es convertiran en una lluita aferrissada per intentar batre l'alcaldessa mentre els comuns reivindiquen l'obra de govern | Encara resta per veure si el debat se centrarà en la ciutat o s'erigeix com un nou camp de disputes entre el sobiranisme i l'unionisme
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers