Aquest any es jubilarà però ho farà satisfeta i feliç d'haver creat un mètode per combatre una de les pitjors plagues que fa anys, per no dir des de sempre, arrasa les aules de tot el món; el bullying. El seu nom no és important, això és el que ella pensa i prefereix restar en l'anonimat després que el seu mètode per combatre l'assetjament escolar s'hagi escampat per la xarxa.

Cada divendres, abans d'acabar la classe, demana als seus alumnes que agafin un full, i els fa escriure els noms de quatre companys amb qui els agradaria seure la setmana següent. Ara bé, no els assegura que dilluns sigui així i que farà el que podrà. El que s'escriu és personal i secret, així que només saben què hi diu l'alumne i la professora, que es queda tots els fulls. Abans d'entregar-lo però, els demana que apuntin el nom del company o companya que ha tingut un comportament exemplar durant tota la setmana.

Quan toca el timbre, cadascú entrega la seva llista de noms. La classe queda en silenci i és quan ella es posa a treballar. Enganxa tots els fulls a la pissarra i s'asseu observant-los atentament. Busca patrons. Detecta tendències.

Amb quina persona ningú es vol asseure mai? Hi ha algun alumne que ningú mencioni? Per què hi ha una noia que la setmana passada tothom volia asseure's amb ella i ara ningú vol?

Però el que realment aconsegueix amb això la professora, no és reorganitzar les taules, sinó detectar i identificar aquells alumnes solitaris. Els que els costa més relacionar-se i que, de mica en mica, poden començar-se a sentir exclosos. Gràcies a una detecció precoç, és capaç de prendre mesures i ajudar aquells nois i noies que més ho necessiten. Ho veu quan els casos de bullying tot just comencen a manifestar-se. Un mètode que li serveix per identificar víctimes i acusadors abans que la situació sigui massa greu.

Conscient que la majoria d'actes d'assetjament es produeixen quan el professor no està present a classe, va idear aquest mètode que li donava una radiografia global de les relacions entre els seus alumnes.

Quan li pregunten quan ho va començar a posar en pràctica, explica que des del 20 d'abril del 1999. Aquell dia dos estudiants de batxillerat de Columbine, Colorado, van entrar armats a una escola i van assassinar a trets dotze alumnes i un professor. Convençuda que l'odi que sentien aquells joves atacants contra els seus companys de classe era la conseqüència d'una soledat interior provocada pel bullying que havien patit durant anys, va decidir posar en pràctica aquest mètode.

Ara, setze anys després i quan està a punt de jubilar-se, la mare d'una alumna que és articulista, n'ha publicat el mètode a internet amb la intenció que mestres de tot el món en sàpiguen la seva existència.