Com triar una connexió a Internet

Ensenyem els secrets dels trucs promocionals i la velocitat

Què hem de tenir en compte amb les xarxes sense fils?

3G, 4G i els seus límits

| 18/01/2014 a les 23:50h
Especial: Reportatges
Arxivat a: Internet, connexió, ADSL, 4G, 3G, fibra òptica, mòbil, Wi-Fi, wifi, xarxes, Mbps, internet
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/01/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cable per a connexions de fibra òptica Foto: Ministerio TIC Colombia a Flickr

Ja comença a fer temps de l'arribada de les primeres ADSL , de 256kbps. Des de llavors, molta gent s'ha connectat, les xarxes de telecomunicacions han hagut de créixer i, sovint, les operadores han optat per fer ofertes atractives, tot i que no sempre realistes. Un clar exemple n'és la coneguda ADSL de "fins a 20Mbps". Que ja ens adverteix, amb el mateix nom del producte, que no és fàcil que la velocitat real sigui aquesta.
 
De motius n'hi ha molts. El primer de tots també el podem trobar al nom: aquests 20 megues dels que ens parlen són Megabits per segon. I això no és exactament el mateix que un megabyte per segon. De fet, sempre que es parla de connexions o aparells de comunicacions, es sol utilitzar la nomenclatura dels bits, mentre que quan descarreguem arxius o comprem un disc dur, parlem de bytes. I quina és la diferència?

Índex
1. 1 byte = 8 bits , per entendre les velocitats
2. "Sense fils" no sempre és millor , tot i ser més còmode
3. El llarg camí fins a casa i la pèrdua de senyal
4.  Sense límits, però amb límits en les connexions mòbils
5.  Entenent el producte que ens ofereixen , amb les consideracions anteriors
6. Connexions recomanades , segons el tipus d'ús de la connexió
 
1. 1 byte = 8 bits
 
El bit és la unitat mínima d'informació que només pot tenir dos estats excloents, que es solen representar amb un 0 (tancat) i un 1 (obert). El byte , en canvi, és una agrupació de 8 bits, també coneguda en català com a octet. 
 
De manera que, així a cop d'ull, podríem dir que en un segon, amb una ADSL de 20Mbps i al màxim de velocitat, podríem descarregar un arxiu d'uns 2 Megabytes. Si, a més, tenim en compte que, en realitat, l'equivalència d'1 megabyte (MB) és en realitat de 1.048.576 bytes, el càlcul es complica, però no varia significativament pel nostre objectiu.

És per això que, en general, notarem que una connexió té una velocitat "real" d'aproximadament el valor del seu nom dividit per 10, si ens basem en el temps de descàrrega d'un arxiu prenent-ne l'espai que ocupa en megabytes, que és la mesura que es sol utilitzar enlloc dels megabits que hem comprat.
 
2. "Sense fils" no sempre és millor
 
Les connexions sense fils, més còmodes, però més lentes Foto: Flickr / nSeika

Però els maldecaps no s'acaben amb aquesta regla de tres: quan calculem la velocitat màxima de la que disposem en connexions d'alta velocitat com la fibra òptica podem trobar-nos amb sorpreses, sobretot si connectem els dispositius mitjançant la xarxa Wi-Fi . Un iPad de tercera generació o anteriors, per exemple, no poden arribar a descarregar a més de 30Mbps. I determinats ordinadors o telèfons mòbils tampoc, en funció de l'adaptador sense fils del que disposin. És per això que els instal·ladors d'aquest tipus de connexió sempre realitzen les proves connectant-se per cable al router o encaminador . En aquest cas, en funció de l'adaptador de xarxa i el tipus de cable, podem arribar a 1 gigabit per segon, tot i que en alguns casos pot estar limitat a 100Mbps per algun dels components que participen en la comunicació.
 
Així, l'adaptador wifi pot complir un estàndard o un altre: 802.11a, 802.11b, 802.11g, n, ac... I en cada cas, com més gran sigui la lletra, més alta serà la velocitat màxima de transmissió. En els dispositius g, per exemple, es situa en un màxim de 54Mbps, mentre els n poden arribar a 150. 
 
I, evidentment, hi ha sempre la cobertura. Per això sol ser recomanable connectar-se al router per cable si necessitem velocitats altes. Malgrat que, de vegades, hi ha opcions per augmentar-la: mitjançant repetidors de senyal, o amb adaptadors PLC , que instal·lant-ne com a mínim dues unitats ubicades en dos endolls s'envien la informació per la xarxa elèctrica. Aquest darrer cas, però, també sol tenir limitacions de velocitat i sol ser recomanable fer proves abans d'adquirir-los.

3. El llarg camí fins a casa

A tot això, també s'hi ha de sumar, sobretot en el cas de les ADSL -que utilitzen la infraestructura de cables de coure telefònics "de sempre"-, els problemes derivats del mal manteniment d'aquests cables, així com l'augment del soroll i l'atenuació de la senyal a mesura que aquesta s'allunya de la central de l'operadora. Això fa que, per exemple, les ubicacions que estiguin a més d'1,5km d'una central puguin tenir força problemes en determinades ocasions.

Això fa que en casos com cases aïllades, la millor opció encara sigui l'ús de connexions per satèl·lit .

4. Sense límits, però amb límits



Una altra de les afirmacions promocionals, aquest cop centrades en les connexions mòbils , és el de les tarifes "sense límits". Malgrat això, les connexions mòbils molt sovint no passen d'1Gb al mes en quotes a partir de 9 euros, tot i que algunes operadores inclouen ofertes de 200Mb al mes per aquest mateix preu si es contracten conjuntament amb un telèfon fix i una connexió a Internet a la llar. Cal tenir en compte, doncs, que en cas d'utilitzar 3G , el preu pot encarir-se considerablement si descarreguem arxius grans o fem un ús intensiu del terminal per enviar i rebre imatges, vídeos o arxius d'àudio, entre d'altres.

A més, les tarifes més recents d'alta velocitat (anomenades comercialment 4G , en contraposició a les actuals 3G, més lentes) fan que les descàrregues puguin ser força ràpides en determinades circumstàncies, fet que ens pot portar problemes amb els límits mensuals, però a la vegada, són extremadament dependents de l'entorn: la cobertura 4G encara es centra en algunes capitals, i hi ha espais rurals on hi ha problemes per obtenir cobertura GPRS , de manera que la velocitat promesa, en aquest àmbit, sempre serà el màxim que podem obtenir en condicions òptimes.

5. Entenent el producte que ens ofereixen

Així doncs, quan volguem contractar alguna connexió, haurem de tenir en compte sempre, en primer lloc, si l'oferta indica la velocitat de forma absoluta o si parla només del màxim que es pot assolir ("fins a"). I si volem obtenir-ne tota la velocitat, haurem de vigilar amb la distància de la central, sempre que no es tracti de connexions de fibra òptica, que suporten millor l'allunyament.

A més, sempre que sigui possible, connectar l'ordinador per cable al router ens assegurarà la velocitat màxima que poguem assolir, per tal de poder realitzar algun test de velocitat i verificar que funciona correctament.

En el cas de les connexions mòbils, informar-nos de la cobertura de cada operadora per les darreres tecnologies ens donarà una visió més real del producte que obtindrem, a la vegada que conèixer els límits reals de descàrrega de dades -cercant, per exemple, si existeix una aplicació mòbil que ens indiqui quan portem gastat, o amb Android des de les opcions de xarxes, a l'espai Ús de dades- ens permetrà fer un seguiment per no superar els màxims assignats.

Ubicació de l'opció Ús de dades en un terminal Sony Xperia 

6. Connexions recomanades

Finalment, tenint en compte el què ens venen, podem intentar adaptar el producte a les nostres necessitats, ja que no sempre ens farà falta la millor connexió d'ADSL o fibra òptica.

- En el cas d'un usuari que només vulgui utilitzar la xarxa per navegar o enviar i rebre correus electrònic , una ADSL de 3Mbps de velocitat pot ser suficient, si la senyal que li arriba és prou bona -i, possiblement, amb una connexió de fins a 20Mb, podria arribar a rebre exactament la mateixa velocitat. En aquests casos, el preu o el servei d'atenció al client poden ser punts a tenir molt més en compte.

- Si l'ús de la connexió, en canvi, es basa més en descàrregues d'arxius grans , llavors l'opció passaria per les ADSL de més velocitat (a partir de 10Mbps) o fins i tot les connexions de fibra òptica. En aquests casos, les ofertes que pugui incloure cada producte poden ser rellevants a l'hora de fer la contractació: paquets triple-play , cadenes de televisió que es puguin veure amb els serveis adequats o línies mòbils incloses.

- Pels qui tenen Internet bàsicament per jugar a videojocs en línia , la millor opció sol ser la fibra òptica, que redueix de forma molt important la latència de la connexió, o sigui, el temps que tarden les dades en arribar al servidor i en tornar en forma de resposta, conegut també popularment com a ping per l'eina amb què es comprova.

- En cas de zones rurals , el millor és comprovar quins proveïdors d'Internet per satèl·lit poden oferir-nos una connexió. Potser en un futur, si la cobertura de connexions mòbils millora i s'estableixen menys limitacions de descàrrega, aquesta acabi sent una opció per a tots els usuaris.
 
Miquel Serrabassa és cap de tecnologia i sistemes al Grup Nació Digital, del que forma part des de l'any 2002. El podeu seguir a , a Google o al seu blog personal.

COMENTARIS

Mbps
Anònim, 19/01/2014 a les 13:12
+2
-0
Un Mbps no és un megabit sinó un megabaud o mega bit per segon.
Correcció
Miquel Serrabassa, 20/01/2014 a les 07:52
+2
-0
Arran del comentari anònim, he afegit "per segon" en la definició dels Mbps, que tot i que la entenia com a implícita, si que és cert que podia confondre. Gràcies per l'aportació!
De res
Anònim, 20/01/2014 a les 12:58
+0
-0
Gràcies a tu, Miquel.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils
Dues joves, amb els seus telèfons mòbils | Adrià Costa
Belly Run al seu pas per Tortosa
Belly Run al seu pas per Tortosa | Cedida
L'aplicació transcorre en espais patrimonials de 36 poblacions del territori
Imatge d'un nadó
Imatge d'un nadó | Europa Press
Carles Fiter
Recollim les estratègies per als nadons que proposen Anna M. Puig i Joan Rusiñol al llibre "Mou-te. La revolució de seure menys des de petits"
Procés català
Carles Puigdemont, acompanyat del diputat Magni Arge al parlament danès durant el mes de gener
Carles Puigdemont, acompanyat del diputat Magni Arge al parlament danès durant el mes de gener | ACN
13/12/2018
El president a l'exili reclama "calma" de cara a les mobilitzacions i insisteix que no s'ha de caure en "provocacions"
procés català
Una manifestació dels CDR a les portes de la Borsa de Barcelona.
Una manifestació dels CDR a les portes de la Borsa de Barcelona. | Adrià Costa
13/12/2018
Els comitès insten la ciutadania a mobilitzar-se per la celebració del Consell de Ministres a Barcelona mentre Òmnium programa un acte polític alternatiu en un espai encara per determinar i l'ANC promou una marxa "massiva" de cotxes
judici de l'1-O
Manifestació a Lledoners després de l'anunci de vaga de fam
Manifestació a Lledoners després de l'anunci de vaga de fam | Pere Fontanals
13/12/2018
El Suprem podria sol·licitar el retorn dels dirigents independentistes a centres penitenciaris madrilenys amb l'argument de controlar el seu estat de salut, però ni advocats ni la Generalitat tenen constància de cap moviment
Judici de l'1-O
Els presos, a Lledoners
Els presos, a Lledoners | Distribuïda per Òmnium
13/12/2018
El tribunal desestima un recurs que al·ludia a la vulneració de drets polítics
Barcelona: mobilitat
Un bus a la plaça Catalunya de Barcelona
Un bus a la plaça Catalunya de Barcelona | Adrià Costa
13/12/2018
El conseller de Territori, Damià Calvet, xifra en 25 milions d'euros la quantitat de diners que les administracions hauran d'aportar per compensar la congelació i l'Ajuntament defensa que ha aconseguit una partida als pressupostos estatals
debat a l'Ateneu
El model econòmic i social de Dinamarca, una referència per a Catalunya.
El model econòmic i social de Dinamarca, una referència per a Catalunya.
13/12/2018
El debat del dia 19 organitzat per NacióDigital, Catalans Lliures i l'Ateneu Barcelonès comptarà amb la participació d'Albert Castellanos, Germà Bel, Mercè Jou, Ricard Font i Roger Medina