Les TIC en una Catalunya independent

El CATN elabora un informe amb els riscos i alternatives en l'àmbit de tecnologies de la informació i la comunicació en un hipotètic procés d'independència

| 21/12/2013 a les 18:32h
Arxivat a: Anàlisi, Estat, Catnix, CATN, Transició Nacional, Independència, TIC, Política
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya» és el títol d'un dels informes que el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha elaborat, en concret el número 5, centrat en analitzar les mesures necessàries per evitar riscos en les comunicacions electròniques i la dependència de les estructures TIC que ara mateix són competència i propietat de l'Estat espanyol.

La seguretat en la informació i comunicació, element fonamental

L'informe parteix dels dos tipus d'infraestructures incloses en l'àmbit TIC: els sistemes per emmagatzemar informació i dades, i les xarxes de comunicació per transportar-les.

Així doncs, per mantenir les infraestructures d'emmagatzematge i transport en funcionament en un procés d'independència, caldria tenir en compte en primer lloc, les competències i contractes actuals de l'Estat espanyol i, òbviament, garantir-ne la continuïtat a curt termini per evitar que hi hagués talls en els serveis. També seria important garantir la seguretat física de les infraestructures, així com la seguretat cibernètica, contra els atacs informàtics.

Per exemplificar-ho, l'informe parla del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), que atura uns 2 milions d'incidents mensuals gràcies a les eines automàtiques de detecció i avís, entre d'altres. Cal tenir en compte que la Generalitat disposa de més de 100.000 ordinadors, i unes 200.000 màquines més entre servidors i equips de comunicacions.

En aquest sentit, el CATN aposta per mantenir la relació actual de col·laboració amb organismes espanyols com l'INTECO o el CCN-CERT o d'altres europeus com CERT-EU o l'ENISA.

Donar seguretat a les empreses privades, un altre punt clau

Les operadores són empreses privades i, com a tal, si les coses van mal dades, l'interès que les ha de moure és la seguretat en el model de negoci. Per això el CATN aposta per garantir la continuïtat dels contractes existents a curt i mitjà termini, mentre no s'hagi preparat una nova legislació, que també partiria dels models europeu i espanyol com a base, extenent aquest darrer a novetats que ja hi ha en d'altres països europeus.

En aquest sentit, l'informe no descarta una reacció adversa per part de l'Estat espanyol a un procés d'independència -o al dia després d'un Sí-Sí en una hipotètica consulta-, de manera que deixa clars els problemes i riscos en cas de sabotatge per part de Madrid, així com per l'aplicació, entre d'altres, de l'estat d'excepció per intentar pressionar el govern català. La conclusió, però, és que si les empreses privades que operen en el mercat audiovisual i de les telecomunicacions tenen certa seguretat que el procés d'independència no els suposarà grans problemes, aquestes són les qui, en un mercat liberalitzat, trien si segueixen donant servei o no. I, en cas de pressions de l'Estat espanyol, serveis públics com l'accés a la televisió no es poden tallar sense incórrer en actes il·legals segons la legislació europea.

Infraestructures i transports físics, a tenir en compte

La torre de Collserola, el punt d'accés neutre CATNIX o fins i tot la senyalització de trànsit informatitzada són algunes de les infraestructures que l'informe identifica com a possibles punt negres en cas de sabotatge, i que un Estat català hauria de protegir de forma especial. 

Així, l'afectació de sistemes informàtics podria suposar el tancament de carreteres o la seva congestió, així com problemes per subministrar productes a supermercats, per exemple, i per tant s'han de vigilar.

També es preveu l'afectació en el trànsit aeri o ferroviari, malgrat que la reacció que podria trobar un sabotatge en aquest tipus d'infraestructura fa que sigui molt poc probable que es pugui dur a terme sense algun tipus de col·laboració, encara que sigui després de la invitació d'actors externs.

+34, un número per oblidar

El prefix internacional espanyol també apareix a l'informe. Un prefix que s'hauria de mantenir mentre Catalunya no formés part de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU per les sigles en anglès) i sol·licités un nou prefix. A més, caldria arribar a acords amb les operadores que actualment tenen infraestructures a l'estat espanyol: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo en el cas de telefonia mòbil, i també les operadores de cable o altres sistemes, per garantir que el servei pot seguir sense requerir accions per part dels usuaris.

Internet, la solució

L'informe preveu molts riscos, però sobretot, veu en Internet una clara oportunitat de superar qualsevol d'aquests problemes: censurar Internet no és fàcil, ni completament assumible per ningú si no s'arriba a acords amb empreses privades que, de ben segur, no estarien disposades a fer-ho; i en el marc de la Unió Europea, que segurament en un cas així si que es posicionaria per defensar els ciutadans.

Així que, mantenint la seguretat física del CATNIX, així com millorant la seva capacitat i creant nous punts d'accés per els proveïdors es podria garantir l'autonomia de les infraestructures de la resta de l'Estat espanyol.

El domini .ct, en l'oblit

És estrany constatar que en un informe d'aquest tipus, no hi aparegui el domini .ct enlloc. I és que, ja molt abans d'obtenir el .cat, diversos usuaris van apostar per aquesta opció, que quedava tancada mentre Catalunya no fos un Estat independent i aparegués a l'ISO 3166-1. Ara, però, amb un estat independent a l'horitzó del propi informe, es dóna per fet que les adreces .es que s'haguessin de traslladar ho farien al .cat. No és cap bestiesa: existeix la infraestructura i és una opció completament viable -potser més que crear un nou TLD. Però si Catalunya és un estat, obtindrà un codi -presumiblement, el CT- i, per tant, podrà sol·licitar-lo a l'ICANN. No s'hauria de descartar, doncs, obtenir un codi que identifiqués el país, amb una normativa pròpia del país, potser menys general i orientada a webs de l'administració pública, per exemple. De totes maneres, sembla que amb l'existència del .CAT, el CATN pot deixar aquest debat en espera, mentre es resolen altres problemes més importants.

Dades dels ciutadans, l'altre gran problema

I si l'Estat espanyol no col·labora? Doncs un dels principals problemes seria reunir les dades i informació dels ciutadans que no es trobi als censos municipals. Per exemple, tot allò que depengui d'Hisenda i que tingui la informació a Madrid. I com tractar unes dades així el dia després? 

L'informe estableix que és necessaria la col·laboració de l'Estat espanyol, tant per la cessió de les dades com del programari necessari per tractar-les inicialment. Després d'això, caldria fer un inventari tant de programari com de dades, per tal d'unificar tant com es pogués els sistemes d'informació públics, que actualment estan fragmentats a molts nivells i grups de treball, amb eines de vegades incompatibles entre elles.

L'informe també parla de la xarxa RESCAT dels serveis d'emergències que comparteix freqüències amb la policia nacional espanyola, així com del tractament que s'hauria de fer en xarxes socials de la verificació d'identitat dels actors principals en un procés de transició nacional. Malgrat tot, és un cop d'ull a la situació actual, a nivell de legislació, tant a la UE com a l'Estat espanyol, per detectar els riscos i alternatives, que en molts casos passen per estudiar més a fons cada àmbit en funció de les necessitats reals del moment en què un procés així es dugui a terme, si realment s'acaba tirant endavant.

Descarregueu-vos l'informe complet

També us pot interessar

 

COMENTARIS

la solució
Anònim, 21/12/2013 a les 20:57
+1
-1
duplicar les dades que tinguin els ordinadors i guardar-les per a modificar-les quan siguessim independents, cosa que els pepistes ho neguen rotundament. En quan al prefixe telefònic... +1714 el domini.cat ja esta bé ni tocar-lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Amaia i Alfred, la parella de moda del concurs | RTVE
01/01/1970
El català representarà Espanya a Eurovisión
Hi ha més relacions a la feina del que sembla | Pixabay
01/01/1970
Un alt percentatge ho manté en secret, segons un estudi elaborat per la plataforma InfoJobs
Leo Messi, amb la seva mansió al darrere | Puffle
01/01/1970
Els dos jugadors viuen en luxoses mansions, amb les seves parelles Antonella Rocuzzo i Shakira
El particular duet musical
01/01/1970
Hilarant versió del “Corazón Loco” d'Antonio Machín
La disfressa d'infermera | SATSE
01/01/1970
Allau de crítiques a causa de les vendes de Carnaval
Una imatge de Venècia | Europa Press
01/01/1970
L'establiment va cobrar 1.145 euros per quatre filets i un plat de peix
01/01/1970
El president del Parlament i l'alcaldessa de Barcelona se sumen a l'ampli llistat d'alts càrrecs de la Generalitat i també plantaran el monarca en la seva primera visita a Catalunya des de l'1-O | El sobiranisme no perdona al cap d'estat espanyol que avalés la repressió policial en el seu discurs del 3 d'octubre
01/01/1970
L'exlíder de Podem Catalunya i el cap de files d'ERC a Barcelona narren com han viscut la visita al fins ara vicepresident de la Generalitat
El delegat del govern espanyol, Enric Millo | ACN
01/01/1970
El PP, Ciutadans i el PSC donen suport als juristes que van plantar el president del Parlament per denunciar l'existència de presos polítics