Televisors: guia de compra

Un reportatge dedicat al rei incombustible dels electrodomèstics: el televisor

Característiques a tenir en compte, conceptes clau i consells per no equivocar-nos en la compra

| 21/12/2013 a les 23:50h
Especial: Reportatges
Arxivat a: Anàlisi, LED, LCD, Plasma, Samsung, LG, Sony, SmartTV, televisors
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Ordinadors de sobretaula, telèfons mòbils, tauletes, portàtils, equips de música, reproductors MP3, receptors GPS, ràdios, impressores, càmeres de fotos i de vídeo… tots són aparells electrònics que han passat per alts i baixos. Sense anar més lluny, fa un temps tothom comprava un GPS pel cotxe. Ara, semblen estar de moda les tauletes, i ja pràcticament ningú compra reproductors MP3 o aparells de música. Però si hi ha un rei dels electrodomèstics, un supervivent nat de totes les anades i vingudes tecnològiques, és el televisor. Monarca indiscutible dels nostres salons, centre de moltes llars, company incansable i eina d'informació i de lleure, tot això i més en un aparell que, al llarg dels anys, ha sabut adaptar-se als temps que corrien i s’ha guanyat a pols el lloc preferent que ocupa.
 
Comprar un televisor, però, no és feina fàcil. Al darrere d’una simple pantalla negra s’amaguen tot un reguitzell de tecnologies i conceptes que poden arribar a marejar a més d’un: SmartTV, LCD, Plasma, Hertzs, IPS, polzades, LED, 3D, HDMI… Amb el reportatge d’avui pretenem aportar una mica de coneixement a tot aquest món i oferir-vos consells útils per si us voleu comprar un televisor. Anem per feina!

Prèvia - Una mica d’història

No patiu, no ens excedirem en aquest apartat. Simplement es tracta d’una breu introducció, per allò de posar-nos en situació. Un televisor és, com tots sabeu, un aparell electrònic destinat a la recepció i reproducció de senyals de televisió. Internament té múltiples circuits electrònics, inclosos els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. Aquests últims circuits el diferencien d’un monitor com el que connectem als ordinadors.
 
Els primers televisors que es poden considerar comercials van ser de tipus mecànic, i es basaven en un disc giratori, el disc de Nipkow , patentat l’any 1884, que contenia una sèrie de forats disposats en espiral i que permetien realitzar una exploració línia per línia. Aquests primers aparells oferien una resolució de 30 línies a 12 quadres. Posteriorment aquests sistemes mecànics van anar sent desplaçats per l’ús del CRT (tub de raigs catòdics) com element generador d’imatges. Permetia, entre altres coses, oferir majors resolucions i velocitats d’exploració.


Antic  televisor CRT en blanc i negre Foto: Wikipedia

El primer televisor CRT totalment electrònic va ser fabricat a Alemanya per Telefunken  l’any 1934. A la dècada dels 70, els televisors en color van experimentar una àmplia difusió en països desenvolupats. A mesura que evolucionava l’electrònica anava evolucionant l’electrònica dels televisors. Els primers televisors utilitzaven tubs de buit i després transistors. Després van utilitzar circuits integrats. Durant la primera dècada del segle XXI el tub va desaparèixer donant pas a pantalles amb diferents tecnologies que, tot i que no oferien la mateixa qualitat que els televisors de tub, tenien una mida molt menor. Aquestes tecnologies, que són les actuals, són Plasma, LCD, LCD retroiluminat amb LED i OLED. Els sistemes de transmissió igualment canviaven a digitals, mitjançant la distribució per cable, satèl·lit o terrestre (TDT). Finalment, ja a finals de la dècada passada, apareixen els primers televisors híbrids, que comparteixen la recepció convencional amb l’accés a la xarxa.
 
Arribats a aquest punt, el ventall actual de possibilitats en la compra d’un televisor és molt àmplia. Anem a parlar dels factors més destacables a l’hora d’adquirir-ne un.

1- Tecnologia
 
El primer factor que cal valorar en un televisor és la tecnologia amb la qual es fabrica. Aquesta tecnologia influirà en aspectes essencials del televisor que analitzarem seguidament. Per a un usuari normal, i a un preu raonable, trobem dues tecnologies per a la fabricació de televisors: Plasma i LCD/LED. Anem a veure-les:
 
1.1- Plasma : Aquesta és la tecnologia que va ser utilitzada inicialment per a la fabricació de pantalles grans, de 37 polzades o més. Es continua utilitzant només per a televisors de gran format. És la més veterana de les actualment existents al mercat, però ha sabut evolucionar i resoldre molts dels problemes que presentava d’inici. El seu funcionament és semblant als antics panells CRT, i també hi comparteix avantatges i inconvenients. Tot i això, els televisors de plasma són una opció a tenir en compte, especialment per amants de l’esport, cinèfils i aficionats als videojocs.
 
Un panell de plasma està format per dos cristalls a l’interior dels quals trobem un nombre de cel·les que contenen una mescla de gasos nobles (neó i xenó). Gràcies al corrent elèctric, es converteixen en plasma i generen llum. La seva principal característica és, doncs, que el panell crea llum de forma independent per a cada píxel i de forma molt uniforme en tota la superfície de la pantalla. Composició d'una pantalla de plasma Foto: Wikimedia Commons
 
Així, tenim televisors que ofereixen una rapidesa i qualitat d’imatge sorprenents: no estan condicionats pel refresc de la imatge (en parlem més endavant), cosa que evita els rastres que deixen els altres tipus de televisors en escenes amb moviments ràpids (efecte ghosting). D’altra banda, en generar llum cada píxel obtenim un major contrast i negres molt intensos (cada píxel es pot apagar de forma independent). També ofereixen una gamma de colors més àmplia i realista, amb tons més suaus i menys saturats que els LCD o LED, i un major angle de visió (al desplaçar-nos des del davant de la pantalla als laterals, no perd qualitat d’imatge).
 
Per contra, els televisors de plasma tenen un consum energètic força elevat (més endavant parlem de consums). La categoria energètica dels millors televisors de plasma tot just arriba a la C, mentre que molts LCD arriben a la A i els millors a la A+. Són més voluminosos, més pesats i emeten més calor. La seva qualitat d’imatge degenera amb el pas del temps. La seva superfície de cristall afegeix reflexos a la imatge. Per últim, el seu nivell de brillantor és, per norma general, inferior als LCD.

Avantatges :
- Temps de resposta instantani, perfectes per veure contingut molt dinàmic.
- Contrastos elevats.
- Negres perfectes.
- Gamma de colors molt àmplia.
- Iluminació molt uniforme.
- Gran angle de visió.
 
Inconvenients :
- Alt consum energètic.
- Molt voluminosos i pesats.
- Perden qualitat amb el temps.
- Reflexos en pantalla.
- Menys brillantor d'imatge.
- Menys catàleg per triar. No n'hi ha de petits.

1.2- LCD / LED
 
Abans de tot cal deixar clar un concepte: els televisors LCD i LED són iguals amb l'excepció del sistema de retroiluminació utilitzat. A diferència dels televisors de plasma, els panells LCD no poden crear llum per si mateixos. Així, han de recórrer a una font de llum artificial per formar les imatges. Aquesta pot ser de dos tipus, fluorescent (LCD) o LED. La segona permet un estalvi energètic superior, i, en estar lliures de mercuri, un major respecte pel medi ambient.
 
Les pantalles dels televisors LCD i LED estan formades per cristall líquid, on trobem diversos punts, anomenats píxels. Segons el corrent elèctric que apliquem, orientem aquests cristalls d’una forma o una altra, aconseguint que passi més o menys llum i, en definitiva, formant colors. La llum, com hem comentat, la generem amb llums fluorescents o LEDs. Avui en dia ja és més comú trobar pantalles LED, però encara n’hi ha moltes LCD, generalment a millor preu.
 
 
Dins dels panells LED, trobem dos tipus d’il·luminació:
 
- LED tipus EDGE : els LEDs s’ubiquen en el marc de la pantalla, i amb l’ajuda d’uns difusors, es reparteix la llum per tot el panell, de forma més o menys homogènia. Permet televisors més prims i lleugers, i de menor consum energètic. Per contra, pot presentar zones més il·luminades, com les cantonades o les vores, i a vegades mala distribució de la llum que pot provocar zones blanquinoses (efecte clouding)
 
- LED tipus Full : en aquest cas, els LEDs es troben distribuïts per tota la superfície de la pantalla, podent fer que s’il·lumini segons s’escaigui. Permeten encendre i apagar zones concretes, millorant el contrast i la qualitat dels negres. Per contra, són notablement més cars i de dimensions menys contingudes.

 
Els panells LCD poden ser de dos tipus:
 
- Panells TN (Twisted Nematic): són els panells utilitzats en aparells de gamma baixa o mitja. Són els més econòmics i compten amb un angle de visió més limitat.
 
- Panells IPS (In-Plane Switching): es tracta dels panells utilitzats en aparells de gamma alta. En aquests, les molècules de cristall líquid es disposen de forma horitzontal respecte de la pantalla (en lloc d'en paral·lel, com en els panells TN), fet que fa augmentar el pas de llum, afavorint un angle de visió més elevat, un temps de resposta més ràpid i un major contrast.
 
Tant els LCD com els LED tenen consums energètics més continguts que els Plasma. En el cas dels LCD, un 25% menys, i en el cas dels LED, fins a un 40%. De fet, alguns dels LCD LED actuals arriben a certificacions energètiques d'A+ (veure apartat de consum energètic). Un altre factor a tenir en compte, degut a la tecnologia emprada, és que són models molt més lleugers i prims, per tant més fàcils d’ubicar. Trobarem un catàleg de televisors LCD molt ampli en moltes mides diferents.
 
Aquest tipus de televisors, però, no són tan adequats com els plasma per veure escenes mogudes i ràpides. El seu temps de resposta és major, tot i què es redueix força en la gamma alta LCD LED. Un efecte secundari és l’aparició de rastres en escenes ràpides (efecte ghosting). També pateixen d’una ràtio de contrast menor, i ja que la il·luminació està sempre funcionant, presenten uns negres menys purs (a excepció dels LCD Full LED). Els colors, per regla general, no són tan aproximats a la realitat, presentant paletes més fredes i tons més brillants. Per acabar, el seu angle de visió no és tan elevat com en els plasma, excepte en alguns panells IPS.
 
Avantatges :
- Menor consum energètic (alguns assoleixen A+).
- Més prims, lleugers i fàcils d'encabir.
- Major varietat de polzades.
- Menor nombre de reflexos.
- És la tecnologia en la qual s'està avançant més.
 
Inconvenients  :
- Major temps de resposta (efecte ghosting). Menor en panells IPS.
- Efecte clouding en televisors que no són Full LED.
- Menor contrast. Menys accentuat en panells IPS.
- Negres menys purs.
- Colors menys realistes.
- Menor angle de visió. Menys accentuat en panells IPS.


L’evolució dels televisors LED són els televisors OLED. La tecnologia OLED permet uns consums menors i una millor qualitat cromàtica, però encara són molt pocs els models que la implementen. En els anys vinents, però, s’espera que aquesta tecnologia s’acabi imposant.

Recomanació: Heu de tenir en compte els punts a favor i en contra de cada tipus de panell. Tot i així, i com a norma general, la millor opció per a un usuari estàndard es optar per un LCD LED. Si sou amants del cinema o dels videojocs, però, la millor opció és un Plasma.
 
2- Dimensions

Un dels punts més senzill i evidents. Si bé és cert que a la majoria ens agradaria tenir un televisor com més gran millor, cal tocar de peus a terra. Cal optar per un televisor que s’adapti a les mesures de l’estança on el col·locarem, i per descomptat, a la nostra butxaca: com més gran és un televisor, més car .

La unitat utilitzada per referir-nos a la mida dels televisors és la polzada. Així, trobem aparells de 32, 37, o 50 polzades, per exemple (les diferents mides solen diferir d’una a l’altra en 5 polzades). Per a que us serveixi de guia: les pantalles dels portàtils són de 13 o 15 polzades (17 els més grans) i els monitors dels ordinadors van de 15 a 23 polzades, com a norma general.

El Samsung HDTV de 110 polzades, un dels televisors més grans del mercat Foto: actualidadgadget  
 
- Televisors petits : Es situen per sota de les 27 polzades. Són adequats com a televisors secundaris, per habitacions petites, cuines, etc. Es situen per sota dels 250€ i són els més còmodes de veure en distàncies curtes. Es poden utilitzar, la majoria, com a monitors per connectar-hi l'ordinador.
 
- Televisors mitjans: En aquest grup encabim els aparells de 32 a 42 polzades. Són adequats per realitzar la funció de televisor principal, en un saló ampli. Tenen la millor relació qualitat-preu, i els podem trobar a partir dels 250€ fins pràcticament els 1000.
 
- Televisors grans: Per sobre de les 42 polzades ja trobaríem els televisors de grans diagonals, només aconsellables en grans estances o per a fanàtics de les grans proporcions. Són, amb diferència, els més cars. A més, requereixen una distància mínima de visualització més gran i consumeixen més energia.
 
En qualsevol cas, l’elecció de la mida és bàsicament personal: un televisor més gran no implica necessàriament millor qualitat d'imatge, tot i que una imatge més gran acostuma a ser més espectacular. El principal factor a tenir en compte doncs, hauria de ser l’espai disponible i el gust personal per una pantalla més gran o més petita. I la butxaca, és clar.
 
Hi ha unes recomanacions, però, al voltant de les mides i les distàncies de visionat. La majoria de televisors opten per una relació d'aspecte 16:9, és a dir, la proporció de l’amplada amb l’alçada de l’àrea visible de la pantalla. Per aquests tipus de pantalles, amb FullHD (en parlarem més endavant) la distància mínima de visualització és de dues vegades l’amplada de la pantalla. Així, per un televisor de 50 polzades, la distància mínima seria de 2,25 metres des de la posició ideal de visió (és a dir, en línia recta des del centre de la pantalla). Fent una aproximació, podríem establir una regla de 4,5 centímetres per polzada. La distància màxima no hauria d’excedir 5 vegades l’ample de la pantalla.
 
Polzades Distància mínima (m) Distància màxima (m)
32 1,44 3,60
37 1,66 4,16
40 1,80 4,50
42 1,89 4,72
46 2,07 5,17
50 2,25 5,62
55 2,53 6,18
60 2,70 6,75
65 2,92 7,31


3- Resolució
 
Ja us hem parlat en alguna ocasió de la resolució. En un televisor és un factor clau, però que per sort en els darrers anys s’ha aconseguit unificar, acabant amb algunes confusions amb termes com SD, Alta definició, HD-Ready o FullHD. Ara mateix, no val massa la pena comprar un televisor amb una resolució inferior a 1920x1080 (això significa que el televisor pot mostrar 1920 punts diferents en horitzontal i 1080 en vertical), el que es coneix com a FullHD o 1080p. Tot i així, podeu optar per una resolució inferior si es tracta d’un televisor de petit (HR-Ready o 720p). Totes dues ressolucions, 1080p i 720p, són considerades alta definició .

Televisor 4k (Ultra HD) en un establiment. La qualitat d'imatge és altíssima, el preu també 
 
FullHD és, doncs, la resolució més utilitzada avui en dia, i la recomanable. Tot i així, ja estan començant a aparèixer televisors amb 4K (Ultra HD), un estàndard emergent que arriba fins a resolucions de 2840x2160. Les imatges en 4K són espectaculars, però es tracta d’una tecnologia incipient. Si adquiriu un televisor d’aquest tipus, tingueu clar que no podreu gaudir de gaire contingut en aquestes resolucions, així que el nostre consell és que espereu ben bé un parell o tres d'anys.

4 - Velocitat de refresc.
 
Un altre punt a tenir en compte és la velocitat de refresc del panell. A saber, les vegades per segon que el televisor és capaç de refrescar la imatge. El valor es mesura en Hertzs, i bàsicament trobem tres tipus de panells en funció d’aquests valors: 50, 100 o 200Hz (aquests últims utilitzats en televisors 3D). A partir d’aquí, i mitjançant programari, s’aconsegueix incrementar aquests valors, però es tracta d'Hertzs no reals, i cada fabricant els denomina de forma diferent. Són, en qualsevol cas, un reclam publicitari, ja que la millora que aporten no és massa apreciable. Resumint: l’important són els Hertzs reals.
 
Per a escollir, i com a norma general, una major velocitat de refresc sempre és millor, ja que evitarà molestes pampallugues i cansament de la vista, en especial si utilitzem el 3D i contribuirà a un major confort de la vista. També permetrà al processador intercalar un nombre major de fotogrames, millorant l'estabilitat i nitidesa del conjunt.

5- Eficiència energètica

En els televisors, com en qualsevol electrodomèstic, és molt important consultar l'etiqueta energètica, que estan obligats a mostrar per normativa europea, de forma ben visible. Aquestes són les categories actuals:
Cal mirar el consum energètic d'un electrodomèstic abans de comprar-lo  

Evidentment, a major eficiència energètica, millor: menor consum i menor impacte per al medi ambient. Els dos factors que influeixen en el consum en un televisor són la tecnologia emprada (de la que ja us hem parlat) i la mida: com més gran, més consum: un televisor de 46 polzades consumeix pràcticament el doble que un de 32.

Com a norma general, recomanem escollir televisors que siguin de classe A o superior.

6 - Qualitat de so:
 
El punt feble dels televisors és, sens dubte, el so. Amb les tecnologies existents s’ha aconseguit rebaixar en pes els aparells, i aprimar-los en extrem. Això, però, afecta els altaveus: els fabricants disposen de menys espai per muntar un bon equip de música i això fa que hagin de rebaixar la mida de la caixa acústica. I això es nota.
 
El sobrepreu que haurem de pagar per aconseguir un equip amb un bon so és millor invertir-lo en una barra de so, que fins i tot en les alternatives més econòmiques ens oferirà una qualitat superior a la gran majoria d’altaveus integrats. Les millors barres i equips Home Cinema, 5.1 o 7.1, ofereixen una profunditat acústica i experiència d’usuari impressionants. La diferència entre veure una pel·lícula amb un bon equip de so o amb els altaveus de sèrie del televisor és abismal.

Una equip Home Cinema és un magnífic complement per a un televisor

7- Connexions:
 
Un apartat molt important al que cal dedicar uns minuts. No seríem els primers que trobem una magnífica oferta, adquirim el televisor, i al arribar a casa ens adonem que li falten connexions o les que té no són les adequades.
 
Abans de comprar l’aparell, hem de fer una llista de tots els dispositius que voldrem connectar al nou televisor. I, a l’hora d’anar a comprar-lo, buscar un televisor que els tingui, o bé pensar a renovar els aparells si són molt antics i costa trobar televisors amb les connexions que requerim. En aquest aspecte, l’estàndard és la connexió HDMI, que inclou senyal d’àudio i de vídeo. L’euroconnector, més antic, està en desús, però encara podem trobar algun aparell que l'utilitzi, i no tots els nous televisors l’incorporen. Com a norma general, assegureu-vos que té almenys un parell de connectors HDMI i alguns USB per connectar discs durs o pendrive .

8- SmartTV

Aquest és un terme molt de moda utilitzat per encabir els televisors que ofereixen connexió a la xarxa. Aquesta connexió es pot realitzar per cable o per WIFI. En cas de decantar-nos per un SmartTV, hem de preguntar quin tipus de connexió presenta i, en cas de què sigui WIFI, si ja porta el receptor incorporat o cal comprar-lo a part. I tenir Internet a casa, és clar.
 
Les aplicacions i serveis bàsics d’aquest tipus de televisors són Youtube, Vimeo, Facebook, Twitter i navegació per Internet. La diferència l'estableixen les aplicacions exclusives de cada fabricant, que poden incloure jocs, client Plex o aplicacions de control per al mòbil o la tauleta. També cal mirar les opcions de control, ja que el comandament del televisor sol ser poc funcional per navegar (especialment per escriure). Les millors opcions en aquest cas són connectar un teclat bluetooth o el control gestual o per veu que es comença a veure en alguns dispositius.

Menú SmartTV en un televisor d'exposició 
 
Recomanació: Gairebé tots els models de gamma mitja i alta incorporen SmartTV. Els televisors més barats o més antics no la porten. És una opció que val la pena: veure Youtube en HD còmodament al sofà és una experiència única. Aquí hi hem d'afegir experiències com televisions a la carta, aplicacions dels fabricants, etc.
 
9 - 3D o no 3D?
 
L’any 2009, James Cameron va estrenar Avatar. De la pel·lícula se n’ha parlat molt per bé i per mal, però el que és innegable és que va ser la impulsora del 3D entre el gran públic. En els mesos i anys posteriors es va viure una espècie de febrada col·lectiva pel 3D: tots els fabricants l'incorporaven en els seus televisors, s’oferien nombroses tecnologies per acostar-lo al públic, s’utilitzava com a reclam de grans experiències d’usuari, es generava contingut en 3D i era la paraula de moda en qualsevol discussió tecnològica. La frase era «Compra un televisor 3D»
 
Gairebé al 2014, no fa falta ser molt espavilat per veure que, realment, el públic no estava massa interessat en el 3D. La indústria s’hi havia bolcat amb tota la seva potència i passats uns quants anys, la resposta del públic ha estat més aviat tèbia. Falta de visió per part dels fabricants, potser, falta de maduresa de la tecnologia, qui sap. Ara, la frase és: «Sí, és una Smart TV. Ah… i també té 3D».
 
En qualsevol cas, si us hi decidiu, penseu que trobareu dues formes de representar 3D: actiu o passiu. Per als dos sistemes s’utilitzen ulleres, i ofereixen resultats similars. L’actiu fa ús d'uulleres especials amb bateries incorporades que se sincronitzen amb el televisor per radiofreqüència. El passiu, per contra, reprodueix dues imatges de forma simultània, alternant horitzontalment i vertical cada una de les línies que formen la imatge.
 
Recomanació : El 3D és una tecnologia que està de baixa en televisió (altra cosa és el cinema). El contingut creat per 3D és escàs, així com les emissions, i cada cop ho serà més. Tot i així, és un complement que pot resultar interessant, però no com a argument principal de compra. En cas d’haver de triar entre 3D passiu i actiu, decanteu-vos pel passiu, ja que el 3D resultant és més estable i relaxat, surt més econòmic i no requereix cap manteniment.
 
10 - Fabricants
 
Es poden comptar amb els dits d’una mà els fabricants de panells LCD i plasma en l'àmbit mundial. Les marques no fabriquen, sinó que compren els panells a uns pocs fabricants, per muntar-los en els seus propis televisors. Així, és habitual veure televisors de marques rivals amb la mateixa electrònica o el mateix panell.
 
Tot i així, és complicat determinar l’origen del panell d’un televisor, ja que aquestes informacions solen estar subjectes a contractes de confidencialitat entre ambdues parts. El panell, però, és només una part (important) del televisor, però hi ha d’altres factors: l’electrònica, controlada pel processador d’imatge, és una part importantíssima en un televisor: tracta i processa la informació per oferir imatges més nítides i fluides. Les marques principals tenen coprocessadors específics que bategen amb noms comercials (Clear Motion Rate, Digital Natural Motion, Motionflow…).

Pel que fa a marques, és difícil recomanar alguna sense caure en favoritismes, i podeu tenir una millor experiència amb un televisor de marca desconeguda que amb un de primera marca. Però sí que us podem mencionar les que actualment compten amb la millor reputació: Samsung, Sony i LG.

 
11- Provar el televisor a l’establiment
 
La prova de foc per acabar de decidir-nos per un aparell o un altre és anar al nostre comerç de confiança i provar el televisor amb calma i tranquil·litat. Us oferim un breu recull d’algunes pautes que podeu seguir per aprofitar la visita:
 
- Qualitat d’imatge: L'il·luminació a l’establiment no és la mateixa que la de casa. Heu de tenir en compte que el més probable és que al lloc on veurem la televisió no tinguem fluorescents, com al comerç. Per tant, l'il·luminació canvia.

La majoria de televisors, a l’establiment, es troben en «mode comerç». És una opció que els fabricants inclouen amb valors predeterminats (brillantor, contrast, color, etc.) suposadament òptims per al nombre més gran de situacions, però que poden no adaptar-se a les necessitats de la nostra llar. És un bon consell, doncs, demanar al personal del comerç que ens permeti ajustar la brillantor i el contrast, de manera que puguem veure l’aspecte de la imatge al mínim i al màxim i veure de quins rangs reals disposa l'aparell i com es comporta.

Anar a veure i provar el televisor al comerç: la prova final 
 
- Reproducció d’un vídeo: les imatges mostrades en els establiments sovint no són les millors per apreciar les qualitats del panell. De vegades, per poca qualitat (un senyal TDT en baixa definició) o de vegades per massa (documentals en alta definició amb colors molt saturats, exagerats). Proveu de portar alguna pel·lícula o tràiler en un llapis de memòria, en alta definició, i intenteu reproduir-la en el televisor (tots disposen d’entrades USB).
 
Una bona pensada és portar també vídeos amb seqüències nocturnes, per poder apreciar la varietat de tons de l’aparell, i seqüències d’acció, per poder comprovar-ne el comportament pel que fa a velocitat de refresc i nitidesa en escenes ràpides.
 
- Angle de visió: és un aspecte que no es té massa en compte, però és molt important. Normalment ens posem dempeus davant del televisor, i així valorem la imatge. Aquest no és, probablement, el mateix angle que adoptarem amb el televisor instal·lat, penjat a la paret o en una tauleta i asseguts al sofà. I amb un canvi així la imatge pot diferir: fer-se més fosca o canviar el to del color. Això és degut a l’angle de visió. La majoria de pantalles ofereixen angles de 178º, però hem de comprovar nosaltres mateixos que la imatge no canvia massa si ens movem d’una banda a l’altra i de dalt a baix i, sobretot, que la qualitat de la imatge sigui satisfactòria amb l’angle en la qual acabarem mirant-la.

- Conclusions finals:
 
Escollir un televisor no és una feina fàcil, ja ho hem comentat, especialment per al televisor principal de casa. Una mala elecció en la compra pot fer que ens n’estiguem penedint durant anys. Així que el més prudent és analitzar les nostres necessitats i cenyir-nos a l’espai i els diners de què disposem. El repàs de les tecnologies que us hem oferit us ajudarà a comprar amb una mica més de coneixement.
 
Un cop sabeu el que voleu, feu una tria dels models que compleixin amb les característiques desitjades i seguidament us informeu d’aquests models: la xarxa està plena d’anàlisis i opinions d’absolutament tots els models, així com de comparatives que ens poden ajudar a afinar la nostra decisió. Per últim, buscar ofertes (sense perdre el cap) en establiments tradicionals o a la xarxa pot acabar de decantar la balança. En qualsevol cas, seny i coneixement en la compra d’un equip que, ben triat i ben cuidat, ens donarà molts anys de satisfaccions.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

linux
Petrus, 22/12/2013 a les 00:52
+3
-2
a veure quan triga a aparèixer el primer phreak del linux!!!


per cert, bon article!
en quant al color.
Oriol, 22/12/2013 a les 09:48
+4
-0
Molt bon article. Vull comentar que quan vaig adquirir el meu SmartTV de samsung els primers dies no es veia ve a casa. Les cares de les persones es veien com poc definides. Finalment, després de molt google, vaig donar amb una web on recomenaven configuracions de color (contrats, nitidesa, etc) per diferents models de TV. Vaig adaptar els meus i el resultat va ser inmillorable. No em de refiar-nos dels valors de fàbrica, doncs estan dissenyats a que el televisor destaqui en els centres comercials.
Gran
Anònim, 22/12/2013 a les 10:06
+1
-0
Gran Article! molt rebé! traspua coneixement!

Detallet
Anònim, 22/12/2013 a les 12:12
+0
-1
Parlar de la tele com del "rei de l'electrodomèstic" és tirar pel titular fàcil.

Sense tele pots viure. Sense rentadora, nevera o vitro, ja m'explicaràs al cap de 15 dies com vas.
X l'anònim del Detallet 12:12h
//*//, 22/12/2013 a les 13:39
+8
-0
No hi ha cap contradicció. Ser el rei de l'electrodomèstic no vol dir el més necessari: podem viure perfectament sense rei. O no?
bon article
EricRenom, 22/12/2013 a les 14:28
+3
-0
Molt bon article!Nomes dir-te que com a venedor de televisors que soc,molts televisor de plasma ja son de baix comsum,i si el client busca una tv gran,a bon bon preu i bona qualitat,sempre els recomano,ja que per 400 euros pots tenir un 46" la mar de decent,aixo si,sense smart tv,pero pots comprar un blu-ray per 99 euros i tenir imternet al televisor.
Plasma per videojocs?
Anònim, 22/12/2013 a les 16:26
+0
-2
Nomes dir que per videojocs la pitjor opció és el plasma. Cosa que aquí diu tot el contrari.
menus en català?
Anònim, 23/12/2013 a les 12:09
+2
-0
algú sap d'alguna marca que es molesti a incloure el català en els menús ?
Menú en català
Anònim, 23/12/2013 a les 18:30
+4
-0
Ara just fa un any vam comprar-nos una tv i els primers motius de compra que vam tenir clar va havia de ser led, smartv.... Però també mirar els menús en català.
Doncs bé, l'única que portava el català dins els menús era.... Sony.
Menus en CATALÀ
David, 24/12/2013 a les 08:59
+4
-0
Jo tinc una SONY i els menus son en CATALÁ
Menus en Català
pep44, 18/09/2014 a les 16:34
+2
-0
Ara n'hauré de comprar una, i, per a mi, seran requisit els menus en català.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Amaia i Alfred, la parella de moda del concurs | RTVE
01/01/1970
El català representarà Espanya a Eurovisión
Hi ha més relacions a la feina del que sembla | Pixabay
01/01/1970
Un alt percentatge ho manté en secret, segons un estudi elaborat per la plataforma InfoJobs
Leo Messi, amb la seva mansió al darrere | Puffle
01/01/1970
Els dos jugadors viuen en luxoses mansions, amb les seves parelles Antonella Rocuzzo i Shakira
El particular duet musical
01/01/1970
Hilarant versió del “Corazón Loco” d'Antonio Machín
La disfressa d'infermera | SATSE
01/01/1970
Allau de crítiques a causa de les vendes de Carnaval
Una imatge de Venècia | Europa Press
01/01/1970
L'establiment va cobrar 1.145 euros per quatre filets i un plat de peix
Anna Gabriel. | Adrià Costa
01/01/1970
El jutge del Tribunal Suprem limita l'ordre a l'àmbit estatal mentre que la Fiscalia demanava l'extradició de l'exdiputada de la CUP | Gabriel no es presenta a declarar al Suprem per un delicte de rebel·lió
L'obra de Santiago Sierra, censurada | Youtube
01/01/1970
En menys de 24 hores s'ha conegut la condemna al raper per les seves lletres, la retirada del mercat d'una novel·la sobre el narcotràfic gallec, i el tancament d'una exposició amb imatges dels presos polítics catalans
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja