Com serà la tecnologia del 2014?

Resum i anàlisi d'aquest 2013 i possibles novetats pel nou any

Ja som a l'era dels «connectats»: ciutats, cotxes, rellotges i televisors

| 28/12/2013 a les 23:57h
Especial: Reportatges
Arxivat a: Anàlisi, Wearable technology, Internet, WhatsApp, Smartwatch, Smart city, SmartTV, Edward Snowden, Prism, Pandora, iTunes Radio, Apple, iTunes, Spotify, Cotxes, Tablets, Mòbils, Snapchat, Facebook, Twitter, Google Glass, Instagram, Xbox One, PS4, 2014, 2013, Nintendo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/12/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Foto: Adrià Costa

Si haguéssim de fer balanç d’aquest 2013 en l’àmbit tecnològic tindríem molts arguments per dir que, tot i que ha semblat un any d’impàs, hem vist mostres molt representatives del què ens espera en un futur més o menys immediat. Des de les tendències en publicitat fins als possibles nous dispositius per “vestir”, passant per les revelacions d’Edward Snowden sobre espionatge per part de la NSA americana i les ciutats del futur, que ens han d’ajudar a viure-hi.

Índex

1. Publicitat als mòbils
2. Xarxes socials i missatgeria instantània
3. Seguretat i privacitat
4. Ciutats intel·ligents
5. Vehicles connectats
6. Tecnologia "per vestir"
7. SmartTV
8. L'evolució dels telèfons mòbils
9. La ràdio al mòbil, ara per Internet
10. La nova generació de consoles
11. Les prediccions d'IBM pels propers 5 anys
12. Conclusions
 
1. Publicitat als mòbils
 
Instagram ha començat a provar les imatges publicitàries aquest 2013

La publicitat és per companyies com Google o Facebook una de les principals fonts d’ingressos, en molts casos la més important, més enllà dels seus accionistes, que no serien part del servei que ofereixen per si mateix. En ordinadors, amb pantalles prou grans, la publicitat té espai on aparèixer, però cada cop més, els usuaris utilitzen aquests serveis amb mòbils on aquest espai és molt més reduït, i els anuncis afectarien negativament en l’experiència d’usuari.
 
Així, mentre Facebook o Google encara tenen una bona base d’usuaris a l’ordinador, altres serveis com Twitter o Instagram tenen el seu principal accés a través de telèfons mòbils. Durant aquest any hem vist els primers intents de posar publicitat, en aquests casos aprofitant la mateixa interfície: els missatges patrocinats de Twitter, amb la mateixa aparença d’un missatge normal, o les imatges publicitàries a Instagram , que també mantenen l’esquema d’una imatge publicada però indicant en un petit espai que són anuncis. També hem vist l’ entrada a borsa de Twitter , en un moviment que li ha sortit millor que a Facebook, pel què sembla.
 
Això, sumat a la personalització segons l’usuari, pot ajudar a engegar aquest àmbit de negoci, tot i que la seva poca popularitat podria alentir-ne el desenvolupament. Però els diferents serveis gratuïts necessiten finançar-se d’alguna manera, així que el més probable és que, encara que sigui a poc a poc, comencem a trobar-nos més publicitat al mòbil. O això, o paguem per utilitzar eines que molta gent no entendria que no fossin gratuïtes.
 
2. De les xarxes socials als entorns privats
 
SnapChat, una de les aplicacions que més s'ha popularitzat enguany

El 2013 ha estat l’any en què s’ha començat a parlar de la caiguda de Facebook. No és que ens hi haguem de trobar durant el 2014: ara mateix hi ha tants usuaris, que la xarxa social té garantit el lideratge de les xarxes socials durant força temps encara, a no ser que aparegui alguna alternativa que combini la pròpia xarxa social amb alguna forma de connexió molt més simple.
 
De fet, el principal culpable d’aquest debat ha estat Snapchat , una aplicació per mòbils que permet enviar fotografies als contactes amb una particularitat: escollim el temps durant el que es podran veure (en segons) i, quan l’usuari que la rep l’ha vist durant aquest temps, desapareix.
 
Diversos informes durant l’any han anat mostrant que els joves, sobretot els adolescents, han anat deixant de banda Facebook per alternatives com WhatsApp o Snapchat . Entre els motius, n’hi trobem dos d’especialment decisius: per una banda, a Facebook hi ha els pares, professors, amics i no tant amics… i tothom comparteix la mateixa plataforma que ha donat algun ensurt en el relatiu a privacitat; mentre eines com Snapchat o el mateix WhatsApp, encara que tinguin també problemes de privacitat, dónen la sensació de grup tancat o de conversa privada, que a Facebook no s’acaba de percebre.
 
El futur passa per la diversificació, segurament, ara que havíem arribat a trobar-nos tots a Facebook. Però hem comprovat que estar tots junts no té tants beneficis pràctics com semblava, sinó més aviat el contrari: que tothom ens vegi pot arribar a fer una mica de por. Així, si bé Facebook seguirà amb una base d’usuaris molt important, altres alternatives aniran guanyant terreny en l’àmbit de la comunicació interpersonal a la xarxa.
 
3. Seguretat i privacitat
 
Podríem trobar moltes notícies sobre seguretat a la xarxa i privacitat durant el 2013, però sense cap mena de dubte les relevacions d’Edward Snowden sobre el programa Prism de l’agència nacional de seguretat nord-americana (NSA) ha estat el més important . Espionatge massiu i indiscriminat a la xarxa mitjançant acords amb grans companyies proveïdores de serveis a Internet, però també gràcies a vulnerabilitats -el què popularment molts haureu sentit com a hacking- d’aquestes mateixes empreses. En resum: robatori indiscriminat d’informació i moviments personals sense cap mena de justificació.
 
Aquí, però, ens enfrontem a un problema més gran que la mateixa NSA, i és la filosofia de la xarxa. Internet, nascuda com a xarxa militar i acadèmica, va evolucionar des d’ Arpanet , als anys 70, fins a l’actual xarxa de xarxes, amb molta rapidesa, i amb unes bases filosòfiques que inicialment van donar molta més importància a ser un element obert i accessible a tothom que no pas a assegurar-se contra atacs indiscriminats, o molt menys d’organismes dependents d’un govern. Tècnicament, doncs, l’espionatge pot ser possible si no tenim cura -nosaltres i qui fa els programes i serveis que utilitzem- de la seguretat. I la seguretat absoluta no s’assolirà mentre només un dels elements de la nostra connexió pugui ser vulnerable.
 
En resposta a tot això, les mateixes grans companyies que havien col·laborat amb la NSA s’han posat d’acord per demanar una legislació clara i que ofereixi garanties als ciutadans.
 
Mentrestant, però, hi ha senzills programes per capturar o robar converses de WhatsApp, molts usuaris utilitzen Windows sense les darreres actualitzacions de seguretat, i els robatoris de contrasenyes estan a l’ordre del dia: Twitter , LinkedIn o Adobe n’han estat els exemples més importants.
 
L’evolució de la seguretat a la xarxa depèn de tots. I la conscienciació està tardant molt més de l’esperat en tenir efectes: esperem que totes aquestes històries facin que fabricants i comercialitzadors apostin per la seguretat i privacitat, ja que mentre no disposem d’alternatives fortes als sistemes i productes actuals, la majoria seguirà utilitzant opcions poc recomanables en aquest sentit. Sí, tots sabem que GNU/Linux existeix. Però mentre no hi hagi una gran massa utilitzant-lo enlloc del Windows, es limita a existir. I després de dues dècades ja ens hem pogut adonar que la pedagogia no sembla ser suficient. Potser el 2014 ens porta alguna sorpresa en aquest sentit, però canviar la base d’usuaris sol ser molt més complicat que fer-ho amb la indústria, d’entrada.
 
4. Ciutats intel·ligents per habitants connectats
 
La Smart City Plaza, a l`Smart City Expo World Congress 2013 Foto: Fira de Barcelona

Les ciutats intel·ligents o smart cities són part del present, més que del futur. Així ho ha mostrat enguany la Smart City Expo de Barcelona , on es van poder veure exemples que ja funcionen o estan a punt de posar-se en marxa en ciutats molt properes. Barcelona o Girona en són alguns exemples: serveis d’identificació personal per tràmits locals, possibilitat de pagar i mantenir el tiquet d’una zona blava sense moure’ns d’on som a través del mòbil amb informació sobre places lliures quan volem aparcar, semàfors que realment reaccionen davant els canvis que van passant al llarg del dia, no només amb temporitzadors… l’aplicació de la tecnologia a la vida diària de les ciutats s’ha començat a provar, i sembla que a tots els nivells pot fer-nos la vida més fàcil.

El seu preu, però, serà el què determinarà l’explosió d’aquestes solucions: en moments de crisi, fer experiments pot acabar sortint molt car en tots els sentits. Malgrat tot, sembla que hi ha prou dades com per començar a garantir inversions en aquest sentit, i durant l’any 2014 podríem començar a veure ciutats importants amb sistemes intel·ligents que comencen a posar les bases de la ciutat del futur.
 
5. Internet, fins i tot al cotxe

Presentació del nou EcoSport de Ford Foto: Miquel Serrabassa
 
Els cotxes són un dels grans punts a conquerir per la tecnologia connectada. Els qui passen moltes hores en vehicles, de viatge, encara pateixen la falta de cobertura en molts espais, i aquest és un dels principals esculls a superar. L’arribada de les xarxes 4G , partint d’un nou desplegament, podria ajudar en aquest sentit durant els propers dos o tres anys: incorporació de noves antenes, compra de terminals amb suport LTE per part dels usuaris… però de moment el què ja podem veure són tot tipus d’aplicacions que ja es poden utilitzar en alguns models.
 
Així, fabricants com Volkswagen organitzen concursos com el Tracking Challenge de Volkswagen , on les empreses poden presentar-hi propostes de realitat augmentada per vehicles. Altres exemples més palpables podrien ser l’aliança entre Ford i Spotify: durant el Mobile World Congress del passat mes de febrer, es va presentar el Ford Ecosport , amb Spotify de sèrie. I els rumors apunten a que Apple estaria treballant en dur algun tipus d’interfície específica per vehicles. No cal esperar al futur: des de 2011, tot i que ara ja no estigui activa, l’aplicació per Android Google Car Home oferia un accés ràpid a les principals aplicacions útils des d’un vehicle.
 
I tot això, sense oblidar-nos dels vehicles que es condueixen sols de Google. A mitjans de 2012 ja havien recorregut 500.000 quilòmetres sense accidents, i a hores d’ara, la preocupació sembla centrada en la millora de l’experiència i en la seva relació amb la resta de vehicles. Però pel què sembla, el futur no és tant lluny, malgrat que els preus, inicialment, podrien ser prohibitius.

Però centrant-nos en aquest 2014, l’estandarització de pantalles tàctils als vehicles acabarà de ser un fet -que ja estem veient en models actuals- i la seva interacció amb Internet podria millorar, malgrat que, per ara, hi ha poques propostes de cotxes que admetin, per exemple, una targeta SIM. A més, les claus sembla que també ens deparen sorpreses, com en el cas del BMW i8 a partir de la primavera de 2014 .
 
De fet, en aquest sentit, aquest mateix desembre Telefónica ha presentat un estudi, l’ ”Informe sobre la indústria de l’automòbil connectat” , on preveu que l’any 2020 el 90% dels vehicles incloguin capacitats d’aquest tipus.
 
6. Tecnologia «per portar»

El nou Samsung Galaxy Gear Foto: Samsung
 
Sovint els termes en anglès se’ns fan difícils de traduïr, ja que en moltes ocasions aprofiten paraules ja existents que no tenen una equivalència exacta pel terme en què es converteixen. Per exemple, l’anomenada “wearable technology”, o tecnologia per vestir, o portar. Bàsicament, aquest concepte inclou qualsevol element que, com el seu nom indica, ens poguem posar en algun lloc del cos. I, inicialment, fa referència sobretot als rellotges intel·ligents, anomenats també smartwatch, així com altres aparells com podrien ser les ulleres Google Glass .
 
L’àmbit dels rellotges ha estat un dels temes recurrents durant tot el 2013, sobretot després que es disparessin els rumors que Apple podria treballar en un -i presentar-lo aquest mateix any, que ja hem comprovat que no ha estat així. Però l’arribada de Samsung i el seu Galaxy Gear , per avançar-se a Apple, va tornar a portar-nos un debat sobre la taula: aquest tipus de tecnologia ens pot aportar algun tipus d’innovació?
 
Tot i la visibilitat dels darrers mesos, els “rellotges intel·ligents” ja hi eren: en tenim exemples com Pebble , Sony SmartWatch o iMWatch . Tots ells intenten competir en un mercat on sembla que no hi ha gaires consumidors ni interès. Potser per això Apple no ha fet el pas: qualsevol rellotge “intel·ligent” ha d’estar connectat amb un telèfon mòbil per funcionar. Això significa una despesa addicional de bateria, tant al terminal com al rellotge, que en casos com el de Samsung amb prou feines aguanta un dia. A més, la mida reduïda afecta la bateria i els components, de manera que encara no semblen un producte interessant de veritat, com a mínim fins que no puguin ser més autònoms i anar més enllà d’una “pantalla de notificacions” del mòbil.
 
En la resta d’àmbits, com les ulleres, encara hi ha molts temes ètics i filosòfics per debatre. Podem gravar a la gent sense que ni tant sols se n’adonin? És just picar l’ullet i prendre una fotografia? És segur conduïr amb un mapa just davant de l’ull? Google de moment no ha volgut precipitar-se i, si bé les Glass ja són una realitat, de moment no hi ha previsió de començar-les a vendre al gran públic, i la companyia i els usuaris que les proven estan centrats a definir com han de ser les aplicacions i l’experiència d’usuari, i sembla que els usos inicials estaran més orientats a eines professionals: lectors de codis per fer inventaris ràpids, per exemple.

Google Glass Foto: Google
 
En aquest sentit, més enllà dels productes concrets, del 2014 n’esperem una renovació del concepte d’utilització: si podem portar la tecnologia a sobre, ens ha de facilitar la vida, sinó no té sentit gastar-se diners en un rellotge gran, amb un disseny força “sorprenent” en alguns casos, i que ens evitarà treure’ns el mòbil de la butxaca per veure si tenim correus i poc més.
 
7. Televisors grans, pantalles corbades i aplicacions, al menjador
 
El número de televisors connectats podria doblar-se entre 2013 i 2018 Foto: Mark Krynsky a Flickr

L’any 2018, segons alguns estudis s’haurà doblat el número d’aparells de televisió connectats a Internet. I és que la gran pantalla és la darrera conquesta pendent de la xarxa. Amb ofertes com Netflix , que serà la distribuïdora a Europa de la nova sèrie Better Call Saul nascuda a partir del personatge de Saul Goodman de Breaking Bad entre d’altres, la competència està servida. I, de fet, ja fa temps que estem veient com els televisors s’acosten a la xarxa. 
 
Samsung, Philips o LG, per exemple, ja comercialitzen televisors amb connexió a Internet . Alguns duen els components inclosos i d’altres es connecten per USB o HDMI, i ofereixen la possibilitat de veure vídeos a Youtube o seguir canals de televisió per Internet. I amb l’augment progressiu de l’oferta exclusiva a la xarxa, la xifra d’opcions també anirà creixent. 
 
Samsung ofereix uns paquets d’actualització per tal de canviar un component del televisor i poder-lo fer més potent o afegir-li funcionalitats. LG ha estat acusada per alguns usuaris d’espiar les seves accions, i molts compradors de l’Apple TV esperen que, tard o d’hora, hi arribi l’AppStore. Trobant-nos en un punt així, no seria difícil que, de cara a 2014, veiessim una proposta nova d’Apple, sigui en forma de pantalla o d’un nou Apple TV. I Google, amb el Chromecast, també s’ha situat en aquest mercat. 
 
Però no només la connexió a Internet és important. Les pantalles corbes o la resolució 4K són altres novetats que ja s’han vist en aparells de gamma alta i que podrien, durant el 2014, arribar a altres models més assequibles. En aquest sentit encara podríem veure-hi moltes innovacions, tot i que hi ha poques propostes fermes encara, i la majoria es basen en l’ús d’aplicacions concretes.

Televisors: guia de compra

 

8. Els terminals mòbils, en un moment de calma
 
L`iPhone 5S, el nou terminal d`Apple Foto: Apple

El camp dels telèfons mòbils intel·ligents i les tablets ha tingut un 2013 més tranquil: hem vist terminals amb la pantalla lleugerament corba, la identificació amb empremta a l’iPhone o els processadors de 64 bits , també per part d’Apple, però en general han estat innovacions per millorar l’experiència d’usuari i no han suposat canvis importants en tot el sector.
 
Val a dir que el processador A7 de 64 bits d’Apple ha arribat de cop, mentre la competència no l’esperava, i ha obligat a Qualcomm a moure’s amb rapidesa, assegurant que l’any que ve podrà oferir processadors que no siguin de 32 bits. Però en tot cas, segons les afirmacions de la majoria de companyies fabricants, no era un invent necessari, malgrat que ara, de cop, tothom vulgui oferir-lo.
 
Tot això fa palès que els smartphones han arribat a un cert grau de maduresa: ara s’han d’acabar de trobar les mides de pantalla que més bé vagin a cadascú, i intentar reduir preus, entre d’altres, però segurament tindran un 2014 més tranquil, on hi veurem les actualitzacions de l’iPhone (segurament el 6, que podria augmentar la pantalla fins a les 5 polzades), el Google  Nexus o el Galaxy S5 substituint el Galaxy S4 actual, centrats en les altes prestacions i les darreres innovacions. 
 
I en sistemes operatius, haurem de veure com reaccionen els fabricants a l’arribada d’ Android 4.4 KitKat , i si els inicis de FirefoxOS o Jolla podrien començar a assolir una quota de mercat prou rellevant, que segurament prendrien, precisament, a Android.
 
9. Reinventant la ràdio al mòbil

Spotify, gratuït en mòbils i tauletes
 
iTunes Radio i Spotify gratuït al mòbil han estat dues de les novetats destacades d’enguany. Malgrat tot, l’opció que ofereix Apple només està disponible, per ara, als Estats Units. Potser durant el 2014 tenim més notícies i l’arribada a terres europees, però mentrestant, podrem utilitzar ja Spotify, amb el model de publicitat i llistes reproduïdes aleatòriament als mòbils de forma gratuïta. 
 
Si funcionen, i als usuaris els agrada i hi ha acceptació, el proper problema podrien ser els plans amb poca quantitat de dades mensuals -en general, tots els que s’ofereixen per uns 9 euros amb tarifes unificades de telefonia fixa i mòbil-, que amb només 100Mb podrien acabar-se molt ràpid tot descarregant la música per reproduïr-la. Segurament, però, les operadores principals ja s’afanyaran a promoure les tarifes més elevades amb més espai, tot i que moltes operadores virtuals (OMV) estan oferint xifres de fins a 1Gb pel mateix preu.
 
Segurament el 2014, en aquest sentit, marqui l’inici del final definitiu dels sintonitzadors FM per escoltar la ràdio a través del mòbil. Això si, la cobertura mòbil necessita millorar força al nostre territori per poder-ho utilitzar amb normalitat, per exemple, al cotxe.
 
10. Una nova generació de consoles per convalidar

Xbox One i PS4, ja a la venda
 
Aquest 2013 ens ha portat la nova generació de consoles: la XBox One de Microsoft i la PlayStation 4 de Sony , amb la incertesa de quins jocs acabaran arribant a cadascuna de les dues opcions. Mentrestant, Nintendo, que va presentar la Wii U a finals de 2012, ha vist com la seva nova proposta perdia força pes al mercat, tot i ser prou interessant. Segurament un preu massa elevat en comparació amb la Wii original i els anuncis molt anticipats de Sony i Microsoft van fer esperar als usuaris. Ara, amb totes les cartes sobre la taula, serà, de nou, l’hora d’escollir.
 
En aquest sentit, de cara al 2014, esperem veure com s’omplen els catàlegs d’ofertes de videojocs per les noves XBox i PlayStation, i com es van actualitzant les interfícies, després de l’estirada de vendes que de ben segur tindran aquestes festes.
Sense gaire marge de sorpresa
 
De fet, si no ens encomanem a l’esperit de Steve Jobs, el més senzill seria pensar que el 2014 ha de ser un any de cert impàs: els smartphones i tablets han arribat a un cert punt de maduresa, la crisi econòmica no afavoreix l’aparició de novetats que requereixin massa pressupost, i els rumors que s’estenen des de fa anys ara ja cobreixen tot tipus de possibilitats: variacions d’aparells existents, possibles novetats… de manera que el marge de sorpresa a poc a poc s’ha anat reduïnt.
 
Ara bé, veient que en espais com KickStarter encara s’hi poden veure invents enginyosos, potser la sorpresa la tinguem més en els detalls que en els aparells.
 
Perquè de novetats en podríem pensar moltes. Un exemple: l’iPad Pro. El fet d’anomenar iPad Air a l’iPad original ha disparat tot tipus de rumors en aquest sentit, tot i que sembla poc possible que la companyia de Cupertino avanci en aquesta direcció. 
 
De manera que trobar algun element realment innovador i del que no s’hagi parlat és cada cop més difícil. Però està en mans de les grans companyies sorprendre’ns, així que ho estarem esperant, atents a trobades de la indústria com el CES o l’IFA, així com presents per cobrir el Mobile World Congress 2014 , que tindrà lloc el proper mes de febrer a Barcelona.
 
11. IBM hi diu la seva, a cinc anys vista
 
La companyia IBM, de fet, ja fa alguns anys que, a mitjans de desembre, publica “5 in 5” , una relació de cinc previsions de futur amb un marge de cinc anys. Tot i que la llista d’encerts d’anys anteriors no és massa llarga, si que és una bona manera de veure quines són les tendències d’investigació tecnològica per les que aposta IBM. Enguany, les cinc afirmacions fan referència a diversos àmbits:
 
1.- L’aula aprendrà de nosaltres: l’ensenyament en línia desarà i analitzarà el nostre procés d’aprenentatge, per adaptar-se a les nostres preferències i necessitats, oferint-nos una educació personalitzada.
 
 
2.- El comerç local guanyarà la partida a l’electrònic: la tecnologia també es pot aplicar als comerços locals. I no ens hem de condemnar a no sortir de casa: aplicacions per personalitzar l’experiència, consells i ofertes segons els nostres gustos… seran algunes de les claus, segons IBM, perquè preferim comprar en comerços locals.
 
 
3.- L’ADN, clau per estar sans: IBM espera que, en uns cinc anys, la tecnologia permeti un coneixement prou ampli de les proves d’ADN perquè els metges puguin fer-les servir per la detecció precoç i més barata de malalties.
 
 
4.- Els antivirus es convertiran en vigilants que, per Internet, controlaran el nostre comportament en tots els dispositius i aplicacions i, si detecten canvis significatius, podran protegir-nos. En aquest punt, però, potser es posa en perill la privacitat personal.
 
 
5.- La teva ciutat t’ajudarà a viure-hi: per afrontar el creixement de la població i la seva massificació, la tecnologia ajudarà a entendre què necessita una ciutat en cada moment, i a personalitzar l’experiència de viure-hi per cada persona, segons les seves preferències i requisits. Parlem, evidentment, de les ciutats intel·ligents.
 
 
12. Conclusions: el què ens espera al 2014
 
Per acabar, i resumint una mica les conclusions que hem anat desgranant, podríem fer una llista de possibilitats que, probablement, si arribo a publicar aquest mateix article de cara al 2015, no n’hauré encertat ni una. Amb tot, sempre és bo recapitular per veure quines a possibilitats haurem d’estar atents:
 
- La publicitat als mòbils ha de saber generar un model de futur per ser viable. Segurament el 2014 veurem algunes novetats en aquest àmbit.
 
- Racionalització de la comunicació per la xarxa: afiançament de les apps de comunicació directa com WhatsApp o Line, i fins i tot BlackBerry Messenger, per parlar entre usuaris i mantenir certa privacitat, deixant les xarxes socials per objectius més públics.
 
- En seguretat , cal esperar que el govern americà i, potser, algun altre, comencin a treballar en legislacions concretes contra l’espionatge indiscriminat a través d’Internet.
 
- Les ciutats intel·ligents s’aniran tornant intel·ligents a poc a poc. Hi ha projectes ja en marxa i que el 2014 començaran a implementar-se als nostres carrers o per fer tràmits: parquímetres des del mòbil o identificació per tràmits municipals més ràpida.

- Els vehicles de marques com Ford, Volkswagen o Toyota, a més d’altres de cotxes de luxe, aniran incorporant eines per utilitzar amb connexió internet. Inicialment a través d’un mòbil vinculat per Bluetooth o NFC, però podríem veure models populars amb més capacitats, malgrat que el moment econòmic tampoc deu animar molt als fabricants.

- La tecnologia per “vestir” s’ha de consolidar en algun moment de 2014: potser trobant el producte adequat, o adaptant els actuals. Del contrari, probablement l’espera s’hagi d’allargar alguns anys més, fins que algun fabricant trobi el model que sigui útil pels usuaris sense que el dispositiu sigui pesat de dur, o tingui massa poca bateria.

- Internet s’ha anat acostant al menjador, amb els televisors com a principal objectiu. Cada cop més fabricant aposten per aquesta opció, i fins i tot LG utilitzarà el WebOS que va comprar a HP per aquests aparells. Caldrà veure si els preus van acostant-se al què molts estem disposats a pagar-ne.

- En el camp dels telèfons mòbils i les tablets , probablement ens passem un any veient actualitzacions que, en algun cas, podrien tenir molt sentit en casos concrets, però sembla que en aquest àmbit hi ha poc marge de millora.

- Esperem que durant el 2014 es conegui el futur d’iTunes Radio a Europa, i la resposta que hi donaran, per exemple, Pandora o Spotify.

- En l’àmbit de les consoles , ens espera un any ple de nous títols -si tot va bé- per XBox One i PlayStation 4. Caldrà estar atents als que apareguin amb exclusivitat per un model determinat.
 
Miquel Serrabassa és cap de tecnologia i sistemes al Grup Nació Digital, on hi treballa des de l'any 2002. El podeu seguir a i a Google+ .

COMENTARIS

BRUTAL
Anònim, 29/12/2013 a les 00:16
+3
-0
Estic molt content de que feu aquests articles de tecnologia. Em sembla una aposta forta i clara. M'encanta en Serrabassa.
Jàson
Jàson, 29/12/2013 a les 14:00
+2
-0
Un article molt interessant. Felicitats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un mòbil Samsung
Un mòbil Samsung | Jose M. Gutiérrez
01/01/1970
Els usuaris reben un correu electrònic...
Imatge promocional del recull
Imatge promocional del recull | Lonely Planet
01/01/1970
"Lonely Planet" elabora un recull que no us deixarà indiferent
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu | Europa Press
01/01/1970
El carismàtic periodista José María Íñigo ha mort aquest dissabte als 75 anys d'edat
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión | ND
01/01/1970
Els dos cantants que representaran Espanya pugen per primer cop a l'escenari de Lisboa
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
01/01/1970
La música i el cinema sempre han anat de la mà
Una imatge de la sèrie
Una imatge de la sèrie | Netflix
01/01/1970
La plataforma publica dades d'audiència
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: entrevista
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa | Adrià Costa
26/05/2018
Colau, Sabater, Parlon i Conesa exigeixen al president espanyol, amb matisos, solucions polítiques al procés i atendre la demanda dels presos | Formar Govern i ajudar els ajuntaments, entre les peticions al mandatari català
Camí de les municipals: contracrònica
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
26/05/2018
Quan quatre alcaldesses posen en comú el seu dia a dia, les sigles es desfan com un terròs sucre
Camí de les municipals: Barcelona
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau | Adrià Costa
26/05/2018
Els partits ja preparen unes eleccions que es convertiran en una lluita aferrissada per intentar batre l'alcaldessa mentre els comuns reivindiquen l'obra de govern | Encara resta per veure si el debat se centrarà en la ciutat o s'erigeix com un nou camp de disputes entre el sobiranisme i l'unionisme
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers