L'estratègia global de Google

Els darrers mesos han dut millores per convertir-se en un assistent personal molt complet

| 19/11/2013 a les 09:50h
Arxivat a: Anàlisi, A, Android, Google
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/11/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Google vol saber-ho tot sobre nosaltres, bàsicament per ajudar-nos. I potser també perquè així li és més fàcil saber què ens pot vendre. Així ho està demostrant amb les darreres novetats i actualitzacions, moltes d'elles centrades específicament en aquest àmbit.
 
De fet, en un moment en què el cercador té el domini d'ús en ordinadors, i Google Chrome és un dels navegadors més populars, és l'hora de recuperar els terminals Android. I la manera de fer-ho és a través de Google+, entre d'altres. Les novetats -incloses a la darrera versió del sistema operatiu mòbil- van arribant a poc a poc a versions anteriors: l'aplicació Hangouts ja incorpora els SMS, Google+ duu una aplicació de fotos per substituïr l'àlbum que porti el terminal... tot això, entre les personalitzacions d'operadora i fabricant, que en alguns casos queden en segon pla, ja que no solen actualitzar-se sovint.
 
I, evidentment, hi ha Google Now. L'assistent personal en forma de cerca i targetes. Podríem buscar-li semblances amb Siri, però la recerca -i el temps que fa que Google treballa per entendre cerques- sembla més clara en el cas d'Android, ja que combina l'ús per veu amb cerques escrites. I, per si fos poc, s'integra completament amb GMail, entenent alguns correus electrònics, com els d'avisos de vols o compres en línia i enviaments, per poder-nos concentrar tota aquesta informació amb d'altres: aniversaris d'amics a Google+, possibilitat de guiar-nos amb el GPS per tornar a casa des d'on estem amb un sol toc a la pantalla, avisos sobre resultats esportius o accions i, darrerament, també amb notificacions de canvis en webs que Google creu que seguim -o que nosaltres li diem-. Tot això, sumat a la possibilitat d'avançar-se per saber què intentem cercar quan només hem escrit un parell de lletres i, sobretot, la possibilitat de veure publicitat centrada en els nostres interessos.
 
Tot això, ben pensat, potser fa una mica de por. Por perquè no sabem qui té accés a aquesta informació sobre nosaltres. Però no ens enganyem: segurament, la majoria de dades serien molt fàcils de trobar -veient grups on estem a Facebook, espiant converses de Whatsapp en xarxes sense fils malicioses, o seguint-nos amb els mètodes tradicionals. Potser és per aquesta por, però, que Google ara ha anunciat que ha acabat el procés de migració a claus RSA de 2048 bits en els seus certificats SSL, de manera que les dades que es transmeten estan encriptades amb claus més difícils de trobar i, per tant, es mouen en un entorn més segur. Això no farà que les dades siguin completament secretes -perquè una ordre judicial encara les pot sol·licitar-, però potser els cràckers o la NSA necessitaran xarxes d'ordinadors més potents per poder espiar, si Google no col·labora en aquest sentit.
 
De totes maneres, potser el cert és que estem assistint a la construcció del futur de la tecnologia. Una tecnologia "intel·ligent", que s'adapti al què necessitem i que pugui avançar-s'hi. Que ens ajudi a arribar a temps, a no oblidar-nos de detalls i a tenir-ho tot a mà, sigui a la butxaca, al braç o en unes ulleres. Al final, però, qui mana, com sempre, és el consumidor. Si ens agrada o no ho haurem de decidir nosaltres, a mesura que veiem propostes. I tot i que hem de tenir respecte, tampoc fa falta tenir-li por: al cap i a la fi, som nosaltres els qui decidim quines dades els cedim. Només hem d'acostumar-nos a llegir les condicions d'ús de les eines i a utilitzar les opcions de privacitat. En cas contrari, la culpa és tant nostra com seva, sinó més. Per molt que ens faci enfadar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un mòbil Samsung
Un mòbil Samsung | Jose M. Gutiérrez
01/01/1970
Els usuaris reben un correu electrònic...
Imatge promocional del recull
Imatge promocional del recull | Lonely Planet
01/01/1970
"Lonely Planet" elabora un recull que no us deixarà indiferent
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu
José María Íñigo, en una imatge d'arxiu | Europa Press
01/01/1970
El carismàtic periodista José María Íñigo ha mort aquest dissabte als 75 anys d'edat
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión
Amaia i Alfred al primer assaig d'Eurovisión | ND
01/01/1970
Els dos cantants que representaran Espanya pugen per primer cop a l'escenari de Lisboa
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
«La La Land», un dels grans musical dels últims anys
01/01/1970
La música i el cinema sempre han anat de la mà
Una imatge de la sèrie
Una imatge de la sèrie | Netflix
01/01/1970
La plataforma publica dades d'audiència
procés català
Quim Torra i Pere Aragonès, després de la investidura.
Quim Torra i Pere Aragonès, després de la investidura. | Adrià Costa
27/05/2018
El pla d'ajust elaborat pels tècnics de la conselleria preveu que l'executiu pugui gastar 1.130 milions més el 2018 o la creació d'algunes estructures d'estat
Entrevista
Germà Bel
Germà Bel | Adrià Costa
27/05/2018
L'economista i exdiputat de Junts pel Sí analitza la situació política i assegura que, "malgrat Gürtel, la defensa de la unitat d'Espanya pesarà més que la corrupció" | Segons lamenta, "una part de l'esquerra espanyola actua com la francesa davant les tortures a Algèria"
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Barcelona: reportatge
Repartidor de Deliveroo.
Repartidor de Deliveroo. | Europa Press
27/05/2018
El cas de suposats "falsos autònoms" arriba als tribunals mentre alguns treballadors d'empreses de transport a domicili comencen a organitzar-se en una cooperativa que funcioni amb una aplicació mòbil alternativa
procés català
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935 | wikimedia commons
27/05/2018
Després de la suspensió de l'autonomia, el 1934, es van produir fets que guarden paral·lelismes amb l'actualitat, amb el rebrot d'una dreta extrema que exigia la màxima repressió contra el catalanisme