Apunts de fotografia: Introducció a les corbes

| 23/10/2013 a les 08:00h
Especial: Apunts de fotografia
Arxivat a: Fotografia, apunts fotografia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/10/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En l’article INTRODUCCIÓ A L’HISTOGRAMA explicava com interpretar-lo i en INTRODUCCIÓ ALS NIVELLS com fer els ajustaments típics a realitzar sistemàticament per millorar les imatges amb poc contrast mitjançant l’eina anomenada Nivells. Ara veurem com fer el mateix però amb l’eina Corbes, una mica més complexa però també més potent. La Figura A mostra la mateixa imatge poc contrastada utilitzada en l’article dels Nivells, amb el seu corresponent histograma situat a la seva dreta. Recordem que la imatge té poc contrast perquè l’histograma no arriba als extrems, ni a l’esquerra ni a la dreta, de tal manera que la imatge no conté ni el color negre i els tons foscos immediats a aquest, ni el color blanc i els seus tons clars adjacents. Mirant l’histograma podríem dir que la imatge només conté, aproximadament, un 50% dels tons disponibles, tot i que la major concentració només ocupen un 25% de franja tonal.



Quan una imatge ocupa una franja tonal reduïda i agrupada té poc contrast ja que podríem dir, de forma més planera, que està representada per pocs colors i tots molt semblants entre ells. A continuació veurem com expandir l’histograma, amb l’ús de les Corbes, allargant-lo per l’esquerra i la dreta, amb la qual cosa tindrem tons molt més diferents entre ells i augmentarem, així, el contrast general de la imatge.

A l’obrir l’eina Corbes ens apareix, tal com mostra la Figura B, una pre-visualització de la imatge a l’esquerra i un requadre quadriculat amb una diagonal i l’histograma de fons a la dreta. L’eix horitzontal d’aquest requadre correspon amb els valor d’entrada i l’eix vertical amb els valors de sortida. Fixeu-vos que hi ha un degradat horitzontal i un de vertical per tal de saber on es troben els valors de blanc i negre, i tota la resta de tons intermitjos, tant pels valors d’entrada com pels de sortida. Fins aquí hem explicat el què veiem, però com funciona tot plegat? La corba inicial és aquesta diagonal que va de la part inferior esquerra fins a la part superior dreta, i és l’únic cas on la imatge no rep cap modificació (així ens ho ensenya la pre-visualització de l’esquerra). La lectura que hem de fer d’aquesta eina és la següent: si agafem el valor de gris mig (128) a l’eix horitzontal (valors d’entrada), pugem fins a interseccionar amb la “corba actual” (recta diagonal) i seguidament ens desplacem horitzontalment cap a l’esquerra per veure quin valor de sortida (o modificat) li correspon a l’eix vertical, obtindrem el mateix valor de gris mig (128). I així succeeix amb la resta de valors.



Fins aquí no hem realitzat cap modificació sobre la imatge inicial, però ara ja sabem com llegir l’efecte que tindrà sobre la imatge cada corba. Comprovem-ho amb la Figura C, on ara no s’aplica la recta diagonal inicial sinó que l’hem deformat clicant a la seva part central i estirant-la cap amunt fina a obtenir aquesta corba cóncava.



Aquest moviment, o forma resultant de la corba, provoca que la imatge s’aclareixi. Fixeu-vos que ara si agafem qualsevol valor d’entrada , per exemple el 64, el pugem fins a interseccionar amb la corba modificada cóncava i seguidament ens desplacem horitzontalment cap a l’esquerra, obtenim com a valor de sortida, o modificat, el 110 que és més clar que el 64. I així passarà amb tots els altres valors excepte el 0 (negre) i el 255 (blanc) que no es modificaran. Per altra banda, també podem veure que els que s’aclariran més seran els tons centrals i conforme ens apropem als extrems, negre o blanc, menor serà el canvi de la imatge modificada per aquesta corba.

La Figura D mostra just el contrari, ja que la imatge s’enfosqueix a l’aplicar una corba convexa, però la lectura és la mateixa. Si agafem, per exemple, el valor d’entrada 192 obtindrem el valor de sortida 160 que és més fosc.



I ara anem a veure, a la Figura E, la popularment famosa Corba S que s’utilitza freqüentment per afegir contrast a les imatges. Aquesta és una combinació de les dues corbes que ja hem vist a la Figura C i la Figura D. S’aplica una part cóncava pels tons del 0 al 128 i una part convexa pels tons del 128 al 255. El resultat és que els extrems negre i blanc i el gris mig no es modifiquen, els tons foscos s’enfosqueixen i els tons clars s’aclareixen.



La Figura F mostra el resultat final i el corresponent histograma resultant més allargat. Hem aconseguit un efecte semblant al que faríem amb Nivells però d’una manera més “fina” ja que amb les Corbes no s’aplica l’estirament de forma tant homogènia. Evidentment podem exagerar més o menys la forma de la “S” aconseguint així un efecte més forçat o més subtil.



Finalment podem veure, a la Figura G, la comparativa entre la imatge inicial i la resultant d’aplicar-li una Corba S, i els seus corresponents histogrames.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una abella
Una abella | PIxabay
Un estudi arriba a unes sorprenents conclusions
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat
El Seat León lidera el rànquing de cotxes més venuts a l'Estat | NacióMotor
Les matriculacions de turismes a Catalunya cauen un 2,8% durant l'any passat
Greta Thunberg, davant del Parlament suec
Greta Thunberg, davant del Parlament suec | Twitter
Amb només 15 anys, Greta Thunberg ha aconseguit que el seu discurs faci la volta al món
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls
La misteriosa daina blanca dels Aiguamolls | Josep Espigulé
Sorprenent troballa dels Agents Rurals mentre feien el cens a la zona
Una copa de vi
Una copa de vi | Pixabays
El catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de la Universitat de Navarra, Miguel Ángel Martínez-González, ens dona la resposta
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory
Un gos que va participar en l'experiment de la Universitat d'Emory | Gregory Berns / Universitat d'Emory
Revelador estudi de la Universitat d'Emory
Barcelona: habitatge
A Nou Barris hi ha organitzacions criminals que venen claus de pisos buits
A Nou Barris hi ha organitzacions criminals que venen claus de pisos buits | Adrià Costa
25/03/2019
Vanesa Valiño, cap de gabinet de la regidoria d'Habitatge: "No hi ha efectius per investigar però sí que n'hi ha per desnonar persones"
judici de l'1-O
El fiscal Jaime Moreno, aquest dilluns al Tribunal Suprem
El fiscal Jaime Moreno, aquest dilluns al Tribunal Suprem | ND
25/03/2019
El cap de seguretat del dispositiu ressalta les discrepàncies amb la intendent Laplana a l'hora de gestionar la concentració davant del Departament
Dades
Imatge il·lustrativa
25/03/2019
La detenció de fa un any va generar moltes recerques a Google, sobretot a Alemanya o França, mentre que la causa al Suprem fa augmentar les notorietat als EUA
Judici de l'1-O
El magistrat Manuel Marchena.
El magistrat Manuel Marchena. | ACN
25/03/2019
Coincideixen a considerar el cas un "judici polític", i valoren com un dels aspectes més greus que les defenses no hagin pogut mostrar imatges per evidenciar contradiccions dels testimonis
Cas Maristes
Joaquim Benítez, exprofessor de Maristes acusat d'abusos sexuals, sortint de l'Audiència de Barcelona.
Joaquim Benítez, exprofessor de Maristes acusat d'abusos sexuals, sortint de l'Audiència de Barcelona. | ACN
25/03/2019
La direcció de l'escola dels Maristes de Sants-Les Corts no van avisar les famílies d'alumnes perquè els pares d'una víctima d'abusos el 2011 van demanar discreció
Filiprim
Heredia, Cuní, Ferreras, Terribas i Vallés al «Salvados»
Heredia, Cuní, Ferreras, Terribas i Vallés al «Salvados» | La Sexta
25/03/2019
«Tant la sagrada unitat d’Espanya com la sagrada independència de Catalunya no entren en les enrevessades equacions del periodisme»