El futur visita Barcelona

La tecnologia mòbil, clau per al desenvolupament econòmic i social

| 01/03/2013 a les 07:30h
Especial: Especial Mobile World Congress 2013 - Barcelona
Arxivat a: Anàlisi, MWC
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Mobile World Congress s'ha celebrat al recinte de Fira Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat del 25 al 28 de febrer Foto: Jordi Masachs

És cert: no hem vist cap nou smartphone que ens hagi cridat prou l'atenció. Però és que el Mobile World Congress que aquest dijous va tancar les portes a Barcelona s'ha centrat en altres temes molt més globals. 


Potser per això, perquè els temes a tractar eren tants, els fabricants no han volgut mostrar apostes pel mercat més generalista, sinó posar les bases del futur de la vinculació entre tecnologia i comunicació. Són, en el fons, estratègies, tot i que un terminal com el Galaxy S4 hauria donat (encara) més prestigi a la fira. De totes maneres, un cop fet el recompte de visitants, no ha estat necessari; i s'haurà de veure si això condiciona realment la propera edició, doncs el perfil dels assistents no sembla que hi busqui específicament això.

La tecnologia mòbil ha d'arribar a tothom

El mercat asiàtic té un pes molt important Foto: Jordi Masachs

Una de les claus d'enguany ha estat el terme mercats emergents . L'altre, "entry-level phones" . Una combinació que podem entendre des de dos punts de vista, dels que tots dos són vàlids, segurament: per un costat, els països sobretot d'Àfrica, sud-est asiàtic o Orient Mitjà tenen encara pocs usuaris respecte a la seva població. Això vol dir que són mines per les operadores, fabricants o generadors de continguts, i això econòmicament interessa a les companyies del sector. Per altra banda, si busquem un desenvolupament el més anivellat possible, s'ha d'intentar que la tecnologia pugui arribar arreu. I aquest és l'objectiu de les dades mòbils: tant fa on som, hem de poder accedir a la xarxa.

Fabricants, operadores i la resta d'agents han d'anar junts

Estand d'una operadora al Mobile World Congress Foto: Jordi Masachs

Un dels missatges més escoltats és el que estem en un moment on hi ha d'haver amplis acords en la indústria per tirar endavant canvis profunds, a nivell social i econòmic. Les operadores demanen la col·laboració dels fabricants de terminals, i aquests diuen que les operadores també han de ser conscients que hi han de posar de la seva part. Generadors de continguts, empreses, solucions OTT ( over-the-top , que no depenen de la infraestructura),... El missatge fins i tot s'extén quan es parla de Firefox OS i Ubuntu per mòbils: l'objectiu a curt termini no és el de recuperar inversions. De vegades, tampoc a llarg termini. L'objectiu ara és construir les bases d'una tecnologia col·laborativa. O, com a mínim, aquesta és la sensació que volen donar els principals actors del sector.

El futur serà més transparent del què esperem

LG va exposar una gran taula tàctil que interactua amb els terminals que s'hi posen a sobre, entre d'altres Foto: Jordi Masachs

Quan semblava que la clau del MWC eren els terminals, ens hem adonat que, en realitat, la innovació en les aplicacions i el desenvolupament de programari són la clau, ara, entre d'altres com prendre les mesures del mercat en tots els sentits. El futur tendeix a implementacions tant transparents com sigui possible: nous tipus de dispositius que requereixen menys accions per part nostra -i es fan més coses sols- han de conviure amb el dret de qui l'utilitza a poder ser selectiu a l'hora de decidir què és completament automàtic. I el què no ho és, ha de poder-se controlar de la forma més ràpida i fàcil possible.

Un canvi de rumb o un punt d'inflexió?

El Mobile World Congress d'enguany o, com a mínim, el què n'hem pogut treure, pot tenir dues interpretacions que, segurament, mantindrem fins la propera edició. Per un costat, el fet que la majoria de novetats d'aquest any fossin en forma de conceptes ens podria fer pensar en un canvi de rumb definitiu de la fira, deixant de banda el fet de tenir ressò immediat per les presentacions de dispositius i donant importància als contactes entre professionals i a convertir-se en un espai de reflexió de la innovació. Per altra banda, però, tenint en compte la situació econòmica actual, també és probable que aquesta hagi marcat l'agenda dels agents més important (operadores, fabricants, desenvolupadors, ...), que a més de la innovació tecnològica necessiten trobar solucions a curt termini en l'àmbit econòmic.

La projecció internacional de la fira omple alguns estands de tòpics que no contribueixen al reconeixement de la cultura catalana al món Foto: Jordi Maschs

Així, doncs, si que hem après coses d'aquest Mobile World Congress. I és important que totes elles s'hagin fet a Barcelona, perquè ha aportat una injecció econòmica a la ciutat i l'entorn i perquè la situa al mapa tecnològic amb molta força. Per altra banda, però, i al tractar-se d'un esdeveniment internacional amb molts interessos econòmics al darrere, és molt difícil que pugui convertir-se en un espai amb rellevància en àmbits com el coneixement internacional de Catalunya i la seva situació política, ja que, al cap i a la fi, el què acabarà apareixent als mitjans són informacions relacionades amb empreses multinacionals que tenen polítiques molt conservadores en aquest sentit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una rajada, en una imatge d'arxiu
Una rajada, en una imatge d'arxiu | Getty Images
01/01/1970
Us oferim els quatre consells bàsics del biòleg i fotograf tarragoní, Jordi Brú
La platja de l'Illa Roja de Begur
La platja de l'Illa Roja de Begur | Albert Alemany
01/01/1970
Totes les platges per practicar el naturisme a la Costa Brava, la Costa Central, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre
La nova platja per a gossos del Masnou
La nova platja per a gossos del Masnou | Ajuntament del Masnou
01/01/1970
NacióDigital recopila en un mapa interactiu les 16 platges del litoral català on es permet la presència d'animals i, fins i tot, tenen serveis específics
La lluna, vista des de Sabadell
La lluna, vista des de Sabadell | Juanma Peláez
Cristina Junyent
01/01/1970
A mesura que avança la tecnologia i aconseguim descobrir nous cossos celestes, sorgeixen noves preguntes
Gorgs de Catalunya
Gorgs de Catalunya | Albert Alemany, ACN i Carme Molist
01/01/1970
Llistat amb les basses més emblemàtiques catalanes per visitar aquest estiu (i advertències sobre massificacions)
Un còctel
Un còctel | Pixabay
01/01/1970
Visitem cinc països a través de cinc begudes: Cuba, Puerto Rico, Brasil, Mèxic i Estats Units
Un any dels atemptats del 17-A
Acte d'homenatge a les víctimes del 17-A amb el rei Felip VI
Acte d'homenatge a les víctimes del 17-A amb el rei Felip VI | Albert Alemany
17/08/2018
Barcelona recorda els afectats del 17-A entre crits de suport al monarca que trenquen el silenci, mentre el sobiranisme reivindica Forn davant la presó de Lledoners
UN ANY DELS ATEMPTATS DEL 17-A
Laura Masvidal, parella de Quim Forn, a la presó de Lledoners
Laura Masvidal, parella de Quim Forn, a la presó de Lledoners | @assemblea
17/08/2018
Més de 2.000 persones omplen els entorns de la presó en un clam per recordar les víctimes del 17-A i la gestió del conseller Quim Forn
Crònica
Diversos assistents a l'acte del 17-A amb banderes espanyoles
Diversos assistents a l'acte del 17-A amb banderes espanyoles | Albert Alemany
17/08/2018
Els "¡viva el rey!" i les banderes espanyoles es converteixen en protagonistes de l'acte en record de les víctimes
ESPECIAL: Un any dels atemptats del 17-A
Youssef El Ouabi, Susanna López i Rubén Guiñazú, víctimes dels atemptats
Youssef El Ouabi, Susanna López i Rubén Guiñazú, víctimes dels atemptats | Adrià Costa
16/08/2018
Rubén Guiñazú, Youssef El Ouabi i Susanna López Tarrida relaten a NacióDigital com intenten superar l'impacte emocional dels atacs, que els ha deixat seqüeles físiques i piscològiques
ENTREVISTA
Rafel Comes, Cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d'Esquadra.
Rafel Comes, Cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d'Esquadra. | Albert Alemany
16/08/2018
Qui va ser la mà dreta del major dels Mossos durant els atemptats de Barcelona i Cambrils afirma que el cos policial tornaria a actuar "de la mateixa manera" si es repetís un atac terrorista
UN ANY DELS ATEMPTATS DEL 17-A
Imatge il·lustrativa
16/08/2018
El major dels Mossos, ara processat per sedició i organització criminal, va convertir-se en icona de la diligència policial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils