Jordi Cussà

La Lluna i la Terra

Escola d’odi i de menyspreu

Podríem seguir i seguir, però bé hem de parlar del present, de com l’odi i el menyspreu s’han traslladat amb els anys al cor de la majoria de ciutadanes i ciutadans als dos costats de la frontera

Entre el somni i la realitat

Us imagineu el primer Cap d’Any de la Catalunya independent? El primer Sant Jordi o la primera Patum? Més d’un/a podria morir d’èxtasi!

El setge de la Ciutadella

Fa tres o quatre anys, quan l’estelada agafava volada, una amiga em va dir que no era partidària de la independència, però que ningú ens podia negar el dret a decidir perquè Catalunya és una nació

El silenci d’Artur Mas

Pare, ahir vaig portar a Andorra cinc milions guanyats a còpia de comissions

Prioritats

Ara volia parlar, però, de les prioritats col•lectives; de les que afecten a tot un país, un continent, o a tot el planeta.

Quo vadis, Espanya?

L’Aida va temptar la inspiració i va escriure: Un polipaís en plena metàstasi

La fe i la pell

A aquests apòstols laics que arrisquen vida i futur en pro de vides i futurs aliens vull dedicar un conte escrit ja fa un parell d’anys, que no deixa de ser una declaració de principis

Bob Dylan i el Nobel

Tots compartim la voluntat d’explicar la passió i les frustracions d’una generació, ja gairebé dues, que volia canviar el món com un mitjó i només ha aconseguit que ara els milionaris vagin sense (hahah!)

Qüestió de confiança

A casa, a l’estat encara nonat de Catalunya, la qüestió de confiança va amb majúscules i s’esbranca més que el Pi de Campllong

Evocant l’ànima dels Gegants de la Patum

És veritat: aquest article escampa sabó a dojo i és parcial com una mare contemplant el seu fill acabat de néixer

En pro de l’escola pública

Alexandre Magne va tenir per preceptor el filòsof Aristòtil, i es veu que era un bon alumne que llegia Heròdot i Xenofont i va estudiar poesia

CUPpromís

Tots hauríem d’entendre, i les CUP també, que la independència és la prioritat absoluta

Una malaltia apocalíptica

Llavors només faltarà trobar la vacuna i assegurar-se que NINGÚ en monopolitzi la patent

Caixa o faixa

Si per aconseguir la independència ens hem de convertir en un estat pària (com ara Albània) durant dos, cinc o deu anys, benvinguts siguin