Els Mitjans

Si tenim mitjans actius d’aquí, faran d’amplificador a fora de les coses nostres. Més difusió. Més futur. Més pluralitat. Més progrés. Optimisme.

per Xavier Gual, 13 de juny de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Necessitem mitjans de comunicació de proximitat per informar-nos i per tenir dades del que en diem “les coses d’aquí”. I aquest “d’aquí” en llocs com Berga és molt més genuí que en altres com Barcelona o Girona. En totes les enquestes que es fan als ciutadans sobre informació, quasi tothom respon que troba a faltar notícies locals. Presentades amb rigor. Fer periodisme proper és tant valuós com ser a una roda de premsa a la Casa Blanca o al Kremlin. I ha de ser igual d’acurat (o encara més) perquè es parla dels propis veïns, dels amics o dels coneguts que els periodistes es troben pels carrers i per les places. I totes les notícies, quasi sempre, afecten la sensibilitat dels que les protagonitzen. Per tant, sensibilitat i proximitat cal tractar-les amb el màxim rigor. I la crítica dura o el reconeixement arriben també “en directe”.
 
Actualment, tenim un desert informatiu. La falta de sostenibilitat econòmica d’alguns projectes comunicatius locals han derivat en una indiscutible falta d’oferta típicament berguedana. Les dificultats econòmiques combinades amb situacions “administrativament indefinides” (per dir-ho d’una forma ben neutre) de la ràdio i la televisió de la capital ens presenta una sector enxiquit i raquític si l’analitzem de forma global. A més, les històriques “capelletes” d’aquest veral de Catalunya funcionen i xoquen en el sector com en temps de les guerres carlines i l’Espartero. I a més a més, si observem les comarques veïnes, els nostres dèficits són més evidents.

 
Per tant, l’arribada de Nació Berguedà és una molt bona notícia. S’afegirà al poc que existeix i esperem que aconsegueixi trobar un lloc singular i consolidar-se. Els primers dies són com a mínim engrescadors. Fan (feu) informació àgil i ben tractada. L’opinió local comença a aparèixer amb més fluïdesa. I a més, aporta dues eines que cal explotar al màxim entre tots. La primera és molt potent: tots els lectors podrem interactuar amb el mitjà dient-li la nostra amb comentaris a totes les notícies. Amb noms i cognoms (el que jo prefereixo sempre) o de forma anònima. La informació anirà en els dos sentits: amunt i avall. I la segona és que les notícies generades aquí podran tenir ressò massiu a través de l’edició nacional de Nació. Si tenim mitjans actius d’aquí, faran d’amplificador a fora de les coses nostres. Més difusió. Més futur. Més pluralitat. Més progrés. Optimisme. 

 

Xavier Gual
Empresari. Vinculat al periodisme com articulista a mitjans de comunicació. Viatger i observador. Ha publicat el llibre “El món (no) és un lloc perillós” sobre la seva visió de les persones i les ciutats a on viatja per feina.
29/07/2019

32 percepcions

03/12/2018

Un marxa, altres arriben

09/07/2018

El futur (envellit) és aquí

26/03/2018

Falta un any i poc més

13/11/2017

Menys brossa per la mateixa brutícia

12/09/2017

L'hospital que tindrem (o no)

04/07/2017

Molt bona oferta i creixent

08/05/2017

Les raons personals

05/03/2017

Molt soroll per no res

02/01/2017

L’any que vàrem ser a totes les salses

Participació