Tenim projectes

L'espai de la central tèrmica podria tenir molts usos que no passen per recuperar una activitat de combustió, sigui la que sigui, i molt menys feta a gran escala i en mans privades

per Martina Marcet , 11 de febrer de 2020 a les 21:32 |
Una de les crítiques que més arriben darrerament a espais de protesta i del conjunt dels moviments socials, és que no tenim propostes. Que estem en contra de tot, que no generem cap discurs positiu, i  que no es pot estar en contra de tot si es vol tirar endavant. I això val des de la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs fins a Salvem l'Empordà, des dels col·lectius feministes fins a la PAH. 
 
Però és una fal·làcia. És cert que estem «en contra»: estem en contra del capitalisme, de les seves dinàmiques i de les conseqüències que comporta per a la vida de les persones i les comunitats. 
 
Però alhora, estem a favor d'un ampli ventall de propostes, això sí, que no faran ric a ningú, ni ompliran les butxaques de ningú altre, i que treballaran per revertir precisament, aquest sistema. 
 
En el cas de la Plataforma Anti Incineradora de Cercs, se'ns diu que no tenim propostes per tirar endavant un territori que se'ns despobla. Que una inversió de 130 milions d'euros i 60 llocs de treball seran un revulsiu pel municipi de Cercs i de la comarca. 
 
Però no és cert. Les dinàmiques de despoblament es poden revertir de moltes maneres. Generant llocs de treball és un d'ells, però sempre que siguin llocs de treball de qualitat. I el que segur que no atrau població sinó que n'expulsa és estar dins l'àrea d'afectació de la contaminació enorme que produeix una incineradora de residus. 
 
Però anem a això de les propostes. El despoblament es pot combatre creant llocs de treball, és cert, però també hi ha altres mesures. I en plantejaré cinc:
 
La primera, dotar de serveis bàsics i adequats els pobles: sanitat, atenció domiciliària, escola pública de qualitat, transport públic i serveis de cotxe compartit, carreteres locals condicionades, accés a les telecomunicacions. Elements que sobretot eviten que les zones rurals es despoblin de dones, i també atrauen famílies. 
 
La segona, fomentar l'habitatge social, la masoveria, els bancs de terres, ja sigui mitjançant incentius fiscals, o altres mesures. 
 
Tercera: facilitar el màxim possible la instal·lació de petits projectes, facilitant l'atorgament de llicències, espais per desenvolupar-los etc. I potenciar-los. Potenciar que, per exemple, els menjadors escolars consumeixin productes locals. 
 
Quarta: crear instal·lacions públiques i col·lectives com obradors, cuines, tallers etc, que puguin servir per al desenvolupament de noves iniciatives petites i llaços col·lectius. 
Cinquena: treballar per a ser municipis d'acollida de persones migrants, de manera que puguin reconstruir la seva vida i la de les seves famílies en un entorn segur i amb oportunitats. 
 
Aquestes cinc propostes no són senzilles, i evidentment requereixen diners, però sobretot, volen voluntat política per tirar-les endavant. Voluntat que sovint no existeix, ja que o bé es queda tot de cara a la galeria sense tirar endavant iniciatives concretes, o bé es busca més aviat uns grans inversors que aboquin diners en projectes insostenibles (que acabaran sent cofinançats amb diners públics de manera més o menys encoberta), i facin diners a costa que la resta de la població ens empassem les externalitats negatives d'aquestes barbaritats, en forma de contaminació i altres. 
 
Si ens anem a centrar en el cas de l'antiga central tèrmica de Cercs, argumentar que reactivar-la serà un revulsiu positiu per la comarca per 60 llocs de treball, és no entendre res del que ha passat a l'alt Berguedà els darrers 15 anys. Moltes persones s'han quedat al territori, o hi han vingut de nou i han iniciat petits projectes, lligats amb l'entorn, i la gran majoria des d'una perspectiva molt sostenible. Però segons diuen, són pocs, són anecdòtics. Són quatre gats. I cal preservar els interessos dels inversors en una incineradora, en lloc de les vides i projectes de moltes persones que sí que han cregut en el territori i l'estan tirant endavant. 
 
L'espai de la central tèrmica podria tenir molts usos que no passen per recuperar una activitat de combustió, sigui la que sigui, i molt menys feta a gran escala i en mans privades. El 2014 es va fer una proposta per reconvertir l'espai en una central de cicle combinat amb producció de renovables, alhora que un centre d'investigació i desenvolupament en energies renovables. Però podríem imaginar molts altres projectes. Per què no reconvertir els espais de la central els tallers per petits artesans? Per què no fomentar un espai aprenentatge d'oficis? Per què no fer-hi arribar una bona connexió d'Internet i fer un centre de desenvolupament per start ups tecnològiques? Per què no muntar un auditori a la xemeneia d'evaporació? Per què no fer-hi un escorxador comarcal per a remugants, ara que es tanquen tots els de la Catalunya Central? Per què no fer-hi un centre logístic per a productors i artesans alimentaris de l'alt Berguedà?
 
Per què no s'imaginen alternatives, es busquen suports... i en canvi s'acompanya uns empresaris i inversors durant vuit anys per anar aplanant el camí administratiu d'un projecte aberrant?
 
Pel capitalisme. Pels diners i pels interessos d'uns pocs. 
 
El Berguedà serà el que les persones que hi vivim volem que sigui. No ens salvaran ni inversors i empresaris presumptament corruptes, ni fons europeus amb grans projectes, ni subvencions meravelloses. El Berguedà només el salvarem les persones que ens creguem que la comarca és i pot ser un dels millors llocs per viure i per conservar. 
 
Així que, recordin, sí que tenim projectes. I tenim intel·ligència, entusiasme i força, que deia Gramsci. 

 

Martina Marcet
Ramadera agroecològica de professió.
Llicenciada en sociologia i projecte fallit de doctora en filosofia
Amb la convicció que la identitat d'una mateixa es fonamenta més en les renúncies que en les eleccions.
@MartinaMarcet
11/02/2020

Tenim projectes

08/10/2019

Berguedà, incendiant futurs

24/07/2017

Visc al bosc. 2. Efecte Bambi

20/03/2017

Visc al bosc. PART 1: Tenim visita (els boletaires)

09/10/2016

Tres sectors i els pèsols negres

29/04/2016

Sobre personatges (de ficció)

15/02/2016

Construcció de discursos amb els peus al fang

09/10/2015

Digue'm què vens i et diré què vols ser

01/06/2015

Crònica d'una agressió: els canvis d'última hora de la PAC

03/04/2015

Boscos, neteges i biomassa

Participació