El vuitè manament

"Hi ha qui menteix per sistema, i res no li fa desistir de fer-ho, ni el fet que li pugui créixer el nas, o caure les dents, o que perilli quedar-se sense regals pel Tió"

per Vicenç Zumajo, 24 de setembre de 2019 a les 11:20 |
Mentir, no està bé, ja ens ho deien els pares, els avis, el Mossèn, els Reis d'Orient i el Ratolí Pèrez. Tots tenien motius per alertar-nos del poc que interessa mentir. La setmana passada, per posar un exemple, em va sorprendre la notícia que una senyora, propietària d'un establiment podria anar a la presó per simular un robatori en el seu local, per mentir. La mentida, té les cames molt curtes, i s'agafa abans a un mentider que no pas a un coix.
 
Lluny de ser l'únic cas, les persones tenim per costum mentir, i mentim a vegades per pietat, per protegir-nos o per protegir algú. Hi ha qui menteix per sistema, i res no li fa desistir de fer-ho, ni el fet que li pugui créixer el nas, o caure les dents, o que perilli quedar-se sense regals pel Tió.
 
Clar, un cop t'han atrapat a la mentida, ja no tens una segona oportunitat, ja que mentider conegut ja no és cregut, i tindrem sempre la mosca al nas per mirar que no ens tornin a aixecar la camisa, que no puguin donar-nos figues per bigues, ni ens portin, agafats de la mà, a fira.
 
La mitomania és una malaltia que fa que es menteixi constantment, hi ha mitòmans que ho tenen tan assimilat que els psicòlegs no poden diagnosticar-los, per les mentides tan ben trenades que fan servir a la consulta. Als casos més greus, al mitòman li acaba succeint com li va passar al Quixot, acaba creient les seves pròpies mentides, inventa un món alternatiu on ell és l'heroi, acaba repudiant la vida real de la que s'allunya cada cop més i finalment li és impossible tornar. El més trist de la malaltia, és el cercle viciós en que entra el malalt, acabant sent repudiats per amics i familiars cansats del seu comportament.
 
Un dels mitòmans més tristament famòs, va ser l'estatunidenc Ferdinand Demara, que al llarg de la seva vida va suplantar vàries personalitats, es va fer passar per monjo, soldat, mariner, psicòleg, zoòleg o xèrif, tot i no tenir acabats ni els estudis primaris.
 
Hi ha qui menteix sobre la salut dels seus fills inventant tot un entramat per tal d'obtenir un benefici econòmic, hi ha qui menteix a l'assegurança del cotxe per poder cobrar alguna pòlissa, he conegut casos que en un accident lleu els pares han fet que els seus propis fills els denunciïn per tal de cobrar de l'assegurança. Hi ha qui menteix a la declaració de la renda, a la parella, al metge... Hi ha qui faria combregar un gat a les fosques, o es duria a qualsevol a escoltar un sermó.
 
En general, malauradament, rera una mentida, sempre hi ha una víctima, hi ha qui ha simulat ser maltractat per la seva parella per tal de tenir un ajut, o una justificació per fer més veraç la seva depressió, hi ha qui acusa a algú de bullying o de ser assetjat per algú, sense imaginar el mal que poden fer amb les seves acusacions, un cop has etiquetat algú, sempre hi haurà qui dubtarà, tot i que la veritat, afortunadament és com la lluna, com més a prop més enlluerna, i és com una branca verda, es torça però no es trenca, és també com l'oli, sempre sura. Esperem-ho!

 

Vicenç Zumajo
Va nèixer per primer cop a Berga. 
Forma part de l'associació cultural CALAMARTS EN TINTA
És organitzador del Festival de Poesia de Gironella
PROPERA ESTACIÓ LA TARDOR
24/09/2019

El vuitè manament

18/06/2019

El foc de la Patum no crema

21/05/2018

El teu índex em mostra el camí

07/02/2018

Al fons a la dreta

23/10/2017

T'estimo però t'haig de deixar

16/08/2017

Aquest autisme teu tan perillós

09/06/2017

Més poesia i menys tonteria

27/02/2017

No està de moda

26/12/2016

Consumim cultura de proximitat

23/08/2016

Anar bullying l'olla

Participació