Jo no sóc turístic

Fa 20 anys, el Berguedà era terra de futur però el temps passa i ha passat sense crear cap futur. Ara ens trobem que el Berguedà ha de ser terra de projectes

per Josep Gonzàlez , 5 d'agost de 2019 a les 00:01 |
No fa gaires dies en un sopar d’amics, un dels quals de la comarca veïna del Bages, va dir no gaire convençut que el Berguedà era turístic. “Em preocupa que ens vegis així”, li vaig dir. La seva resposta va ser: “és el que llegeixo, que voleu ser turístics”.

Ni ho som, ni ho volem ser, el que es vol és que aquells que s’hi dediquen o s’hi volen dedicar tinguin totes les eines possibles per oferir el millor i potenciar al màxim aquest recurs natural que té la comarca, però resulta que la immensa majoria volem ser una altra cosa, volem tenir un motor econòmic potent, que generi dinàmiques i repercuteixi en tots els sectors.


Aprofitant que estem en època d’estiu i els resultats del turisme haurien de ser satisfactoris, ens trobem que els restauradors no veuen cap augment notable en els seus ingressos, que els hotelers no omplen les seves estances i el petit comerç fins i tot detecta una lleugera caiguda (que vindria a ser més o menys el que passa també durant l'època d'hivern i en general tot l’any).

La pregunta seria que, si la conclusió que es treu en qualsevol conversa que es té sobre el Berguedà, i tothom té tan clar que el Berguedà necessita un motor industrial, com és que no es treballa en aquest sentit?

És compartit també a la comarca el fet que hi hauria d'haver canvis importants en punts concrets en l’àmbit de les entitats i de perfils d’alguns tècnics de desenvolupament de la comarca, i que caldria una renovació important en les estructures i promocionar les idees noves que dins d’aquestes entitats hi ha. Aleshores, com és que no es fa? Hi ha qui diu que s’hauria de pagar un preu polític per fer aquests canvis profunds que es necessiten però crec que no seria un preu a pagar, seria un gest valorat positivament i lloat per la ciutadania d’una comarca que s’enfonsa any rere any.
 

Qui decideix que el Berguedà ha de ser turístic? Quina consulta s’ha fet per saber a què ens volem dedicar els berguedans i berguedanes? Realment el Berguedà es voldria massificar en l’àmbit turístic? I el més important, després de 20 anys predicant i destinant grans quantitats de diners per ser una comarca turística, on són els resultats?

Per què si els resultats són milers de persones que travessen els caps de setmana la comarca sense parar-se, esdeveniments esportius que marxen de la comarca, hotels que tanquen i empreses de lleure que acaben a la Cerdanya i a Banyoles per posar alguns exemples perquè aquí no se’ls  dona una solució per fer la seva activitat, o una reducció del petit comerç enfront de la implantació de grans superfícies, on són els resultats?

El regalim constant cap a comarques veïnes i zona metropolitana de berguedans i berguedanes que es lleven cada dia a les 4 del matí per anar a treballar a zones industrials és sorprenent i fins i tot un punt vergonyós, perquè encara que no es vulgui entendre per part d’algunes institucions o entitats, resulta que la major part de la comarca aposta per la indústria, i curiosament també la gent que es dedica al turisme. Per què? Perquè si tots obrim un negoci dedicat al turista, dirà que és força evident el que passaria.

Hi ha dades sobre l’impacte del turisme a la comarca, sí, molt curioses per cert, perquè depenent si les xifres es donen des de la comarca o es donen des de fora d’ella es podria dir que estem parlant de dues comarques diferents, com curiós és també que els mateixos que donen les dades discutiblement positives després fan declaracions lamentant que som una comarca envellida, que els joves marxen perquè aquí no troben feina, que la reducció de l’atur només és fruit dels contractes temporals per cobrir el període de vacances, etc.

Fa 20 anys, el Berguedà era terra de futur però el temps passa i ha passat sense crear cap futur. Ara ens trobem que el Berguedà ha de ser terra de projectes, sí o sí, de projectes concrets que es puguin executar, projectes industrials que generin riquesa i donin estabilitat econòmica als berguedans i berguedanes, que repercuteixin en el petit comerç, en el sector serveis, en activitats de lleure, en tot allò que es veu beneficiat d’una activitat potent com és la indústria, que dona oportunitats a tots aquells joves talents que tant lamentem quan ens marxen.

Potser ha arribat el moment de dir les coses tal com són, i no penedir-nos de no haver-les dit mai.

 

Josep Gonzàlez
Empresari del Berguedà amant de la natura. Diu que quan no el troben és perquè està al bosc. Va néixer l'any 1974 i sempre ha estat envoltat de ferros i controls numèrics. Col·labora amb diferents entitats i associacions i és representant del Berguedà a la Comissió Executiva de PIMEC Catalunya Central. 
14/11/2019

Qui ven fum?

05/08/2019

Jo no sóc turístic

14/12/2018

Aquella porta

01/08/2018

Optimisme agredolç

02/04/2018

4a revolució industrial?

21/11/2017

Els diners ajuden

18/09/2017

Veniu o aneu?

31/07/2017

Quan el llegat deixa de ser sostenible

Participació