Les nostres cuidadores

En quines condicions es troba qui té cura de la nostra salut, de la nostra educació i dels nostres estimats familiars? Ens importa gaire?

| 20/12/2018 a les 09:26h
En quines condicions es troba qui té cura de la nostra salut, de la nostra educació i dels nostres estimats familiars? Ens importa gaire?
 
En aquest país ha esdevingut un factor decisiu i imprescindible pel funcionament del sistema que el compromís personal entre metge i pacient, entre mestra i alumne i entre cuidadora i acompanyant, solventi la negativa de l'administració a facilitar els recursos necessaris per a uns serveis púbics i unes professions dignes. I és que parlem de professions no de voluntariats. Prou xantatge als voluntariosos professionals per part de les administracions. 
 
I mentre els polítics mantenen allò públic mig desmanegat i amb recursos insuficents sembla que els diners publics no falten per afavorir interessos privats. De vegades amb l'afegit que es tracta de projectes discriminadors com les escoles religoses que segregen els aumnes per gènere. Si la gent vol educar sota el paraigues de l'obscura religió que s'ho pagui.
 
Fem ara un pas més en la precarietat del sector social. De les que ens cuiden. Les, perquè són dones. Cuiden dels nostres avis, padrines, iaios i pares. Tenen cura dels nostres malalts. I n'estem agraïts, tant que les tractem gairebé com a persones. Amb la superioritat autootorgada del paternalisme. La major part d'elles són immigrants. Nosaltres, com que no som racistes, les tractem gairebé com a persones. I es que són quasi de la família. Només quasi. No fa massa una persona que treballa gestionant una empresa d'aquest sector en anar a reclamar un deute que tenien amb una treballadora afiliada al meu sindicat, la CGT, em dèien que “fins i tot li donaven de menjar”. Pagant 345 al mes, treballant més hores que un rellotge, entrant divendres i sortint dilluns o estant interna, treballant en negre i amenaçades de no dir-ho. Però clar són unes desagraïdes: a sobre que li donaven de sopar. Ja saps com són aquesta gent, deia la racista explotadora.

Darrera d'aquest fet tenim unes empreses que volen enriquir-se aprofitant la fragilitat d'un col·lectiu, per aquests emprenedors la plusvàlua legal no és suficient. I de vegades, darrera de tot plegat també hi ha famílies que volen esclaves sense dir-ho. Jo em pregunto si com a societat som ignorants o bé còmplices. Definitivament crec que som més còmplices que ignorants i és que mai he cregut en la innocència dels que vivint al costat d'Auschwitz afirmen que desconeixien el que passava allà dins. Bon solstici. 

COMENTARIS

Precariat
PDC, 20/12/2018 a les 10:05
+0
-0
Un bon article que fa palesa la consolidació del precariat a la nostra societat, on la plusvàlua s' amplia indecenment en base a l' explotació de (moltes) situacions de necessitat particulars. En un país com el nostre on la competitivitat es basa ja en la devaluació interna, tenim un greu problema.
Buff
Joan serra, 20/12/2018 a les 16:03
+0
-0
A la seva linea.. i donant lliçons com sempre llàstima que li falta la principal.
Tu si que ets obscur noi. Més impossible
Un gran propietari
Anònim, 21/12/2018 a les 01:25
+0
-0
Això de "el meu sindicat. La CGT" diu molt de tu
Prou injusticies
Nyac, 21/12/2018 a les 23:37
+0
-0
Una trista realitat. Felicitat per l'article.
Visibilitzar
Núria E., 22/12/2018 a les 12:33
+0
-0
Cuidar, es tenir cura.
Deixem de banda els problemes personals, i ens aboquem a tenir els 5 sentits en els de la persona q et "necessita". Et necessita per llevar-se, per rentar-se, per preparar-se i prendre's l'esmorzar, el dinar i el sopar. Et necessita per q li administres la medicació, per canviar-li els bolquers. Et necessita perquè li eixuguis les llàgrimes d'impotència quan s'adona q avui tampoc veurà a la seva parella morta ja fa uns anys. Et necessita per explicar-te les històries de la seva vida, pq potser la seva família ja està tipa d'escoltar-les. Et necessita per gaudir d'unes estones de sol a la plaça del poble. Et necessita, perquè les cuidadores ens convertim moltes vegades en la seva veu, callant la nostra.
Moltes vegades sense contracte, 24h dia de dilluns a diumenges sense cap tipus de descans.
Q els fills/filles de la persona q cuides et portin roba seva per q els hi planxis, Quan no es la teva obligació....
Q normalment el teu sou és inferior a la dona de fer feines......
"Definitivament crec que som més còmplices que ignorants"
Quins nassos!
Anònim, 22/12/2018 a les 19:23
+0
-0
Sort n'hi ha que tu sí que saps com fer les coses; ara, a veure si tens nassos de demostrar-ho, en lloc de dedicar-te a pontificar i a amenaçar i extorsionar empresaris. Voldria veure què faries com a empresari, com que en saps tant, viam si ets capaç de demostrar-ho. Què be que es veu tot des d'un lloc de pseudofuncionari endollat! I no reneguis, sisplau de la digna professió dels teus progenitors!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
J. Cara Rincón
Vaig néixer a Berga el 1976, sóc fill de treballadors del tèxtil. Amb formació d'historiador i d'antropòleg. Des de 1997 milito en projectes llibertaris. Formo part del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat i del sindicat CGT de Berga. Ara mateix treballo en l'àmbit d'ensenyament.
@pepcara 
http://www.bllibertari.org/pepcara
Vista actual de l'estació de retorn a mig acabar del telecadira Coll de Pal.
Vista actual de l'estació de retorn a mig acabar del telecadira Coll de Pal. | Ivan Sanz
Pilar Màrquez Ambròs
Asseguren que el conveni entre la Molina i l'ajuntament no és el que ells voldrien, però afirmen que la consolidació de les inversions i les obres previstes seran positives pel desenvolupament de la comarca
Els berguedans Ramon Vila "Caracremada" i Marcel·lí Massana seran homenatjats a la Jonquera en un acte dedicat als guerrillers que, després de l'ocupació de Catalunya, van iniciar una llarga i aferrissada lluita contra la dictadura
El bus urbà de Berga.
El bus urbà de Berga. | AjBerga
El servei de bus urbà de Berga ha registrat un total de 43.507 viatgers durant l'any 2018 després dels canvis a les línies | El govern proposa millores al servei per incentivar el transport públic