Aquella porta

És inevitable que cada any promocions de joves berguedans i berguedanes deixin aquella porta per passar de pantalla i començar noves etapes de la seva vida fora de la comarca

per Josep Gonzàlez , 14 de desembre de 2018 a les 13:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les portes, tantes vegades com s’arriben a travessar, acostumats a utilitzar-les cada dia, són una zona de la casa amb una importància relativa i, de cop, es converteixen en un punt clau de records i de necessària visita diària per intentar calmar el neguit i l’enyorança tot fent memòria dels moments viscuts a l’altre costat.
 
Una porta que es veia immensa al principi, quan el seu propietari la custodiava, i que amb el pas dels anys sembla que es va fent cada cop més petita, una porta que canvia la vida, d’un dia per l’altre et trenca molts esquemes i et fa veure les coses d’una altra manera, una porta que en moltes cases fa temps que hi és i en altres hi serà.
 
Durant anys aquella porta ha estat a estones oberta i a estones tancada, a estones en silenci i a estones amb xivarri, amb estones de tristesa i estones d’alegries, però sempre hi ha hagut algú al darrere d’aquella porta, algú que any rere any s’ha anat marcant una direcció i un ritme darrere d’ella tot fent passar els dies de forma silenciosa sense que donés ni la més mínima pista que el rellotge va corrent.
 
Una porta que un dia va rebre de sobte una energia i una activitat que la van mantenir en moviment durant anys i que troba, també de sobte, la falta d’aquella força que l’obliga ara a estar quieta i en silenci.
 
Aquesta porta és en moltes cases, cases que aquest any, com altres, ja ho van fer i en altres ho faran, han cedit el més valuós que amagava la porta, convençuts que tot anirà bé i que el tresor que guardava continuarà creixent i fent-se més valuós, enriquint-se de coneixements i experiències.
 
El moviment de la porta s’ha transformat ara en un anar i venir esporàdic de cap de setmana ple de novetats i notícies, previsible i esperat per a aquells que encara tenen l’horitzó molt lluny.
 
L’imparable no es pot parar, i és inevitable que cada any promocions de joves berguedans i berguedanes deixin aquella porta que durant anys han estat travessant cada dia per passar de pantalla i començar noves etapes de la seva vida fora de la comarca, i que pas a pas els marcarà el futur.
 
Les distàncies a qualsevol lloc, igual que la porta, s’han fet, any rere any, més petites; no hi ha límits, el món ja no és tan lluny com era, així que el millor que podem desitjar i fer per a tots ells i elles és obrir-los una nova porta d’oportunitats al món.

 

Josep Gonzàlez
Empresari del Berguedà amant de la natura. Diu que quan no el troben és perquè està al bosc. Va néixer l'any 1974 i sempre ha estat envoltat de ferros i controls numèrics. Col·labora amb diferents entitats i associacions i és representant del Berguedà a la Comissió Executiva de PIMEC Catalunya Central. 
14/12/2018

Aquella porta

01/08/2018

Optimisme agredolç

02/04/2018

4a revolució industrial?

21/11/2017

Els diners ajuden

18/09/2017

Veniu o aneu?

31/07/2017

Quan el llegat deixa de ser sostenible

Participació