Les poesies premiades per Liven de segon cicle d'ESO i Batxillerat

Esperit nocturn celebra el teu dia
plana sobre mars d’ombres i sospirs
el pati desolat no mostra vida
tancat de flors respira ensopit.

El foc crepita, gemeguen les brases
i a fora el vent udola tot patint
aixopluc de vida nostres cases
descansa la família, està dormint.

 

Cada any més propens al plany,
cada mes més prop del res,
cada setmana més plana,
passen els dies malgrat no en tingui ganes.
Són huracans el que abans eren brises,
el mar del temps rovella frontisses,
les portes s’encallen, s’esgoten les vies,
cada vegada obertes menys sortides.
Cada hora em sento més fora,
cada minut més corromput,
cada segon amb més son.
A cada moment que passa
més m’allunyo d’aquest món.
A cada moment que passa
més vull un bon glop de rom.

Somni
de nit
pensament
fortuït.

Inoblidables
il·lusions
guardades
en racons.

Records
encantats
dins calaixos
tancats.

Imatges
secretes
que volen
i s’esvaeixen.

Paraules
il·lusions
objectes
i sons.

Memòria
amb error
alegria
i temor.

Somni
de nit
pensament
i oblit.

LA PILOTA PERDUDA EN EL MÓN DELS SOMNIS
Abstracte, confús i profund
és aquell forat d’allà,
no veig el final,
línia negra en l’horitzó.

Una pilota vermella
rodola i rodola fins a xocar,
sembla que no vol parar,
pilota perduda en l’horitzó.

MIRA LES FLAMES DELS MEUS ULLS
Encara que no et parli,
encara que no et faci un petó de bona nit,
encara que em posi gelosa,
encara que no et digui que t’estimo,
mira les flames dels meus ulls.

Encara que cridi com una boja,
encara que marxi de casa per respirar,
encara que miri per la finestra pensativa,
encara que no et demostri que t’estimo,
mira les flames dels meus ulls.

XXIII
M’agrada la mirada que em llances,
lluna plena,
m’agrada l’olor del teu cos,
ram de flors,
m’agrada el gust dels teus llavis,
maduixa,
m’agrada el soroll dels teus gemecs,
música,
m’agrada el tacte de la teva pell,
cotó.