Cinc exalcaldes de Berga des de 1979 aproven la feina de la CUP i debaten sobre herència rebuda i «amiguisme»

Berga ha canviat molt des de 1979. La manera de fer política, l'urbanisme, els grans projectes, ha passat de poble a ciutat i ha vist créixer el seu potencial d'una manera significativa. El timó de la ciutat, però, no sempre ha estat el mateix, i malgrat que majoritàriament ha lluït el color convergent, la política ha anat passant de mans, a través de cinc exalcaldes (sis, si es té en compte el breu període de Josep Xoy), que han conduit la ciutat a ser com és, amb els seus grans avantatges i també grans problemes, avui dia, encara per resoldre. 

El recull de punts de vista i experiències és el que ha volgut plasmar aquesta setmana Televisió del Berguedà a través del programa L'Estació de Xavier Gual. En aquesta "històrica" trobada, segons ha destacat el periodista, Jaume Farguell, Agustí Ferrer, Josep Maria Badia, Ramon Camps i Juli Gendrau han debatut sobre el seu mandat, la relació i herència de les anteriors legislatures, el paper de l'actual equip de govern de la CUP o les relacions de favoritisme i "amiguisme" amb certs ens supramunicipals, com ara la Generalitat o la Diputació. 

De fet, aquests dos últims aspectes han estat uns dels més encesos. En conjunt, tots els exalcaldes han aprovat, de manera més o menys políticament correcta, la tasca que està portant a terme la CUP. Unes valoracions, però, on no han faltat dards enverinats i algun retret. "Quan un governa s'adona que no hi ha tantes maneres de fer les coses", ha declarat Gendrau, que ha lamentat la "bel·ligerància" que està tenint el partit governant respecte de l'herència deixada: "La bel·ligerància que no sé per quin motiu o per tapar mancances que s'està fent servir, no la recordo en cap altre moment". 

En aquest punt, Gendrau també ha posat sobre la taula unes dificultats econòmiques heredades, i ha justificat els números de l'Ajuntament, que se sumen a unes limitacions de l'Arsal "molt dures", ha dit, en època de crisi. A tot això, però, les crítiques no han tardat a arribar. "Si veu agafar l'època més forta de la crisi, per què veu gastar tant?", li ha preguntat Agustí Ferrer, que va ser alcalde el 1987, de la mà de l'ABI. I aquest, ha continuat: "Digues la xifra que veu deixar; és molt fort, eh, és molt fort". 

De fet, ha remarcat Ferrer, segons el seu punt de vista, la CUP està fent una bona feina. "És aire nou i jove; això pot semblar una falta d'experiència i aplicar coses que no es poden fer, però se'ls ha de donar temps i marge de confiança", ha declarat. Una visió amb qui ha coincidit en part Josep Maria Badia, alcalde el 1999, que ha afegit: "I tot això amanit pels gravíssims casos de corrupció". 
 
Per la seva part, el primer alcalde en democràcia i la persona que més anys ha governat Berga, Jaume Farguell, ha volgut precisar dos temes. En conjunt, ha dit, els dona un "aprovat generós", i malgrat que a nivell nacional pot estar-hi d'acord en alguns aspectes, a nivell econòmic, no: "Si l'economia del país l'hagués de posar la CUP, no se'n sortirien". L'únic que no s'ha volgut mullar en aquest tema ha estat Ramon Camps, únic alcalde del PSC el 2003, que s'ha negat a fer cap valoració, tot indicant que això és una feina que "ha de fer l'oposició". 

Experiències d'amiguisme

Les experiències d'amiguisme i favoritisme també van beneficiar, d'una manera o altra, la ciutat depenent de la legislatura i el color polític, sobretot pel que fa a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, han destacat alguns alcaldes. Si bé això va ser més relatiu durant les legislatures de Gendrau i Camps, han remarcat aquests, amb criteris de subvencions molt més normalitzats i estrictes, durant bona part dels anys anteriors, els diners que van arribar a Berga van provenir, o van deixar de fer-ho, en funció de la persona i els contactes. 

"Si tenies el partit al darrere, et senties molt més recolzat", ha explicat Farguell. De fet, ha remarcat, ell havia pogut solucionar molts temes "amb una telefonada" al president de la Generalitat, ha dit. En aquest mateixa línia, Ferrer ha continuat d'una manera contundent: "Els partits recolzen els seus partits, i fins i tot fan servir les portes giratòries; el favoritisme existeix, existeix el nepotisme, existeix la corrupció, i gairebé no existeix la transparència". 

Durant els anys, han recordat, també es van portar a terme projectes faraònics, com ara l'Hospital Comarcal Sant Bernabé, que va engegar Farguell, o bé la concessió a Inberga Tur de l'Hotel Berga Park i l'Hostatgeria de Queralt. Sobre aquest últim tema, Camps ha considerat "poc ètic" que els empresaris ara demanin diners a l'Ajuntament, i Badia ha lamentat haver-se posat "a favor" de l'aval, tot afirmant que, ara per ara, l'actitud dels empresaris "l'ha decebut molt".

Un debat engrescador, de balanç d'anys de gestió i on tots els exalcaldes han acabat fent una valoració positiva de l'experiència i el mandat. La majoria d'ells, han afirmat, tornarien a presentar-se si fossin joves. No obstant això, potser molts dels conflictes i tensions polítiques es relativitzarien, també han remarcat. I és que, si en una cosa tots han coincidit, és que la política és important, però les persones, més.