VÍDEO Surt el tràiler de «Pàtria», la pel·lícula sobre la llegenda medieval d'Otger Cataló

El film arribarà a una trentena de sales comercials catalans el 9 de juny, després d’inaugurar el FIC-CAT | Narra les gestes èpiques i llegendàries del nou barons de la fama als segles VIII i IX | Rodada al Berguedà, el Solsonès i l'Empordà, està dirigida per Joan Frank Charansonnet

Redacció
04 de maig del 2017
Actualitzat a les 17:52h
El tràiler de «Pàtria»
El tràiler de «Pàtria»

Aquest dijous s'ha donat a conèixer el tràiler de Pàtria. La llegenda d'Otger Cataló a i els 9 barons de la fama, la nova producció del cinema català que es presentarà properament a la sessió inaugural de la desena edició del Festival Internacional de Cinema en català (FIC-CAT).

Es tracta d'un relat èpic que recull l'esperit guerrer i cavalleresc que impregna les llegendes medievals sobre els orígens de la nació catalana, a partir d'un guió de l'escriptor Pau Gener i del director de l'obra, Joan Frank Charansonnet, que ha estat publicat en llibre amb motiu del Sant Jordi d'enguany.

El repartiment està encapçalat per primeres figures de l’audiovisual català com Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Ali El Aziz i el propi director de Joan Frank Charansonnet interpretant un dels nou barons de la fama. El film ha estat produït amb capital privat, sense subvencions públiques, per Dejavu Films en coproducció amb Capaneida Films i s’ha rodat en català en diverses localitzacions al Berguedà, Solsonès i l’Empordà.

Abans de l'estrena catalana al FIC-CAT en què el film competirà pels guardons de la Secció Oficial,Pàtria serà al Nice International Film Festival, un certamen en el que opta a tres candidatures: Millor Pel·lícula de parla no anglesa,  Millor Director de parla no anglesa (Joan Frank Charansonnet) i Millor Actor protagonista de parla no anglesa (Boris Ruiz). També a França, Pàtria serà exhibida a Le Marché du Film del Festival de Cannes, on els productors tenen previstes diverses reunions de cara a la seva distribució al mercat internacional. 

Paral·lelament, i coincidint amb la recent Diada de Sant Jordi, s’ha publicat el guió de la pel·lícula escrit a quatre mans pel mateix director del film Joan Frank Charansonnet i l’escriptor Pau Gener. Publicat per La vocal de Lis, el llibre es presentarà el dia 2 de juny a les 19:30 a l’Fnac de l’Illa Diagonal on els dos autors signaran exemplars de l’obra als assistents a l’acte.

Una altra novetat respecte de la pel·lícula és la seva inclusió a la Secció Oficial de la 3a edició del Festival Sant Cugat Fantàstic, certamen en el qual s’exhibirà com a pel·lícula de clausura el 18 de juny als Cinemes Cinesa Sant Cugat.
 
Estrena en 30 sales comercials el juny

I també abans de l’estrena en cinemes el 9 de juny a més trenta sales comercials, la pel·lícula té una cita a l’exterior: el 24 de maig serà preestrenada a Madrid, subtitulada en castellà, tot inaugurant la 1a Mostra de Cinema Català de Madrid, una iniciativa organitzada per la revista digital El cinèfil amb el suport del Cercle Català de Madrid, Catalans al Món i el FIC-CAT.

Un relat situat als segle VIII i IX al Pirineu

Pàtria. La llegenda d'Otger Cataló i els 9 barons de la fama és la primera pel·lícula èpica popular catalana amb pinzellades fantàstiques. És una història que (com indica el cognom del protagonista) parla dels mateixos orígens de Catalunya. El film va endavant i enrere entre els segles VIII i XV narrant les gestes i la vida monacal dels protagonistes.
 
Una matinada del segle XV un carruatge s’atura al monestir de Sant Llorenç. Un il·lustre i noble ancià anomenat Climent de Vallcebre arriba a la comunitat benedictina per passar els seus últims dies de vida en companyia del seu vell amic, l'abat Ponç. Allà les aventures d'Otger Cataló seran transmeses oralment per part de Climent al monjo  Pere Tomic.

Aquests fets, apareguts a l'obra Històries e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona, són el primer referent escrit sobre la llegenda d’Otger Cataló, un cavaller got que el segle VIII va arribar a terres catalanes a guarir-se en una cova de les ferides d'una batalla amb els sarraïns. El relat inclou també les accions dels nou cavallers que es van reunir i conjurar amb ell per lluitar per la terra en els inicis del que segles després adquiriria la condició de nació catalana.
 

Cartell de la pel·lícula.