Una vintena de persones empaperen bancs, l'ACEB i l'Ajuntament de Berga per reivindicar l'1 de maig

No ha estat una manifestació majoritària, però sí un exercici de "gimnàstica revolucionària", per tal de recordar que l'1 de maig, el Dia dels Treballadors, és una data reivindicativa al món i, també, a Berga. Així ho han explicat a NacióBerguedà membres de la CGT i de l'Ateneu Columna Terra i Llibertat, els organitzadors de la manifestació que aquest dilluns ha recorregut alguns dels principals carrers de la ciutat per recordar l'origen d'aquesta diada i reivindicar "justícia" i drets socials per a la classe treballadora. 

"L'1 de maig no és cap fira, l'1 de maig és lluita obrera", han declarat. Aquest ha estat el principal lema de la manifestació, que ha anat passant per diverses entitats bancàries del passeig de la Pau, així com el local de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), que s'han empaperat amb diferents consignes. Entre aquestes, per exemple, que els bancs "roben, estafen i fan fora la gent de casa seva" o, pel que fa a la patronal empresarial, recordaven el conflicte i els deutes de la ciutat amb Inberga Tur, fent una clara referència als empresaris d'aquesta empresa que, actualment, té un procés judicial obert amb l'Ajuntament. 
 
Diversos lemes com "L'Església i la patronal, a Berga manen igual" o "unió, acció, autogestió", han resseguit l'itinerari de la manifestació, que ha arribat al carrer major de la ciutat, per dirigir-se, enguany, també a la plaça de Sant Pere. Allà és on s'ha realitzat l'última de les accions, amb una última empaperada a la façana del consistori, en què s'ha reclamat la derogació, per part de la CUP, de l'ordenança de civisme. "L'espai públic és de tothom", han denunciat des d'allà. Acte seguit, els manifestants s'han tornat a dirigir a la placeta de Sant Ramon, o de Ramon Vila "Caracremada", tal com ells mateixos la van batejar, i han finalitzat l'acte reivindicatiu. 

Segons han explicat, assumeixen que aquesta manifestació és minoritària, ja que hi ha una gran quantitat d'actes i que sovint pot fer "mandra". No obstant, creuen que es tracta d'un exercici de "gimnàstica" en pro dels drets dels treballadors, i han afirmat que, si no hagués estat així al llarg de la història, tampoc s'haguessin aconseguit els drets que actualment es tenen. Per això, han volgut recordar que l'1 de maig és molt més que la "fira" de Berga, posant de manifest que la celebració d'aquest dia prové de les reivindicacions que hi va haver a Chicago el 1886 per reclamar la jornada de vuit hores. Si aquella gent no hagués sortit al carrer, han indicat, la situació actual tampoc seria la mateixa.