06
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
11:23h
Queden enrere els anys en què la ràdio a Berga era capaç d’engrescar col•lectius i persones il•lusionades per esdevenir una autèntica eina de comunicació local, i era escoltada per tot Berga i part de la comarca. Això passava quan la Ràdio, Ràdio Berga, era de titularitat privada, aquella llicència que va començar a emetre el 1986. Hi havia dies que es podia passejar pel carrer Major de Berga sense deixar d’escoltar Ràdio Berga que estava posada per pisos i establiments.
Paradoxalment quan la ràdio ha estat de titularitat pública, encara que de gestió privada, no ha aconseguit aquest efecte. Ben al contrari, i malgrat una gestió tècnica més que correcta, la Ràdio Berga municipal des del 2005 no ha aconseguit audiència. Tot i els premis i les campanyes d’autobombo, les xifres de les audiències han estat decebedores al llarg dels anys. Tampoc no ha aconseguit fer una ràdio municipal, és a dir, una ràdio pública. En realitat s’ha utilitzat una llicència pública per fer ràdio comercial privada. Ni tan sols s’han retransmès els plens municipals.
De fet, aquesta ràdio ja va començar amb mal peu. El concurs convocat el 2005 per l’Ajuntament va imposar unes condicions impossibles de complir; qui sap si per evitar que es presentés ningú més que els que s’hi movien aleshores. Ni el mateix adjudicatari va complir les clàusules, ni tampoc, aleshores, l’Ajuntament ho va exigir. Va ser trampa? Potser si no hagués estat per la CUP i per un grup impulsor alternatiu que en el seu dia van aixecar la llebre, tot hauria transcorregut pacíficament sense soroll i una empresa privada se seguiria beneficiant d’una situació irregular pagada amb els diners dels berguedans.
I després de tot aquest desordre ens hem trobat que Ràdio Berga no sona perquè s’ha espatllat el reemissor en una nit de tempesta –meteorològica- , i que l’Ajuntament no sap si reparar-lo, perquè, de fet, amb l’embolic judicial que hi ha de reclamacions entre empresa i consistori, i amb la baixa audiència i com que els darrers mesos només posaven música i no feien programes, potser tampoc no val la pena tenir una ràdio local pública per a això. Però mentrestant, la ciutat va pagant els costos, entre ells, un lloguer d’un local de més de 1.000 € mensuals que serveix perquè una empresa privada hi desenvolupi els seus negocis publicitaris, competint amb altres mitjans que sí que han de pagar els seus costos.
Ràdio pública local.
Una ràdio municipal ha d’estar al servei de la ciutadania i de l’Ajuntament atès el seu caràcter públic. Ha de ser un mecanisme participatiu i de difusió per al teixit local, entitats, activitats, la cultura, les festes, els esdeveniments.... Potser ha de deixar en un segon terme l’escrupolositat sobre qualitat i professionalitat i posar-se al servei de la vida local. Una emissora municipal a Berga necessita molt pocs professionals contractats i obrir-se a la ciutadania i al voluntariat. Totes les entitats, clubs, associacions, escoles, estudiants i col•lectius haurien de tenir la possibilitat de fer-hi els seus programes, de difondre les seves activitats i, naturalment, hauria de ser el principal mecanisme de comunicació entre ajuntament i ciutat, comunicació bidireccional, s’entén. Aquest model no professionalitzat és el que podria donar garanties reals de continuïtat i sostenibilitat, respondre adequadament als requisits de la titularitat púbica local, no suposar una càrrega econòmica i atendre adequadament totes les inquietuds.
Plantejar un model de gestió de ràdio professionalitzat (com si fos una emissora privada comercial) és, ara per ara, inviable. Potser aquest tampoc hauria de ser l’objectiu. Però plantejar un model de ràdio municipal amb la majoria de continguts aportats per les entitats, permetre les aportacions de voluntaris, que cada organització hi pugui tenir el seu programa sigui potser la única garantia de poder mantenir aquest servei públic.
M’estranya que fins ara aquest model no hagi estat plantejat pel govern local. Em resulta sorprenent que un Ajuntament governat per la CUP no formuli un model de ràdio basat en la cooperació i participació ciutadana. I això no costa diners, com tampoc resulta difícil ni car ocupar la freqüència assignada amb un emissor que cobreixi la ciutat, amb la potència i l’antena d’acord amb els requisits tècnics de la llicència (que fins ara no s’han complert). En menys de 24 hores es podria tenir sense cost un aparell emetent des de l’Ajuntament i que pogués ser escoltat per tot Berga.
El govern de la CUP hauria de ser sensible a aquest plantejament, tant pel que fa al caràcter participatiu basat en el voluntariat com per qüestions econòmiques. Em resulta difícil entendre com van passant els mesos sense una postura clara; com és que no es prengui una determinació i es vagin a buscar estudis de viabilitat a fora, quan qui hauria de tenir clar el model és la ciutat i el mateix govern municipal. Sembla que no es vegin prou valents per fer-ho, i no ho entenc, perquè prou que han afrontat problemes molt més greus sense dubtar. Tampoc no s’entén que no fomentin el debat dins el Consell Audiovisual local, que per a això es va crear (o no?). No es tracta de convocar només quan hi ha informacions des de l’ajuntament, es tracta d’anar-les-hi a buscar, de promoure la reflexió i el debat buscant solucions. Què hi fan, sinó, els seus membres?
Per altra banda, els grups municipals de CiU (ara PDCAT) i PSC de Berga tenen un paper compromès. Ells han estat els qui han provocat i consentit els incompliments i que aquesta situació s’hagi enrarit fins a l’extrem actual. Haurien de reflexionar-hi profundament i afegir-se a un canvi de model de la ràdio municipal. Tenim un exemple magnífic a la comarca: Ràdio Puig-reig. Que s’hi emmirallin.
Tampoc no hauria de sorprendre que el grup municipal d’ERC de Berga defensi gairebé fins a l’extrem de l’incomprensibilitat els gestors de la ràdio, tenint en compte que a Berga, ERC és en part l’herència del PSC i van ser ells qui van convocar el concurs i el van adjudicar a Bífidus i ara, que són a ERC, segur que tenen ben present que el responsable de Bífidus es va presentar per aquest partit a la llista de les darreres eleccions municipals d’Avià. Davant d’aquest conflicte, ERC de Berga haurien de ser una mica més intel•ligents i valorar la situació en funció dels interessos de la ciutat per davant dels dels seus correligionaris.
Per a Ràdio Berga, emissora municipal, només un model de ràdio basat en el voluntariat, responent a un mitjà púbic local i no pas comercial privat pot tenir futur a Berga, en el cas que es valori que existeix aquesta necessitat i que ha de ser coberta per un servei públic. I els qui vulguin una ràdio comercial, que vagin als concursos de llicències comercials.
Jordi Simon, periodista i veí de Berga
Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones
Paradoxalment quan la ràdio ha estat de titularitat pública, encara que de gestió privada, no ha aconseguit aquest efecte. Ben al contrari, i malgrat una gestió tècnica més que correcta, la Ràdio Berga municipal des del 2005 no ha aconseguit audiència. Tot i els premis i les campanyes d’autobombo, les xifres de les audiències han estat decebedores al llarg dels anys. Tampoc no ha aconseguit fer una ràdio municipal, és a dir, una ràdio pública. En realitat s’ha utilitzat una llicència pública per fer ràdio comercial privada. Ni tan sols s’han retransmès els plens municipals.
De fet, aquesta ràdio ja va començar amb mal peu. El concurs convocat el 2005 per l’Ajuntament va imposar unes condicions impossibles de complir; qui sap si per evitar que es presentés ningú més que els que s’hi movien aleshores. Ni el mateix adjudicatari va complir les clàusules, ni tampoc, aleshores, l’Ajuntament ho va exigir. Va ser trampa? Potser si no hagués estat per la CUP i per un grup impulsor alternatiu que en el seu dia van aixecar la llebre, tot hauria transcorregut pacíficament sense soroll i una empresa privada se seguiria beneficiant d’una situació irregular pagada amb els diners dels berguedans.
I després de tot aquest desordre ens hem trobat que Ràdio Berga no sona perquè s’ha espatllat el reemissor en una nit de tempesta –meteorològica- , i que l’Ajuntament no sap si reparar-lo, perquè, de fet, amb l’embolic judicial que hi ha de reclamacions entre empresa i consistori, i amb la baixa audiència i com que els darrers mesos només posaven música i no feien programes, potser tampoc no val la pena tenir una ràdio local pública per a això. Però mentrestant, la ciutat va pagant els costos, entre ells, un lloguer d’un local de més de 1.000 € mensuals que serveix perquè una empresa privada hi desenvolupi els seus negocis publicitaris, competint amb altres mitjans que sí que han de pagar els seus costos.
Ràdio pública local.
Una ràdio municipal ha d’estar al servei de la ciutadania i de l’Ajuntament atès el seu caràcter públic. Ha de ser un mecanisme participatiu i de difusió per al teixit local, entitats, activitats, la cultura, les festes, els esdeveniments.... Potser ha de deixar en un segon terme l’escrupolositat sobre qualitat i professionalitat i posar-se al servei de la vida local. Una emissora municipal a Berga necessita molt pocs professionals contractats i obrir-se a la ciutadania i al voluntariat. Totes les entitats, clubs, associacions, escoles, estudiants i col•lectius haurien de tenir la possibilitat de fer-hi els seus programes, de difondre les seves activitats i, naturalment, hauria de ser el principal mecanisme de comunicació entre ajuntament i ciutat, comunicació bidireccional, s’entén. Aquest model no professionalitzat és el que podria donar garanties reals de continuïtat i sostenibilitat, respondre adequadament als requisits de la titularitat púbica local, no suposar una càrrega econòmica i atendre adequadament totes les inquietuds.
Plantejar un model de gestió de ràdio professionalitzat (com si fos una emissora privada comercial) és, ara per ara, inviable. Potser aquest tampoc hauria de ser l’objectiu. Però plantejar un model de ràdio municipal amb la majoria de continguts aportats per les entitats, permetre les aportacions de voluntaris, que cada organització hi pugui tenir el seu programa sigui potser la única garantia de poder mantenir aquest servei públic.
M’estranya que fins ara aquest model no hagi estat plantejat pel govern local. Em resulta sorprenent que un Ajuntament governat per la CUP no formuli un model de ràdio basat en la cooperació i participació ciutadana. I això no costa diners, com tampoc resulta difícil ni car ocupar la freqüència assignada amb un emissor que cobreixi la ciutat, amb la potència i l’antena d’acord amb els requisits tècnics de la llicència (que fins ara no s’han complert). En menys de 24 hores es podria tenir sense cost un aparell emetent des de l’Ajuntament i que pogués ser escoltat per tot Berga.
El govern de la CUP hauria de ser sensible a aquest plantejament, tant pel que fa al caràcter participatiu basat en el voluntariat com per qüestions econòmiques. Em resulta difícil entendre com van passant els mesos sense una postura clara; com és que no es prengui una determinació i es vagin a buscar estudis de viabilitat a fora, quan qui hauria de tenir clar el model és la ciutat i el mateix govern municipal. Sembla que no es vegin prou valents per fer-ho, i no ho entenc, perquè prou que han afrontat problemes molt més greus sense dubtar. Tampoc no s’entén que no fomentin el debat dins el Consell Audiovisual local, que per a això es va crear (o no?). No es tracta de convocar només quan hi ha informacions des de l’ajuntament, es tracta d’anar-les-hi a buscar, de promoure la reflexió i el debat buscant solucions. Què hi fan, sinó, els seus membres?
Per altra banda, els grups municipals de CiU (ara PDCAT) i PSC de Berga tenen un paper compromès. Ells han estat els qui han provocat i consentit els incompliments i que aquesta situació s’hagi enrarit fins a l’extrem actual. Haurien de reflexionar-hi profundament i afegir-se a un canvi de model de la ràdio municipal. Tenim un exemple magnífic a la comarca: Ràdio Puig-reig. Que s’hi emmirallin.
Tampoc no hauria de sorprendre que el grup municipal d’ERC de Berga defensi gairebé fins a l’extrem de l’incomprensibilitat els gestors de la ràdio, tenint en compte que a Berga, ERC és en part l’herència del PSC i van ser ells qui van convocar el concurs i el van adjudicar a Bífidus i ara, que són a ERC, segur que tenen ben present que el responsable de Bífidus es va presentar per aquest partit a la llista de les darreres eleccions municipals d’Avià. Davant d’aquest conflicte, ERC de Berga haurien de ser una mica més intel•ligents i valorar la situació en funció dels interessos de la ciutat per davant dels dels seus correligionaris.
Per a Ràdio Berga, emissora municipal, només un model de ràdio basat en el voluntariat, responent a un mitjà púbic local i no pas comercial privat pot tenir futur a Berga, en el cas que es valori que existeix aquesta necessitat i que ha de ser coberta per un servei públic. I els qui vulguin una ràdio comercial, que vagin als concursos de llicències comercials.
Jordi Simon, periodista i veí de Berga
Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones