infraestructures

Alcaldes del Berguedà i el Ripollès «batallaran» per millorar la B-402 i tornar a «teixir vincles»

L'alcalde de la Pobla de Lillet afirma que la carretera no és segura i veu "factible" que el Govern porti a terme el projecte que ja està elaborat | El president del Consell Comarcal del Ripollès considera que la millora de la via permetria fer més "fàcil" la relació

per Aida Morales, La Pobla de Lillet, 27 de març de 2017 a les 18:59 |
Trobada entre alcaldes del Berguedà i del Ripollès per demanar al Govern millores en la carretera de Guardiola de Berguedà a Ripoll | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diversos alcaldes del Berguedà i del Ripollès han dit prou. Després d'anys de demandes, els batlles han decidit moure fitxa per reivindicar millores a la carretera B-402 i GI-401-402, que uneix Guardiola de Berguedà amb Ripoll. Una millora, han indicat, que fa anys que està projectada, però que ha estat la gran oblidada per tots els Governs de la Generalitat durant anys. En aquest punt, doncs, i veient el col·lapse d'altres vies i la relació històrica entre ambdues comarques, els alcaldes de Campdevànol, Joan Mansó; el de Gombrèn, Eudald Picas; el de la Pobla de Lillet, Vicenç Linares; i el de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, han decidit enviar la seva petició a l'executiu, per tal inclogui aquesta carretera dins de les actuacions estratègiques prioritàries de la xarxa vial intercomarcal. 

L'acord, en què es demana que es prengui el compromís de reactivar les actuacions en aquest projecte, dotant-lo de pressupost i data d'execució, també ha estat signat pel president del Consell Comarcal del Ripollès, Joan Manso, i el representant del Consell al Berguedà, Llorenç Altozano, a banda dels batlles de municipis veïns, com ara el de Ripoll, Jordi Munell; el de Castellar de n'Hug, Salvador Juncà; el de Sant Julià de Cerdanyola, Agustí Elías, i el de Bagà, Nicolás Viso. 


Segons ha explicat Linares, alcalde impulsor del projecte, aquesta petició es torna a reactivar després de l'episodi de col·lapse, amb més de 35 quilòmetres de cua, que es va viure a principis d'any a la carretera C-16. Davant d'això, es va concebre aquesta via secundària com una bona alternativa per descongestionar, tot i que actualment el tram és perillós, amb més de 365 corves. Per això, durant anys s'han realitzat diverses campanyes, tot i que lluny d'una primera actuació fa anys, la carretera no ha vist millores. 
 

Els alcaldes signant l'acord per enviar al Govern. Foto: Aida Morales


Amb aquest acord, doncs, els alcaldes afirmen que continuaran "batallant". "Es tracta de reivindicar, no podem deixar morir l'expedient", ha manifestat el president del Consell Comarcal del Ripollès. Segons el seu punt de vista, no es tracta de "fer una autopista", sinó d'arreglar "petites coses" per fer més "fàcil" la relació. Així mateix ho ha destacat l'alcalde de la Pobla, que ha assegurat que veu "factible" portar a terme el projecte de millora a la carretera: "Si en un moment donat ja es va fer una inversió i un pont, per què amb pocs diners més no es podien haver arreglat unes quantes corves?". 

L'últim projecte per a aquesta carretera data del 2002, han explicat, amb un pressupost aproximat de 50 milions d'euros. Ara, han remarcat, caldria continuar-lo, oferint una sortida viària oportuna intercomarcal, però també afavorint les relacions humanes, socials i econòmiques entre dos territoris antigament molt ben relacionats. 


Vincle històric

El vincle de la carretera es va començar a materialitzar ja a principis del segle XX, de la mà de la Mancomunitat de Catalunya, per realitzar un eix vertebrador i unificador del territori. Una lògica, han recordat els alcaldes, molt més "transversal", que van afavorir la industrialització emergent i el nexe d'unió i desenvolupament dels dos territoris. No obstant això, amb les crisis industrials i mineres aquestes vies van anar entrant en l'abandonament i la decadència, fins que als anys 90 es va començar a reactivar. Els projectes, però, van quedar en paper mullat, i lluny d'una petita actuació, la carretera va anar entrant en desús. 
 

Alcaldes del Ripollès a la trobada a la Pobla de Lillet Foto: Aida Morales


Els vincles entre les dues comarques, però, són econòmics, geogràfics i demogràfics. Actualment, ha recordat Linares, encara hi ha molta gent de la Pobla de Lillet que treballa al Ripollès, amb empreses que van buscar sinergies entre els dos territoris i nexes d'unió que han afavorit molt positivament. En termes geogràfics, ha recordat, entre Guardiola de Berguedà i Campdevànol només separen 26,5 quilòmetres, i a nivell demogràfic, les relacions són fortes. En aquest sentit, millorar la comunicació també permetria que molt jovent no hagués de marxar del nord de la comarca. 

"Garrotxa, Ripollès i Berguedà mirem cap al nord com una oportunitat no tan sols de ser més bons veïns i establir vincles amb la Cerdanya, sinó també cap Europa i sense deixar de reivindicar el Túnel de Tosses", han afirmat en l'acord. En aquest punt, a més, es demana al Govern que vetlli per "l'equilibri territorial", i perquè els ciutadans tinguin una "qualitat de vida semblants, independentment d'on visquin".

 

Participació