Gris sobre gris

Vaig enfocar la vista, perduda fins aleshores en el gris grisós i brut de l'asfalt del meu carrer, i vaig veure un gos que s'acostava. Em va cridar l'atenció, no sé per què. Potser pel simple moviment en el paisatge estàtic que el meu dispers esguard emmarcava. Només podia ser per això, ja que, com a animal, no tenia cap gràcia: era un petaner pelut de mida mitjana, amb les orelles caigudes i color -en diuen així- de gos quan fuig... tot i que aquest no semblava fugir d'enlloc per la calma que portava.
 
Les cabòries que m'havien dut a buscar aire fresc a la finestra van esvair-se sense més -tampoc devien ser gran cosa- i, amb els colzes a l'ampit, vaig anar seguint amb la mirada aquell quisso solitari que semblava no trobar a faltar a ningú i que va creuar el carrer fins arribar ben bé davant de casa. Va ensumar la porta, va aixecar la pota i... Què hi farem.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.