06
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:17h
El Departament de Cultura ha finalitzat els treballs corresponents a la segona fase de les intervencions d’estabilització de la zona del jaciment paleontològic de Fumanya Sud, a Fígols, on el passat mes de maig es va produir una esllavissada de roca que va afectar una superfície aproximada de 1.200 m2 i que va malmetre una gran quantitat d’icnites que contenien traces de pas de dinosaures sauròpodes, datades al Cretaci superior, ara fa 65 milions d’anys.
Segons han informat, els treballs han consistit en la desbrossada i purga de blocs inestables; la instal·lació d’una barrera estàtica per a l’aturada de la caiguda de roques, i els ancoratges de bloqueig de roca amb perns específics. Aquesta actuació forma part del seguit de mesures prioritàries que, amb caràcter d’urgència, van acordar les institucions implicades en la conservació del jaciment per tal de garantir la seguretat de les persones i evitar nous despreniments.
En aquests moments, han indicat, ja s’han iniciat els preparatius de la tercera fase de les actuacions, que consisteix en la realització d’un estudi integral del jaciment per a la seva protecció, conservació i posada en valor. L’estudi, que anirà a càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), inclourà tant els aspectes geològics i paleontològics com els de conservació. D’una banda, l’ICGC durà a terme un estudi geotècnic d’anàlisi dels paràmetres i mecanismes cinemàtics dels despreniments, i establirà i quantificarà les causes que han donat lloc a aquestes esllavissades. De l’altra, l’ICP s’encarregarà de l’estudi científic paleontològic que determinarà quines són les zones de preservació preferents i estudiarà els nous elements paleontològics presents en els blocs caiguts amb l’esllavissada, tant des del vessant científic com del museístic, donant continuació als projectes de recerca paleontològica fets fins a l’actualitat.
Aquest jaciment forma part del conjunt paleontològic que inclou els jaciments de Fumanya Nord, la Mina Esquirol, la Mina Tumi i els Cingles de Boixader, declarats béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona paleontològica. Es tracta de més de 38.000 m2 d’extensió, que contenen 3.500 petjades de dinosaure.
El seu descobriment data de 1985, quan Lluís Viladrich i la seva esposa, membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, es trobaven d’excursió a la zona i van sospitar que els clots que s’observaven al celobert de Fumanya Sud podrien correspondre a petjades d’algun animal. Les investigacions posteriors van confirmar que es tractava de petjades (icnites) amb 65 milions d’anys d’antiguitat. Els paleontòlegs van identificar també les restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals, entre les quals troncs d’arbres, fulles de diferents tipus i algues, i d’animals, a través de closques de mol·luscs i invertebrats fossilitzats. Tot això fa que el jaciment de Fígols-Vallcebre de Fumanya sigui un dels més importants d’Europa amb restes fòssils del Cretaci superior.
Segons han informat, els treballs han consistit en la desbrossada i purga de blocs inestables; la instal·lació d’una barrera estàtica per a l’aturada de la caiguda de roques, i els ancoratges de bloqueig de roca amb perns específics. Aquesta actuació forma part del seguit de mesures prioritàries que, amb caràcter d’urgència, van acordar les institucions implicades en la conservació del jaciment per tal de garantir la seguretat de les persones i evitar nous despreniments.
En aquests moments, han indicat, ja s’han iniciat els preparatius de la tercera fase de les actuacions, que consisteix en la realització d’un estudi integral del jaciment per a la seva protecció, conservació i posada en valor. L’estudi, que anirà a càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), inclourà tant els aspectes geològics i paleontològics com els de conservació. D’una banda, l’ICGC durà a terme un estudi geotècnic d’anàlisi dels paràmetres i mecanismes cinemàtics dels despreniments, i establirà i quantificarà les causes que han donat lloc a aquestes esllavissades. De l’altra, l’ICP s’encarregarà de l’estudi científic paleontològic que determinarà quines són les zones de preservació preferents i estudiarà els nous elements paleontològics presents en els blocs caiguts amb l’esllavissada, tant des del vessant científic com del museístic, donant continuació als projectes de recerca paleontològica fets fins a l’actualitat.
Elements d'estabilització del jaciment paleontològic de Fumanya Foto: Departament de Cultura
Aquest jaciment forma part del conjunt paleontològic que inclou els jaciments de Fumanya Nord, la Mina Esquirol, la Mina Tumi i els Cingles de Boixader, declarats béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona paleontològica. Es tracta de més de 38.000 m2 d’extensió, que contenen 3.500 petjades de dinosaure.
El seu descobriment data de 1985, quan Lluís Viladrich i la seva esposa, membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, es trobaven d’excursió a la zona i van sospitar que els clots que s’observaven al celobert de Fumanya Sud podrien correspondre a petjades d’algun animal. Les investigacions posteriors van confirmar que es tractava de petjades (icnites) amb 65 milions d’anys d’antiguitat. Els paleontòlegs van identificar també les restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals, entre les quals troncs d’arbres, fulles de diferents tipus i algues, i d’animals, a través de closques de mol·luscs i invertebrats fossilitzats. Tot això fa que el jaciment de Fígols-Vallcebre de Fumanya sigui un dels més importants d’Europa amb restes fòssils del Cretaci superior.