19
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
15:31h
La memòria oral és una de les vies més importants en el manteniment i recuperació de la memòria històrica. Una manera especialment nodrida, subjectiva i personal de plasmar una realitat passada, però també un dels camins més efímers, si aquesta memòria queda en l'oblit. Amb l'objectiu que no sigui així, doncs, l'Ajuntament de Berga ha volgut centrar, aquest diumenge, una jornada especialment dedicada a la memòria oral.
Ho ha fet a l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme, a través dels records i vivències de Ramona Calderer i Natàlia Porta, dues berguedanes nascudes el 1923 a Sant Corneli i Castell de l'Areny, respectivament. Actualment, han explicat durant l'acte, aquestes dues viuen a la Residència Sant Bernabé, tot i que aquest diumenge s'han posat a disposició de tothom qui les ha volgut entrevistar, per soscavar en la realitat viscuda durant la Guerra Civil, el franquisme i el postfranquisme.
"Després de la guerra hi va haver molta misèria", ha explicat Porta. En el seu cas particular, considera que va ser tan dura la guerra com la postguerra, dues etapes en què es van viure situacions molt dures, tant a nivell personal com militar. Segons han explicat, durant la guerra va patir saqueig, la rutina de les cases de pagès va quedar truncada i els sorolls del conflicte es van convertir en el pa de cada dia.
De fet, tal com han indicat, des de Berga es podien escoltar, fins i tot, les bombes de la batalla de l'Ebre, tot i que també n'hi van quedar, a la comarca, de repartides en diversos punts. Alguns joves, ha relatat Porta, corrien amb escopetes pels carrers i camins "dient que anaven a matar feixistes", i sovint els morts dels dos bàndols s'acumulaven, i eren els mateixos ciutadans els qui els havien d'enterrar.
En el cas de Calderer, ha recordat, el seu germà va anar a la guerra. Més tard, ha explicat, es va haver d'exiliar a França i finalment va acabar en un camp de concentració. "De misèries, totes", ha afirmat. Tot i que també ha recordat amb simpatia la seva particular visió del conflicte, o quan agafava el seu abric per resguardar-se de les bombes i els avions.
Èxit de participació
L'acte, que ha comptat amb una vuitantena de persones i la participació de la Berguedana de Folk, ha superat les previsions i diversa gent ha quedat dreta a final i laterals de la sala. "Vam començar fa un any sense expectatives, i veure aquesta sala així de plana ens emociona bastant", ha explicat Ivan Sànchez.
També ho ha indicat l'alcaldessa, Montse Venturós, que en el parlament de cloenda de l'acte ha remarcat "l'aposta" en memòria històrica que fa i continuarà fent l'Ajuntament de Berga amb diverses entitats i associacions, per recuperar la "dignitat" de les persones, així com per combatre la "immunitat" i "impunitat" que va deixar la Guerra Civil, el franquisme i el feixisme: "Des de Berga treballarem per recuperar la memòria de les persones oblidades".
Ho ha fet a l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme, a través dels records i vivències de Ramona Calderer i Natàlia Porta, dues berguedanes nascudes el 1923 a Sant Corneli i Castell de l'Areny, respectivament. Actualment, han explicat durant l'acte, aquestes dues viuen a la Residència Sant Bernabé, tot i que aquest diumenge s'han posat a disposició de tothom qui les ha volgut entrevistar, per soscavar en la realitat viscuda durant la Guerra Civil, el franquisme i el postfranquisme.
"Després de la guerra hi va haver molta misèria", ha explicat Porta. En el seu cas particular, considera que va ser tan dura la guerra com la postguerra, dues etapes en què es van viure situacions molt dures, tant a nivell personal com militar. Segons han explicat, durant la guerra va patir saqueig, la rutina de les cases de pagès va quedar truncada i els sorolls del conflicte es van convertir en el pa de cada dia.
Entreguen un ram de flors a Ramona Calderer i Natàlia Porta Foto: Aida Morales
De fet, tal com han indicat, des de Berga es podien escoltar, fins i tot, les bombes de la batalla de l'Ebre, tot i que també n'hi van quedar, a la comarca, de repartides en diversos punts. Alguns joves, ha relatat Porta, corrien amb escopetes pels carrers i camins "dient que anaven a matar feixistes", i sovint els morts dels dos bàndols s'acumulaven, i eren els mateixos ciutadans els qui els havien d'enterrar.
En el cas de Calderer, ha recordat, el seu germà va anar a la guerra. Més tard, ha explicat, es va haver d'exiliar a França i finalment va acabar en un camp de concentració. "De misèries, totes", ha afirmat. Tot i que també ha recordat amb simpatia la seva particular visió del conflicte, o quan agafava el seu abric per resguardar-se de les bombes i els avions.
Èxit de participació
L'acte, que ha comptat amb una vuitantena de persones i la participació de la Berguedana de Folk, ha superat les previsions i diversa gent ha quedat dreta a final i laterals de la sala. "Vam començar fa un any sense expectatives, i veure aquesta sala així de plana ens emociona bastant", ha explicat Ivan Sànchez.
També ho ha indicat l'alcaldessa, Montse Venturós, que en el parlament de cloenda de l'acte ha remarcat "l'aposta" en memòria històrica que fa i continuarà fent l'Ajuntament de Berga amb diverses entitats i associacions, per recuperar la "dignitat" de les persones, així com per combatre la "immunitat" i "impunitat" que va deixar la Guerra Civil, el franquisme i el feixisme: "Des de Berga treballarem per recuperar la memòria de les persones oblidades".
Acte d'homenatge a la memòria històrica de Berga. Foto: Aida Morales