KonventModa arrisca amb una exposició d'aire fantasmal

Els límits de la moda i els clàssics estereotips del vestit de núvia es trenquen clarament a l'exposició que la dissenyadora sabadellenca Txell Miras mostra al públic aquest cap de setmana al KonventModa, a l'antic edifici del Convent de Cal Rosal. Es tracta de la primera edició monogràfica que s'organitza al Konvent dedicada a la moda, per tal de trencar les barreres que existeixen entre allò que s'associa a aquest món, i el vestir que s'atreveix. Tot, dins d'un escenari i una comarca plena de records i experiències en els teixits.
 “M'agrada la part de la moda que es pot allunyar una mica dels seus límits; tot el que juga amb els espais que no siguin estríctament les desfilades o els catàlegs”, ha explicat Miras. I així ho ha fet, en una exposició que, repartida en diversos espais de l'antic edifici, juga amb la degradació, les ombres, les llums i la sorpresa.

Al primer pis del Konvent s'hi pot trobar la col·lecció Flaming, tot un conjunt de peces de roba que es veuen incloses i excloses dins de marcs, fotografies, quadres i llibres. A tot això l'acompanya la foscor i el caliu d'algunes llums focalitzades per destacar troncs, braços i cames d'allò més preparats per declarar-se l'amor etern. No gaire lluny d'aquesta sala, al mateix pis, la capella de l'antic convent acull una altra col·lecció. “Orlando és el protagonista. A vegades home i a vegades dona”, explica un cartell informatiu de la porta. A l'entrar, diverses peces de roba recorden looks femenins amb un toc d'androgínia. A la paret, una gran projecció visualitza la desfilada, una de les que més ha ajudat a reconèixer l'artista.

El plat principal, però, no arriba fins que el visitant puja a la segona planta. Allà, les habitacions de les monges acullen vestits levitant en l'aire. La llum del dia dóna seguretat entre els passadissos, però ningú obvia el caràcter fantasmal de l'estampa: “Les peces integrades en l'espai connoten coses diferents, parlen”, ha explicat Miras, que alhora ha reconegut que, penjats, els vestits de núvia “semblen fantasmes”.

 L'exposició es complementa amb dues col·leccions més. La primera la llueixen animals, rates en la majoria dels casos. Gairebé a tocar, una de les sales estrella del Konvent recull una altra de les darreres obres de la dissenyadora; una col·lecció freda, futurista i artificial que es complementa amb cinc rostres marcats pel dolor, la solitud i l'odi.

Tot un conjunt que, en el marc d'un espai com el del Konvent, parla un llenguatge molt diferent al que s'està acostumat a veure. “Aquí el que importa és fer art i poder ensenyar a la gent altres coses que no són convencionals”, ha afirmat la dissenyadora, “i quan ho veus tot muntat, l'espai dóna una altra dimensió a la feina”.