Els humans influeixen tant com el clima en el risc d'incendi forestal

Un estudi sobre els incendis forestals a Califòrnia, publicat a la revista PLOS ONE en el qual ha participat Enric Batllori, investigador del CREAF i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), revela que l’activitat humana influeix tan com el clima en la freqüència i la localització dels focs. Els investigadors han valorat conjuntament el component humà i el canvi climàtic. És la primera vegada que es fa un estudi d’aquest tipus en un territori d’aquestes dimensions, unes 13 vegades Catalunya.

Els resultats suggereixen que les avaluacions actuals per saber on i com de freqüents seran els incendis forestals no tenen prou en compte el factor antropogènic. Això pot fer que no s’arribin a considerar totes les causes o desencadenants dels focs. El nou model desenvolupat en aquest estudi valora tant els efectes del canvi climàtic com el comportament humà, la qual cosa permetrà als experts predir millor l’àrea de Califòrnia que té risc de patir un incendi forestal.

El canvi climàtic afecta tant el rigor de la temporada d’incendis, com l’estructura i tipus de vegetació d’un indret, variables principals en la predicció d’incendis forestals. Tanmateix, els humans aporten un altre conjunt d’elements que influencien els focs als boscos, com són les infraestructures construïdes i la freqüència i localització de fonts d’ignició ―per exemple, cigarretes llençades o torres i cables elèctrics. La gran ocupació del territori fa que els humans siguin responsables de l’inici del 90% dels focs forestals a Califòrnia.

Enric Batllori comenta que “els resultats observats a Califòrnia serien bastant extrapolables a moltes altres àrees de clima mediterrani com Catalunya, on els humans també són responsables de la majoria de focs, i on hi ha moltes zones urbanitzades situades en àrees molt propenses als incendis”.

“La societat no té gaire control sobre com canvis del clima afectaran el risc d’incendis forestals en el futur. No obstant, tenim la capacitat d’influir en l’altra meitat de l’equació, en com modifiquem l’estructura del paisatge”, diu Michael Mann, professor de Geografia a la Universitat George Washington, i director de l’estudi. Per la seva banda, Batllori afegeix que “part dels efectes negatius associats als incendis es podrien reduir amb una millor planificació territorial, per exemple incorporant el risc d’incendi en els plans d’urbanització i incentivant la gestió forestal”.

Els investigadors han vist que quan ometien la influència humana en el risc de focs forestals a Califòrnia, en realitat estaven sobrevalorant la importància del canvi climàtic. Per tant, creuen que cal considerar aquests dos factors conjuntament en els nous models predictius.

Max Moritz, coautor de l’estudi i investigador de la Universitat de Berkeley, explica que “hi ha un ampli consens en la importància del clima sobre el risc d’incendi a escales relativament grans. A escala més local, però, pots no ser prou precís si no inclous el desenvolupament humà al territori”. I l’Enric Batllori puntualitza que “això té molta importància a l’hora de predir els efectes del canvi climàtic, l’estudi confirma que és essencial pensar bé on i com es construeix per minimitzar danys futurs”.

Els incendis forestals suposen pèrdues i inversions enormes de diners

Entre 1999 i 2011, Califòrnia ha patit anualment danys derivats dels incendis forestals per valor de 160 milions de dòlars. A més, durant aquest període, l’estat i el Servei Forestal dels EUA s’han gastat més de 5.000 milions de dòlars en l’extinció dels incendis. A més, s’estima que en mig segle els danys econòmics provocats pels incendis es triplicaran, i s’arribarà a pèrdues anuals de 500 milions de dòlars. “Aquest tipus de previsions són essencials pels polítics, gestors i experts en incendis forestals per definir els riscos derivats dels focs”, comenta Mann.