27
de gener
del
2017
Actualitzat
el
29
de gener
a les
9:47h
La situació de la pagesia al Berguedà és complicada. El sector es divideix entre nord i sud, depenent de les característiques de les explotacions, amb dinàmiques molt diferents entre la producció tradicional i l'ecològica. Les dificultats per treballar la terra i la problemàtica de la fauna salvatge, però, és un fet comú en tots els casos, que porta a la pèrdua d'algunes produccions, al deteriorament de les finques i, de retruc, a les dificultats en el relleu generacional. Aquestes són algunes de les conclusions a les que arriben els pagesos i agricultors del Berguedà que, com Josep Beringues i Martina Marcet, veuen la necessitat de repensar un sector, cada vegada més, a la deriva.
Beringues és propietari d'una explotació ramadera de vaques lleteres a Avià. La seva empresa, Cal Gris, treballa amb uns 120 caps de bestiar. Segons ha lamentat, el pagesos del Berguedà "cada vegada són menys". Una situació que s'explica per la retirada d'ajuts, l'envelliment del sector, la massificació dels boscos i els problemes amb la fauna salvatge. Tot això, ha relatat, fa que el sector primari "no sigui un bon negoci", i que els joves no ho contemplin com una sortida laboral viable: "Tot això són coses que van sumant i la gent es va cansant".
"És un sector que dóna la sensació que fem nosa", ha lamentat, amb una administració que no respon a les principals reivindicacions, com ara, per exemple, una legislació que reguli la fauna salvatge. Al Berguedà, ha recordat, "hi ha molta població de senglars", uns animals que són els principals causants dels problemes al camps, i que, a part de causar accidents a la ciutadania, "arrasen amb tot", ja siguin fils, tancats o plantacions. A més, i sobretot al nord de la comarca, també hi ha molta població de cabirols i cérvols, a part dels voltors, ha especificat, que ataquen els animals acabats de néixer.
Per denunciar tots aquests casos, "que són molts", ha indicat, el Departament d'Agricultura i Ramaderia només respon amb burocràcia. Una documentació complexa, que molts pagesos finalement decideixen no tramitar, ja que no disposen de temps per dedicar-hi. "Hi ha una mica de desànim", ha afirmat, i ha sentenciat: "O el temps el dediquem a les explotacions, o el dediquem a la burocràcia".
Martina Marcet és una jove pagesa que gestiona una granja de pollastres ecològics. La seva activitat és a la zona nord la comarca, a la Nou de Berguedà, on treballa amb un petit ramat de 12 vaques i 2.000 caps d'aviram. Marcet realitza tots els passos de la cadena; des de la producció dels pollastres, fins a la seva venda directa, sobretot a Barcelona i l'àrea metropolitana. Per a ella, un dels grans problemes del sector al Berguedà és l'accés a la terra. "O a casa teva tenen una explotació, o costa moltíssim que la gent arrenqui de zero", ha declarat. Segons ha explicat, hi ha "moltíssimes finques privades" que estan en desús o on només hi pasturen alguns ramats, i "costa molt", ha assegurat, que un propietari es decideixi a arrendar una finca amb alguna casa per poder tirar endavant un projecte.
Davant d'aquesta situació, doncs, per a ella la solució està en repensar el sector. Cal que canviïn les dinàmiques, i respecte de les subvencions, seria necessari que les explotacions poguessin ser sostenibles per elles mateixes.
El camí cap a la producció ecològica
Per a Marcet, un dels elements de "futur" és la producció ecològica. Aquesta via "funciona", ha dit, ja que cada vegada la gent busca més la qualitat i tancar els cercles. De fet, ha indicat, a les comarques veïnes "sempre hi haurà algú més gran que tu", amb més caps d'animal, més terreny i més oferta. Per això, o et sumes al "mercat", o busques vies alternatives, com ara realitzar tot el cicle de producció d'una manera diferent.
Al Berguedà, ha explicat, els ramaders estan començant a prendre decisions en aquest sentit. N'hi ha alguns que, com ella a Cal Roio Catllaràs, aposten per la via ecològica com a model diferenciat, mentre que altres se sumen a les anomenades granges d'integració. Aquestes són granges finançades per grans empreses agroalimentàries, en què el pagès hi posa la terra i la feina, però ha de seguir unes dinàmiques de producció marcades per la marca: "Ells et porten el pinso, els porcs i tot, i paguen a tant per animal que surt". Un model, ha avisat, similar al que hi ha a Osona, "en què es contamina l'entorn i el productor perd autonomia".
Beringues és propietari d'una explotació ramadera de vaques lleteres a Avià. La seva empresa, Cal Gris, treballa amb uns 120 caps de bestiar. Segons ha lamentat, el pagesos del Berguedà "cada vegada són menys". Una situació que s'explica per la retirada d'ajuts, l'envelliment del sector, la massificació dels boscos i els problemes amb la fauna salvatge. Tot això, ha relatat, fa que el sector primari "no sigui un bon negoci", i que els joves no ho contemplin com una sortida laboral viable: "Tot això són coses que van sumant i la gent es va cansant".
"És un sector que dóna la sensació que fem nosa", ha lamentat, amb una administració que no respon a les principals reivindicacions, com ara, per exemple, una legislació que reguli la fauna salvatge. Al Berguedà, ha recordat, "hi ha molta població de senglars", uns animals que són els principals causants dels problemes al camps, i que, a part de causar accidents a la ciutadania, "arrasen amb tot", ja siguin fils, tancats o plantacions. A més, i sobretot al nord de la comarca, també hi ha molta població de cabirols i cérvols, a part dels voltors, ha especificat, que ataquen els animals acabats de néixer.
Per denunciar tots aquests casos, "que són molts", ha indicat, el Departament d'Agricultura i Ramaderia només respon amb burocràcia. Una documentació complexa, que molts pagesos finalement decideixen no tramitar, ja que no disposen de temps per dedicar-hi. "Hi ha una mica de desànim", ha afirmat, i ha sentenciat: "O el temps el dediquem a les explotacions, o el dediquem a la burocràcia".
Martina Marcet és una jove pagesa que gestiona una granja de pollastres ecològics. La seva activitat és a la zona nord la comarca, a la Nou de Berguedà, on treballa amb un petit ramat de 12 vaques i 2.000 caps d'aviram. Marcet realitza tots els passos de la cadena; des de la producció dels pollastres, fins a la seva venda directa, sobretot a Barcelona i l'àrea metropolitana. Per a ella, un dels grans problemes del sector al Berguedà és l'accés a la terra. "O a casa teva tenen una explotació, o costa moltíssim que la gent arrenqui de zero", ha declarat. Segons ha explicat, hi ha "moltíssimes finques privades" que estan en desús o on només hi pasturen alguns ramats, i "costa molt", ha assegurat, que un propietari es decideixi a arrendar una finca amb alguna casa per poder tirar endavant un projecte.
Davant d'aquesta situació, doncs, per a ella la solució està en repensar el sector. Cal que canviïn les dinàmiques, i respecte de les subvencions, seria necessari que les explotacions poguessin ser sostenibles per elles mateixes.
El camí cap a la producció ecològica
Per a Marcet, un dels elements de "futur" és la producció ecològica. Aquesta via "funciona", ha dit, ja que cada vegada la gent busca més la qualitat i tancar els cercles. De fet, ha indicat, a les comarques veïnes "sempre hi haurà algú més gran que tu", amb més caps d'animal, més terreny i més oferta. Per això, o et sumes al "mercat", o busques vies alternatives, com ara realitzar tot el cicle de producció d'una manera diferent.
Al Berguedà, ha explicat, els ramaders estan començant a prendre decisions en aquest sentit. N'hi ha alguns que, com ella a Cal Roio Catllaràs, aposten per la via ecològica com a model diferenciat, mentre que altres se sumen a les anomenades granges d'integració. Aquestes són granges finançades per grans empreses agroalimentàries, en què el pagès hi posa la terra i la feina, però ha de seguir unes dinàmiques de producció marcades per la marca: "Ells et porten el pinso, els porcs i tot, i paguen a tant per animal que surt". Un model, ha avisat, similar al que hi ha a Osona, "en què es contamina l'entorn i el productor perd autonomia".