14
de gener
del
2017
Actualitzat
el
19
de gener
a les
18:24h
Francesc Hernández és, actualment, el cap de l’àrea bàsica policial del Berguedà. Des de 1994 és mosso d’Esquadra, i justament aquest final d'any va agafar el relleu d’Eduard Cuenca al capdavant de la comarca. La seva carrera professional ha estat marcada per diversos trasllats arreu de Catalunya. Primer a Osona, a Can Brians, a Roses i a Manresa, per passar pel districte de Sant Gervasi de Barcelona i tornar a acabar on havia començat, a Osona. Una de les seves principals preocupacions és mantenir la proximitat amb la ciutadania, tot i que la primera actuació que va haver de realitzar va ser, a ser possible, una de les més delicades de la seva carrera: la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós.
-Després de més de 20 anys al cos, arriba al Berguedà. Com ha estat la primera impressió de la comarca?
Molt bona. Allò que diuen de les vibracions que és tan imprescindible, doncs són positives. En aquesta feina sempre hi ha algun punt que genera més problema o és més desagradable, però en conjunt, la percepció és molt bona perquè l’acollida per part de la gent i dels alcaldes ha estat molt positiva, i m’he trobat una comissaria que té un grau de motivació molt bo i un bon clima de treball.
-Al Berguedà, quanta gent li toca dirigir?
Prop de vuitanta persones.
-Un terreny que va aplanar el seu antecessor, Eduard Cuenca. Com ha estat el traspàs? Li ha donat algun consell?
El consell va ser que estic en una molt bona comarca i que, sobretot, m’he de preocupar de mantenir la proximitat amb el ciutadà. Valoro molt aquest concepte, i jo ja ho tenia molt present a Osona, però com que aquí hi ha molts municipis petits, el que hem de fer és ser més propers. Aquí hem de fer un esforç molt important.
-Una proximitat, moltes vegades, recíproca. Ho ha començat a notar?
Sí, recordo quan vaig anar a veure l’alcalde de Gironella, que vaig entrar a un bar on hi havia una parella que estava dinant. Allà em van preguntar si era nou, perquè deien que coneixien tots els mossos de la comarca i que no em tenien vist. I això en l’entorn metropolità és impossible.
-Una pressió, a vegades, afegida al càrrec, ja que els Mossos no sempre realitzen accions a gust de tothom...
Sí, hi ha un nivell d’exigència important perquè aquesta gent també et pot tenir confiança. Però la societat catalana, ja de per sí, és exigent, tot i que en poblacions com les del Berguedà potser això es nota més.
-Fa pocs mesos que està al Berguedà, però quines són les problemàtiques més comuns que es troba el cos policial a la comarca?
El que més preocupa en aquesta comarca, però per extensió també a la resta de la Catalunya Central, té a veure amb els robatoris. És tot allò relacionat amb el patrimoni, malgrat que aquí els robatoris amb força són força baixos, sí que és cert que de seguida hi ha alarma. La gent pot saber el nom de la víctima, sap què li han sostret i, fins i tot, es poden fer variants de la història. Per tant, malgrat que hi ha pocs casos, la percepció que pot generar és molt més gran.
-El fet que la informació corri amb més facilitat és una qüestió que ajuda la investigació o la entorpeix?
En la immensa majoria de casos l'afavoreix perquè el ciutadà col•labora molt i ajuda a detectar qualsevol fet anòmal o persona sospitosa. La majoria de vegades ajuda molt, i això és molt útil.
-Per tant, els Mossos sovint reben trucades o avisos sospitosos?
Sí, és un tema que intentem potenciar, sobretot quan hi ha xerrades o trobades amb associacions de veïns o gent gran. Qualsevol ciutadà que vegi coses sospitoses, que avisi i ens hi acostarem per veure si és un malentès o té un recorregut.
-Durant el pont de la Hispanitat, un sindicat de Mossos va alertar que hi havia pocs agents de trànsit durant les nits al Berguedà i al Bages. Ha canviat la situació?
El coneixement que tinc és que va ser puntual, normalment els serveis que es presten són de tres torns.
-Creu que falten mossos d’Esquadra al Berguedà? Sobretot, tenint en compte l’extensió de la comarca i el territori dispers.
Venim d’uns anys de pocs recursos econòmics, i això ha fet que s’hagi hagut de retallar. Sempre voldríem tenir-ne més, però per sort, la gent de la comissaria està molt motivada i amb els recursos que tenim pensem que estem donant un bon servei. En properes promocions intentarem recuperar una mica aquest espai, però hem de ser conscients que la crisi ha minvat el servei en molts àmbits.
-Quina és la relació que tenen els Mossos d’Esquadra amb els ajuntaments del Berguedà?
Hi ha molt bona sintonia. La veritat és que la coordinació és bona, ens reunim periòdicament cada tres o quatre vegades l’any.
-I amb l’Ajuntament de Berga?
També, també.
-Precisament, una de les primeres accions que va haver de realitzar com a cap va ser la detenció de l’alcaldessa, Montse Venturós. Com ho va viure?
La veritat és que desagradable perquè vam haver de fer d’autoritat judicial. No és una cosa que agradi perquè l’alcaldessa és elegida pels ciutadans, però com a autoritat judicial hem d’actuar.
-Una bicefàlia del cos...
Sí, però una qüestió són les directrius operatives, i l’altra les instruccions de les autoritats judicials. Per tant, no hi ha conflicte perquè nosaltres hem de complir, per una banda amb la llei, i per l’altra amb el component operatiu. I aquest està en sincronia amb el compliment de la llei.
-Va ser un moment complicat?
Jo mateix la vaig avisar, la trucada la vaig fer jo molt poc abans que ens trobéssim. Va ser un moment molt complicat perquè es barregen emocions i has de tenir molt clar qui és. Hi va haver comentaris que deien que s’hauria d’haver fet en altres hores, però jo crec que, com a policia, el que hem de vetllar és per ser el màxim discrets que podem, i hem de vetllar per la imatge de l’alcaldessa, tenint en compte que era una detenció per la raó que era. Ho vam fer de manera discreta i amb la màxima sensibilitat possible.
-Abans de les 8.00 del matí.
Sí, no era matinada, faltaven cinc minuts per les 8.00 del matí, i era una hora prudent i coherent, en què pràcticament la ciutat està desperta.
-Es va seguir algun protocol concret per a la detenció?
L’ordre va venir de l’autoritat judicial, i el jutge diu com i de quina manera s’havia de fer. Sí que és cert que donava cert marge d’actuació a la policia, però estret, des del punt de vista de fer-ho de manera discreta i prudent, vetllant al màxim per la imatge de l’alcaldessa.
-Un altre dels casos més rellevants dels últims mesos ha estat la plantació de marihuana trobada a Avià. És habitual?
El que no és habitual és el volum de plantes que hi havia allà. Estem parlant de més de 3.600 plantes en diferents estats de creixement. Sovint et trobes 200, 300 o 500 plantes, això és molt més normal, però aquesta xifra no és tan habitual. És cert que hi havia clarament una organització, i aquests delictes contra la salut pública, moltes vegades s’associen a altres. Un que s’està investigant és la possible defraudació de fluid elèctric, ja que per habilitar la sala on havien de cultivar les plantes, hi havia una sèrie d’aparells que tenien un consum elevat. Això s’està investigant i està sota instrucció del jutge.
-En quin moment es troba el cas?
L’autoritat judicial fa una valoració del delicte produït, el risc, els detinguts i valora que, de moment, estan en llibertat a l’espera de judici. I els Mossos continuem investigant a les ordres del jutge.
-Com es va detectar?
Per la cooperació i la implicació dels ciutadans. A vegades, algun ciutadà veu algo que no li quadra, ens informa i, a partir d’aquí, va començar a donar fruit. Vam començar a investigar, a veure que sí. El que passa és que aquestes coses requereixen de moltes hores i molts dies d’investigació perquè has d’aportar elements de prova.
-Considera que està canviant la percepció ciutadana del cos?
Vist la gran feina que va fer l’inspector Cuenca, que va arribar poc després de passar el cas Isanta, s’ha treballat molt en aquesta comarca per aproximar-nos al ciutadà i fer veure que la policia hi és per solucionar problemes. Sí que hi ha moments puntuals en què sembla que la feina de la policia no sigui tan compresa, però al final acabem sent com uns pares quan eduquen els fills o vetllen per ells. Tot el que fas és en pro del seu benefici.
-Quins són els seus objectius a curt o mitjà termini?
L’objectiu principal és mantenir aquesta proximitat amb el ciutadà i esforçar-nos en què ens vegin propers. Estem principalment per ajudar la ciutadania i garantir la seva tranquil•litat. Un altre objectiu que tenim com a cos és implementar millores tecnològiques. Aquest mes de novembre s’ha començat a implementar que les patrulles tinguin una tauleta on, in situ, la policia pugui consultar les persones, els vehicles o els requeriments. Això permet ser més autònom, àgil i eficient. I també hi ha un altre objectiu, que són les mesures d’intel•ligència policial. Que s’implementin amb les màximes garanties a la comarca.
-Després de més de 20 anys al cos, arriba al Berguedà. Com ha estat la primera impressió de la comarca?
Molt bona. Allò que diuen de les vibracions que és tan imprescindible, doncs són positives. En aquesta feina sempre hi ha algun punt que genera més problema o és més desagradable, però en conjunt, la percepció és molt bona perquè l’acollida per part de la gent i dels alcaldes ha estat molt positiva, i m’he trobat una comissaria que té un grau de motivació molt bo i un bon clima de treball.
-Al Berguedà, quanta gent li toca dirigir?
Prop de vuitanta persones.
-Un terreny que va aplanar el seu antecessor, Eduard Cuenca. Com ha estat el traspàs? Li ha donat algun consell?
El consell va ser que estic en una molt bona comarca i que, sobretot, m’he de preocupar de mantenir la proximitat amb el ciutadà. Valoro molt aquest concepte, i jo ja ho tenia molt present a Osona, però com que aquí hi ha molts municipis petits, el que hem de fer és ser més propers. Aquí hem de fer un esforç molt important.
-Una proximitat, moltes vegades, recíproca. Ho ha començat a notar?
Sí, recordo quan vaig anar a veure l’alcalde de Gironella, que vaig entrar a un bar on hi havia una parella que estava dinant. Allà em van preguntar si era nou, perquè deien que coneixien tots els mossos de la comarca i que no em tenien vist. I això en l’entorn metropolità és impossible.
-Una pressió, a vegades, afegida al càrrec, ja que els Mossos no sempre realitzen accions a gust de tothom...
Sí, hi ha un nivell d’exigència important perquè aquesta gent també et pot tenir confiança. Però la societat catalana, ja de per sí, és exigent, tot i que en poblacions com les del Berguedà potser això es nota més.
El cap dels Mossos al Berguedà, Francesc Hernàndez Foto: Aida Morales
-Fa pocs mesos que està al Berguedà, però quines són les problemàtiques més comuns que es troba el cos policial a la comarca?
El que més preocupa en aquesta comarca, però per extensió també a la resta de la Catalunya Central, té a veure amb els robatoris. És tot allò relacionat amb el patrimoni, malgrat que aquí els robatoris amb força són força baixos, sí que és cert que de seguida hi ha alarma. La gent pot saber el nom de la víctima, sap què li han sostret i, fins i tot, es poden fer variants de la història. Per tant, malgrat que hi ha pocs casos, la percepció que pot generar és molt més gran.
-El fet que la informació corri amb més facilitat és una qüestió que ajuda la investigació o la entorpeix?
En la immensa majoria de casos l'afavoreix perquè el ciutadà col•labora molt i ajuda a detectar qualsevol fet anòmal o persona sospitosa. La majoria de vegades ajuda molt, i això és molt útil.
-Per tant, els Mossos sovint reben trucades o avisos sospitosos?
Sí, és un tema que intentem potenciar, sobretot quan hi ha xerrades o trobades amb associacions de veïns o gent gran. Qualsevol ciutadà que vegi coses sospitoses, que avisi i ens hi acostarem per veure si és un malentès o té un recorregut.
-Durant el pont de la Hispanitat, un sindicat de Mossos va alertar que hi havia pocs agents de trànsit durant les nits al Berguedà i al Bages. Ha canviat la situació?
El coneixement que tinc és que va ser puntual, normalment els serveis que es presten són de tres torns.
-Creu que falten mossos d’Esquadra al Berguedà? Sobretot, tenint en compte l’extensió de la comarca i el territori dispers.
Venim d’uns anys de pocs recursos econòmics, i això ha fet que s’hagi hagut de retallar. Sempre voldríem tenir-ne més, però per sort, la gent de la comissaria està molt motivada i amb els recursos que tenim pensem que estem donant un bon servei. En properes promocions intentarem recuperar una mica aquest espai, però hem de ser conscients que la crisi ha minvat el servei en molts àmbits.
Pla detall durant al despatx Foto: Aida Morales
-Quina és la relació que tenen els Mossos d’Esquadra amb els ajuntaments del Berguedà?
Hi ha molt bona sintonia. La veritat és que la coordinació és bona, ens reunim periòdicament cada tres o quatre vegades l’any.
-I amb l’Ajuntament de Berga?
També, també.
-Precisament, una de les primeres accions que va haver de realitzar com a cap va ser la detenció de l’alcaldessa, Montse Venturós. Com ho va viure?
La veritat és que desagradable perquè vam haver de fer d’autoritat judicial. No és una cosa que agradi perquè l’alcaldessa és elegida pels ciutadans, però com a autoritat judicial hem d’actuar.
-Una bicefàlia del cos...
Sí, però una qüestió són les directrius operatives, i l’altra les instruccions de les autoritats judicials. Per tant, no hi ha conflicte perquè nosaltres hem de complir, per una banda amb la llei, i per l’altra amb el component operatiu. I aquest està en sincronia amb el compliment de la llei.
-Va ser un moment complicat?
Jo mateix la vaig avisar, la trucada la vaig fer jo molt poc abans que ens trobéssim. Va ser un moment molt complicat perquè es barregen emocions i has de tenir molt clar qui és. Hi va haver comentaris que deien que s’hauria d’haver fet en altres hores, però jo crec que, com a policia, el que hem de vetllar és per ser el màxim discrets que podem, i hem de vetllar per la imatge de l’alcaldessa, tenint en compte que era una detenció per la raó que era. Ho vam fer de manera discreta i amb la màxima sensibilitat possible.
-Abans de les 8.00 del matí.
Sí, no era matinada, faltaven cinc minuts per les 8.00 del matí, i era una hora prudent i coherent, en què pràcticament la ciutat està desperta.
-Es va seguir algun protocol concret per a la detenció?
L’ordre va venir de l’autoritat judicial, i el jutge diu com i de quina manera s’havia de fer. Sí que és cert que donava cert marge d’actuació a la policia, però estret, des del punt de vista de fer-ho de manera discreta i prudent, vetllant al màxim per la imatge de l’alcaldessa.
-Un altre dels casos més rellevants dels últims mesos ha estat la plantació de marihuana trobada a Avià. És habitual?
El que no és habitual és el volum de plantes que hi havia allà. Estem parlant de més de 3.600 plantes en diferents estats de creixement. Sovint et trobes 200, 300 o 500 plantes, això és molt més normal, però aquesta xifra no és tan habitual. És cert que hi havia clarament una organització, i aquests delictes contra la salut pública, moltes vegades s’associen a altres. Un que s’està investigant és la possible defraudació de fluid elèctric, ja que per habilitar la sala on havien de cultivar les plantes, hi havia una sèrie d’aparells que tenien un consum elevat. Això s’està investigant i està sota instrucció del jutge.
-En quin moment es troba el cas?
L’autoritat judicial fa una valoració del delicte produït, el risc, els detinguts i valora que, de moment, estan en llibertat a l’espera de judici. I els Mossos continuem investigant a les ordres del jutge.
El cap dels Mossos al Berguedà, Francesc Hernàndez Foto: Aida Morales
-Com es va detectar?
Per la cooperació i la implicació dels ciutadans. A vegades, algun ciutadà veu algo que no li quadra, ens informa i, a partir d’aquí, va començar a donar fruit. Vam començar a investigar, a veure que sí. El que passa és que aquestes coses requereixen de moltes hores i molts dies d’investigació perquè has d’aportar elements de prova.
-Considera que està canviant la percepció ciutadana del cos?
Vist la gran feina que va fer l’inspector Cuenca, que va arribar poc després de passar el cas Isanta, s’ha treballat molt en aquesta comarca per aproximar-nos al ciutadà i fer veure que la policia hi és per solucionar problemes. Sí que hi ha moments puntuals en què sembla que la feina de la policia no sigui tan compresa, però al final acabem sent com uns pares quan eduquen els fills o vetllen per ells. Tot el que fas és en pro del seu benefici.
-Quins són els seus objectius a curt o mitjà termini?
L’objectiu principal és mantenir aquesta proximitat amb el ciutadà i esforçar-nos en què ens vegin propers. Estem principalment per ajudar la ciutadania i garantir la seva tranquil•litat. Un altre objectiu que tenim com a cos és implementar millores tecnològiques. Aquest mes de novembre s’ha començat a implementar que les patrulles tinguin una tauleta on, in situ, la policia pugui consultar les persones, els vehicles o els requeriments. Això permet ser més autònom, àgil i eficient. I també hi ha un altre objectiu, que són les mesures d’intel•ligència policial. Que s’implementin amb les màximes garanties a la comarca.