​Carme Prada: «Vaig començar col·leccionant ampolles de vidre»

La col·leccionista ha aglutinat més de 75.000 recordatoris i milers d'objectes religiosos

per Pere Gendrau, Berga | 13 d'octubre de 2014 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Programa de la Patum de l'any 1939 Foto: Pere Gendrau



Entrar a la casa que Carme Prada té al carrer de la Pietat és com fer un salt en el temps. Un salt fins a èpoques no tan llunyanes en què la religió omplia totes les estances i acompanyava els fidels, que eren la majoria, des del bateig fins la mort. Hi ajuden, només d'entrar, els centenars de creus que hi ha penjades a totes les parets del bloc d'habitatges. I t'hi acaben de traslladar les peces de roba de capellà, els quadres i la sensació que, dins d'aquelles estances, s'hi concentren últimes voluntats, esperances i conviccions profundes. De gent important, de gent més humil. De tots els que, abans que nosaltres, han omplert de vida els carrers i les cases de Berga. 


Prada explica que va començar aquesta afició després de passar per l'altar. "Vaig començar, quan em vaig casar, col·leccionant ampolles de vidre i eines del camp", assenyala tot destacant que, al seu marit, un canonge de Vic li havia ensenyat a classificar monedes i altres objectes. De fet, d'aquesta altra part provenen els "incomptables goigs" de sants i verges amb què també compten en l'apartat de documentació. Els més antics, segons Prada, es remonten a principis del segle XVIII. 

Coronació de la Mare de Déu de Queralt


Una de les peces més antigues i més valuoses amb què compta la col·lecció de Carme Prada és un record de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, l'any 1916. Pren especial valor i transcendència ara que ens acostem a una fita com el Centenari de la Coronació i, en les seves pàgines, s'hi versen les oracions amb motiu de l'ofici religiós a més de missatges per part de les autoritats de l'època. Prada assegura que, juntament amb aquest document, té suficients peces com per fer un museu dedicat a Queralt. I és que el seu somni sempre hauria estat fer un museu en aquest paratge del Berguedà i un altre a la capital, depositant-hi la part de documentació religiosa que queda al marge del Santuari. 
 
Prada, segons assegura, disposa de 75.000 recordatoris de funeral, entre ells el del religiós i filòsof Jaume Balmes. Aquesta és només una part de la documentació, ja que ha aplegat més de 10.000 estampes de sants i verges, a més de recordatoris de comunió i debateig, de contractes funeraris i múltiples peces relacionades amb la vida religiosa. En l'apartat de les creus, destaca una peça que, segons experts consultats, té uns set-cents anys. En ella, s'hi aprecia la Mare de Déu embarassada. Una altra creu destacable va ser trobada en un hort de la zona de Sant Francesc de Berga. És petita i té cinc calaveres incrustades. 

"A Berga, cal més respecte"

Durant anys, Carme Prada ha tingut aquest edifici del nucli antic de Berga obert al públic per mostrar la seva col·lecció. El cartell que hi tenia a l'entrada, però, el va acabar traient per les burles que havia sofert. En contrast amb aquesta actitud, hi ha la que li mostren cada any a Sallent, en una trobada de col·leccionistes. "Un any, vaig exposar 25 teules i van quedar amb la boca oberta", indica Prada, tot afegint que "aquí, a Berga, cal respectar més les persones que fan coses". 

Per tal d'atreure persones a visitar la seva col·lecció, el que també feia Prada era fer una exposició cada any a la façana de l'edifici, coincidint amb la Patum del carrer de la Pietat. Un any, hi va fer un muntatge amb 84 cadires agafades del carrer."Sempre agafo paràgrafs de la Bíblia", destaca la col·leccionista. L'any de les cadires, Prada s'inspirava en el Gènesi, on s'explica que Déu va seure i va descansar al setè dia de la creació. Ara, però, Prada ha deixat de fer aquestes exposicions també per la reacció del públic berguedà. 
 
Prada lamenta que se l'hagi atacat per les seves posicions polítiques. Durant les tres darreres dècades, la col·leccionista ha format part de diversos partits i ha arribat a encapçalar una llista de les eleccions municipals a Berga. Aquesta etapa, segons assegura, també l'ha tancada, i ara es limita a mantenir la seva col·lecció, que no pot endreçar i classificar més, segons afirma, per falta de pressupost. 

El boca a boca de mètode 

El mètode que ha utilitzat Carme Prada per tal d'anar engrandint la seva col·lecció és el boca a boca. Assegura, en aquest sentit, que no compra res, sinó que accepta les donacions i, a canvi, ho mostra al públic. Seguint aquest fil, Prada assegura que si en algun moment els propietaris d'una peça o els seus familiars volen recuperar-la, ella no hi posa cap impediment. L'únic que abona Prada, en tot cas, és gràcies a l'hort que cuida. "Si alguna persona em porta alguna cosa, miro de tenir-hi una atenció; tinc un hort", il·lustra. 

Moltes de les peces que han arribat a les mans de Carme Prada són fruit de pisos buidats o de persones que ja no poden administrar el seu patrimoni. O de gent que ha de fer lloc a casa. La col·leccionista accepta sempre les donacions de peces que tinguin un caràcter religiós i intenta encabir-les a la seva exposició per mostrar-ho al públic. En el moment de convidar els possibles visitants, Prada també reserva una resposta als que declinen la invitació: "Si no vens en vida, ja vindràs en la mort; però vindràs". És gairebé segur, ja que Prada compila totes les esqueles que apareixen als carrers de Berga. 
 

Carme Prada ensenyant una de les teules que col·lecciona Foto: Pere Gendrau

 

Participació