agricultura i ramaderia

El sector primari al Berguedà, dividit per orografia i amb un futur generacional difícil

El coordinador comarcal d'Unió de Pagesos, Toni Bascompte, assegura que moltes de les explotacions desapareixeran, si no hi ha suport institucional

per Aida Morales , 27 de gener de 2017 a les 17:09 |
Una màquina segant un camp. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El sector primari viu èpoques baixes a Catalunya i el Berguedà no n’és una excepció. La particularitat de la comarca pel fet d'estar dividida en dues orografies totalment diferents fa que, en aquest cas, el sector també tingui diferències substancials quan es parla de les seves característiques del nord i del sud. Unes dinàmiques dividides, que fomenten especialitzacions totalment diverses i que no ajuden a unificar una reclamació concreta a nivell comarcal. 

En aquest territori, segons ha explicat a NacióBerguedà el coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca, Toni Bascompte, les explotacions són “com dues en una”. La  zona nord “no té res a veure” amb la part sud, ha precisat, on predomina un terreny més cerealista i farratger, amb moltes més explotacions ramaderes, sobretot de granja de porc i vaca de llet. Al nord, per contra, es concentra la ramaderia extensiva i de pastura de boscos, amb cultius “molt puntuals”, com ara els de patates de muntanya o pèsols negres. 


Els municipis amb més pagesos, doncs, es troben a la part sud, a pobles com Avià o Casserres, on encara hi ha molta gent dedicada al sector i una tradició que es manté, també, gràcies a les festivitats com el Segar i el Batre. Les explotacions, però, són petites i estan repartides, amb una mitjana d’edat alta dels pagesos i ramaders. En aquest punt, ha remarcat Bascompte, la situació del sector al Berguedà no té “res a veure” amb la d’altres comarques com Osona, per exemple, on hi ha massificació de granges i moltes explotacions.

El sector ecològic avança amb dificultat


L’agricultura i ramaderia ecològica són una “sortida”, segons el coordinador d’Unió de Pagesos, que molts productors estan començant a contemplar. En zones de muntanya, per exemple, “és més fàcil”, ja que no hi ha tantes interferències amb la pràctica convencional. No obstant això, el percentatge de persones que s’hi dediquen segueix sent “molt petit” i, segons ha dit, “poca gent aconsegueix viure d’això”. 

Al baix Berguedà, ha precisat, ja s’estan realitzant algunes explotacions d’agricultura ecològica, amb cereal per fer pa o pel bestiar ecològic, però on hi ha menys “contaminació” de pesticides i altres productes és al nord, ja que també hi ha menys competència. El producte, però, moltes vegades s’acaba venent com a convencional, ja que encara no hi ha “prou mercat”, ha reconegut.

Un relleu generacional difícil

Una altra de les problemàtiques endèmiques del sector primari al Berguedà és un relleu generacional que no s’acaba d’aconseguir. Malgrat que en els darrers anys s’han sumat diversos joves agricultors i ramaders, viure d’això és “pràcticament impossible”, si no es tracta d’una explotació familiar. 

“Si no ho tens muntat i amb ajuts, ho pots provar, però és complicat”, ha afirmat Bascompte. De fet, ha indicat, el sector “no passa per un bon moment”, amb retallades i una considerable disminució dels ajuts institucionals, que fa que, en molts dels casos, no es pugui amortitzar la inversió inicial o que, simplement, els beneficis ajudin a “fer les paus”. 

Pe això, Bascompte ha volgut remarcar la feina que també fan els agricultors i ramaders en mantenir els boscos i evitar incendis forestals. “S’ha de valorar si econòmicament és més rentable ajudar una mica més el pagès que fa aquesta feina, o tenir grans problemes amb boscos bruts i deixats”, ha explicat. A més, ha precisat, no és el mateix produir al Berguedà que a les grans extensions franceses, ja que el rendiment de la maquinària és “incomparable” i, per tant, s'ha de decidir què passa amb les zones desafavorides: “Aquestes dues indemnitzacions les han retallat dràsticament fins al punt que molta gent que feia ramaderia o agricultura veu inviable continuar”. 

 

Participació