La Fia-faia aprofita el reconeixement de la Unesco per créixer i descobrir-se a nous visitants

La Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola està preparada per créixer. Enguany, la festa celebrava el segon aniversari del reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat però, en essència, era el primer any que tanta gent s'aplegava a les places per celebrar aquesta tradició centenària. El motiu principal era la continuació d'aquesta festa pagana i familiar, tot i que, per altra banda, aquest any també s'ha començat a notar una popularitat creixent, en certa manera, esperada.

Segons han indicat, desenes de faies han baixat des del siti de Bagà, sumant-ne desenes des de Sant Julià de Cerdanyola, en una festa molt més petita i particular. Una hora abans, i sota la mirada del Pedraforca, començava la festa commemorativa del solstici d'hivern en aquest petit municipi del Berguedà. Una tradició que continuava a Bagà, finalitzant prop després de les 20.00 hores, amb grans fogueres i all i oli de codony. 

Com és habitual, la Fia-faia ha tornat a omplir de tradició, sentiment i emoció el Nadal de molts berguedans. Alguns, els més veterans, recordaven temps en què aquesta festa havia ratllat les males èpoques, i precisament aquests, amb il·lusió i ganes de mantenir-la, celebraven, enguany, que s'hagués convertit en un esdeveniment estimat, cuidat i viscut per tantes altres persones. 

I és que fa 70 anys, aquesta festa era patrimoni de cada barri, celebrada entre la mainada i els veïns, en una nit especial, però., també, especialment minimalista. Aquest any, però, la Fia-faia ha agafat força. Consolidant-se com a referent a Catalunya, ha atret més visitants i, malgrat que la tradició i l'essència s'ha mantingut, les persones de tota la vida n'han destacat una positiva afluència. 

D'ara endavant, doncs, caldrà estudiar-ne el camí a seguir. Les fogueres continuaran enceses, les faies cremaran i els veïns se les llançaran en un joc per a la quitxalla. La Fia-faia, malgrat sigui reconeguda per la Unesco, manté l'orgull berguedà i la tradicionalitat, tot i que es treballa des de fora i s'indumenta. Això serà així per donar-la a conèixer de cara enfora, tot i que, pels de sempre, la seva virtut és l'essència que, una vegada més, manté la flama encesa per Nadal.