Jordi Camps i les germanes Camprubí, distingits per la feina realitzada entorn de la Patum

L'acte commemora l'onzè aniversari de la declaració de la festa com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco

25 de novembre del 2016
Actualitzat el 26 de novembre a les 17:50h
Jordi Camps i les germanes Camprubí, amb la regidora de Patum, Mònica Garcia, i el gerent del Patronat, Albert Rumbo
Jordi Camps i les germanes Camprubí, amb la regidora de Patum, Mònica Garcia, i el gerent del Patronat, Albert Rumbo | Aida Morales
Deixar un llegat que serveixi per explicar la història de Berga i de la Patum. Aquesta és la voluntat del nou format d'acte d'aniversari de la declaració de la Patum com a Obra Mestra de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, que s'ha celebrat aquest divendres a Berga, en motiu dels 11 anys d'aquesta proclama. I en aquest cas, tot això s'ha portat a terme a través del testimoni i l'experiència documental de tres patumaires, que han treballat intensament, tot i que des de l'ombra, per la festa berguedana d'excel·lència. 

Per la seva tasca, l'Ajuntament de Berga i el Patronat de la Patum han distingit, enguany, Jordi Camps i Rovira, i les germanes Adelina i Maria Rosa Camprubí. El reconeixement s'ha fet davant d'una cinquantena de persones a la Sala Casino de Berga, amb la projecció de dos documentals amb vivències i experiències de tots ells, que serviran per deixar constància de determinats moments de la història de Berga i de la Patum. 

Camps va ser el constructor de la majoria de comparses de la Patum Infantil i, a més, va construir les quatre Maces noves de l'any 1972 i va refer totalment els cossos dels quatre Gegants entre 1970 i 1971. Segons ha explicat, rebre aquesta distinció és "una cosa molt maca després de tants anys", ja que, tal com ha recordat, ell és un dels patumaries "que no veu ningú". "Quan tothom marxava de la plaça amb les coses espatllades, ens tocava treballar a nosaltres", ha explicat. Així, als 82 anys, ha recordat el temps passat des dels 16, que és quan va començar a ajudar el seu pare, havent passat "moltes hores perdudes i moltes nits sense dormir", ha dit. 
 

Projecció del documental en el marc de l'acte de l'onzè aniversari de la declaració de la Unesco Foto: Aida Morales


Durant l'acte, que ha estat ràpid i concís, també s'ha reconegut la feina feta per les germanes Camprubí, perruqueres de diverses comparses des de l'any 1971. "Fa 45 anys que ho estem fent, i una mica de reconeixement també fa gràcia", ha destacat Maria Rosa Camprubí. En aquest sentit, ha afirmat que la distinció li fa "molta il·lusió", així com a la seva germana, Adelina Camprubí, que ha recordat com eren els Gegants abans d'anar pentinats: "S'hi coneixia perquè quan ho vam començar a fer, portaven uns pèls que feien pena i ara fan goig".

El canvi de format de l'acte, actualment comprimit en un sol dia, respon a la voluntat de celebrar la commemoració, però aprofitar, també, per reconèixer la feina de totes les persones que conformen un teixit molt important per a la Patum. "Tots els anònims que fan cosetes que poden semblar puntuals", ha explicat la regidora de Patum, Mònica Garcia. El fet central, doncs, és que aquestes persones "puguin deixar testimoni i un llegat documental" que Berga pugui aprofitar per explicar la seva història. Enguany, les tres persones proposades van sorgir del Patronat de la Patum, però, segons ha dit, hi ha altra gent, i la voluntat és que cada any en vagin sortint dos o tres. 
Arxivat a