L'alcalde de Santa Maria de Merlès diu que estan «contents» de pertànyer al Berguedà i no al Lluçanès

La ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès ha acordat aquesta setmana, després de reunir-se amb els alcaldes dels tretze municipis del territori, que s'inclogui una disposició addicional per tal que les poblacions que no vulguin formar-ne part s'hi puguin desvincular més endavant, un cop la comarca ja s'hagi creat. La llei contempla "que la comarca és dels tretze municipis", segons ha ressaltat la diputada de Junts pel Sí Adriana Delgado, que és ponent del text legislatiu. A parer seu, el mecanisme previst permetrà que "tots s'hi sentin còmodes". En la consulta celebrada el 26 de juliol del 2015, el "sí" va guanyar en vuit dels tretze municipis de la futura 43a comarca catalana, mentre que l'únic del Berguedà, Santa Maria de Merlès, va votar-hi en contra.En la consulta celebrada el 26 de juliol del 2015, el "sí" va guanyar en vuit dels tretze municipis. Santa Maria de Merlès va ser una de les poblacions on el "no" es va imposar amb gairebé el 80% dels vots. El seu alcalde, Josep Costa, ha manifestat que els seus veïns veuen la comarca del Lluçanès "fraccionada" i tenen dubtes de com serà. "Estem contents de pertànyer al Berguedà, és un municipi molt extens i hi ha molts veïns que se senten més còmodes al Berguedà", ha afegit.

Costa no s'ha manifestat en contra de la creació de la comarca del Lluçanès, però sí ha dit que, tot i que de moment no contempla una nova consulta, l'opinió dels veïns podrà canviar quan vegin com funciona el Lluçanès. "De moment, si els ciutadans volen que estiguem fora, doncs haurem d'estar fora", ha afegit.

De la seva banda, un dels principals defensors del "sí", l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha manifestat que la comarca del Lluçanès està formada per tretze municipis "que volen treballar conjuntament", però ha admès que hi ha poblacions "que necessitin uns altres ritmes".

Pel president del Consorci del Lluçanès, "cap dels alcaldes ha dit que no vol que el Lluçanès sigui una comarca, però és evident que hi ha els resultats d'una consulta que posa més dificultats a alguns municipis". Ara bé, per a Peraire els resultats de la consulta de l'any passat també posen en evidència "que una majoria dels ciutadans d'aquest territori vol una oficialitat de la comarca, en vuit va ser claríssim, i dels altres cinc, ningú ha saltat del carro. Nosaltres volem ser-hi tots".

En la consulta que es va fer al Lluçanès el juliol de 2015 sobre la comarca, amb una participació del 55,15%, el "sí" es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% del "no". Els cinc municipis que van votar "no" van ser Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra (Bages), i Santa Maria de Merlès (Berguedà).

El document

El document marc inclou una disposició addicional per tal que les poblacions que no vulguin formar part de la comarca del Lluçanès s'hi puguin desvincular més endavant, quan la comarca ja s'hagi creat. Delgado ha subratllat que la llei contempla que la comarca és dels tretze municipis, però creu que aquest mecanisme permetrà "que tots s'hi sentin còmodes".

El text marc també inclou un fragment del "document d'Olost", una carta que van signar de manera conjunta tots els alcaldes el passat mes d'octubre per tal que "la comarca sigui àgil, eficient i propera al territori".

Abans que acabi l'any

Un cop la Mesa hagi admès el text, començarà la seva tramitació parlamentària perquè la comarca del Lluçanès pugui ser una realitat. Fonts parlamentàries han apuntat que el Ple podria incloure el debat a la totalitat de la Llei del Lluçanès abans que acabi l'any.