Carme Pérez: «Al Berguedà cada vegada hi ha més situacions de Síndrome de Noé»

La Protectora d'Animals de Berga viu hores baixes. Molts gossos i poques mans, i dels diners, ja no cal ni parlar-ne. Fa anys, ha explicat la seva directora, Carme Pérez, la Diputació i la Generalitat posaven a l'abast diverses ajudes per portar a terme aquesta tasca, tot i que des de fa un temps, les subvencions ja són gairebé anecdòtiques. La Protectora d'Animals, doncs, viu perquè ha de sobreviure, i mentre hi hagi animals abandonats, ho continuarà fent. És una tasca d'amor, de preocupació i d'acció. Un lloc que ajuda a entendre, en part, una societat cada vegada més complexa, tot i que també un resguard per a l'ajuda i la solidaritat. 

-En quin estat de salut es troba, actualment, la Protectora d'Animals de Berga?

Estem passant-les magres des de fa molts anys. Monetàriament, no remuntem perquè hi ha moltes despeses, i sí que tenim socis i ajuts, però no son prou. Cada vegada és més cara la llet, el telèfon, el veterinari..., i abans teníem l'ajut de la Diputació i de la Generalitat, que ajudava molt perquè amb això podíem comprar material o microxips i sabies que, més o menys, hi podies comptar, però ara ja no. 

- I quina és la relació institucional que hi ha? També amb els ajuntaments...

Anem fent, n'hi ha de bons i de dolents, d'ajuntaments, i altres que es retarden en els pagaments. A la Pobla, per exemple, no teníem conveni, i ara diuen que es volen adherir perquè, en teoria, cada ajuntament hauria de tenir el seu lloc pels animals. Nosaltres fem tot el Berguedà, però clar, som poquíssims. 

- Hi ha problemes a l'hora d'encabir els animals?

No és un boom d'entrades, però per exemple, hem trobat casos com un d'Avià que, de cop, entren vuit gossos, o un del barri antic de Berga que va fer criar la gossa i ens va donar vuit cadells més... Hi ha casos en què hi ha molts animals, i també cada vegada hi ha més situacions de Síndrome de Noé, que acumulen molts animals. Aquí al Berguedà, i sobretot a Berga, és un dels llocs on hi ha més problemes de Síndrome de Noé. 
 
- És una situació relativament nova, aquesta?

Sí, perquè cada vegada hi ha més gent sola, o sola amb problemes d'alcoholisme o drogadicció. Aquesta gent acostuma a tenir animals, i no s'adona que en van acumulant. Però clar, si ells mateixos ja no es poden mantenir, com vols cuidar un animal? És complicat, molt complicat. I últimament ja tenim diversos casos que venen de Serveis Socials. 

- La protectora, quants animals pot encabir?

Nosaltres tenim un nucli zoològic de 26 o 27 gossos. 

- I han notat que els queda petita?

De vegades sí, però a èpoques. Tenim temporades que estem molt bé i altres en què és un caos total i absolut. Clar, vuit cadells són vuit cadells, i això et fa pujar el llindar de cop. Però tampoc pots derivar cap animal a cap altra protectora perquè tots estan igual. 

- Aquesta situació com creu que es podria solucionar?

És un tema polític que caldria solucionar amb unes lleis que funcionin, amb un control de la venta il·legal, de les cries il·legals, a través dels microxips... Està a les seves mans posar lleis per regular-ho, nosaltres no podem fer res, només queixar-nos. De fet, en molts municipis hi ha censos d'animals i campanyes de microxip. 

- Quines són les èpoques amb més abandonaments?

Per norma, quan entren més animals és durant l'època dels bolets i de la caça. D'ara fins desembre o gener, per exemple, comencen a entrar molts gossos, i les cadellades acostumen a ser ara a l'hivern. 
 
- I pel que fa a les adopcions, han incrementat?

Doncs el que ha canviat és que hi està havent moltes adopcions nacionals. També hi ha molts gossos que se'n van a altres països, però han pujat les adopcions aquí. Abans, la gent només volia cadells, però des de fa dos anys o així, també hi ha moltes famílies que ens demanen gossos adults. Aquests moltes vegades són més fàcils. 

- Considera que ha millorat la consciència ciutadana sobre els abandonaments i les adopcions?

Sí, però seguim tenint moltes zones calentes on no hi ha manera. Per exemple, al barri antic de Berga, on hi ha gent que continua fent criar els gossos. I a nivell de Berguedà també, tot i que a vegades hi ha moltes entrades de Puig-reig, altres vegades són a Gironella, un altre any a Cercs... Depèn molt de si entra una femella, si té cadells o ha de parir. 

- I respecte del xip? 

Sí, ja hi ha molts animals que entren i porten xip, però també ens estem trobant que n'hi ha molts que no estan donats d'alta o no es troba el propietari de cap manera. 

- Quina és la relació de la Protectora d'Animals de Berga amb les respectives policies municipals?

Amb la policia municipal fa molts anys que estem en ello. La llei és municipal, i hi ha moltes poblacions on ha de ser la policia qui porta el gos a la protectora. Però aquí no. 
 
- No està regulat de cap manera?

És regulació municipal, el que passa és que molts ajuntaments es troben que la policia local no vol fer aquesta feina. N'hi ha que sí, però això ja depèn dels agents. Si els hi agraden els animals, doncs sí, però si no...

- Com és la resposta ciutadana? Hi ha diverses persones que realitzen accions voluntàries...

Sí, hi ha una bona resposta, però també és veritat que no és un lloc on t'hi puguis guanyar la vida. Hi ha molts voluntaris que treballen de lo seu, i que no deixaran la seva feina per venir aquí. Què passarà en un futur? No ho sé. Potser la situació canviarà... Ara hi ha molt animalista per Internet, però aquests són, només, de cara a l'ordinador. A l'hora de la veritat, haurem de veure quin és el punt d'implicació. 

- Com valora l'evolució de la protectora? Creu que avança de manera favorable?

Mentre hi hagi protectores, no pots dir que és favorable. Com més protectores hi hagi i més gossos, vol dir que pitjor anem. Tant de bo no existissin les protectores perquè tot seria el més ideal, però cada vegada se'n posen més, i això no és una cosa bona, ja que s'estan abandonant molts gossos. Nosaltres tirarem endavant com podem, més bé o més malament, però intentarem fer-ho.