El Seminari Europeu de Ciutats Agermanades repassa experiències europees sobre cultura popular

Divendres va ser un dia complex. En menys de 100 metres, polítics i autoritats d'arreu d'Europa s'aplegaven per dos esdeveniments ben diferents. Davant dels Jutjats de Berga, unes 200 persones es concentraven per donar suport a l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. I no gaire lluny, al Pavelló de Suècia, autoritats comarcals i representants culturals de diversos punts d'Europa debatien i explicaven les seves experiències en l'àmbit de la cultura popular. 

Això es realitzava en el marc del IX Seminari Europeu de Ciutats i Regions Agermanades de Berga, una cita organitzada pel Casal d'Europa i l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, que volia esdevenir, un any més, un espai d'intercanvi i reflexió sobre els valors culturals i les diferents manifestacions culturals de les ciutats i regions europees. 

En aquest hi van participar diversos ponents, alguns del Berguedà, com el gerent del Patronat de la Patum, Albert Rumbo, o Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, que van parlar sobre la Patum i la Fia-faia, les dues festes de la comarca declarades Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, tot i que també altres personalitats que, al seu torn, van posar llum sobre diferents models de gestió. 

Presentats pel president del Casal d'Europa, Jaume Farguell, Rumbo va explicar què s'està fent des de Berga per salvaguardar i protegir la Patum. Per la seva part, Pedrals va exposar la Fia-faia des del punt de vista ancestral, únic i, fins i tot, màgic. Al seminari, però, també hi va participar Alf Norberg, conseller regional de Gävleborg (Suècia); Anna-Karin Ferm, periodista i promotora del patrimoni cultural mundial; Lena Landström, coordinadora de patrimoni mundial; Alain Leplus, director de l’Agence de Développement Ariège Pyrenées; Antonis Petrou, agregat cultural del Consolat de Grècia a Barcelona, i Mario Bruno, alcalde de l’Alguer.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’expresident del Parlament de Catalunya i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Rigol, que va repassar la funció social del patrimoni cultural.