pagesia

La transhumància és clau en la gestió del territori

És una de les principals conclusions del I Congrés de Transhumància de Catalunya que es va iniciar el passat 7 d'octubre a Lleida

per Redacció , 3 de novembre de 2016 a les 11:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un moment de la celebració d'aquest primer Congrés a Tremp.


La preservació i recuperació de la transhumància i la ramaderia extensiva com a activitat econòmica, així com la dels camins transhumants tenen un paper fonamental en la gestió del territori i generen oportunitats de generació creació d'activitat econòmica. Aquesta ha estat la principal conclusió del I Congrés de la Transhumància de Catalunya que s'ha clos aquest mes d'octubre a Tremp. Precisament, fa pocs mesos també es va parlar de transhumància al Berguedà, coincidint amb la recuperació de la dedicada a cavalls per senders antics.


“Amb aquest congrés hem volgut posar en valor la ramaderia extensiva i la transhumància”, ha afirmat Marc Riera, director de la Fundació del Món Rural, una de les entitats organitzadores de la trobada conjuntament amb l'Institut de Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran (IDAPA). Segons Riera, la jornada d'avui ha permès per posar en evidència que els sectors de l'ovi i el cabrum té les eines per poder ser competitiu però calen mesures de suport per valoritzar els productes que se'n deriven.

El congrés ha tingut dues cites anteriors, la primera a Lleida el 7 d'octubre en la qual es va parlar dels estudis sobre transhumància i ramaderia extensiva i la necessitat d'una legislació pròpia catalana per recuperar, preservar i catalogar els camins transhumants. En la segona, a Santa Margarida i Els Monjos es va parlar dels usos turístics dels d'aquesta xarxa pecuària com a eina de desenvolupament local. En l'actualitat a Catalunya s'estima que hi ha uns 20.000 km de camins ramaders dels quals només el 15% estan classificats.

Un espai participatiu

El principal èxit del congrés ha estat poder establir criteris, línies de treball, espais de debat i prioritats per tal d'estimular la recuperació i garantir el manteniment d'aquest patrimoni natural i cultural. El congrés ha estat un espai participatiu i de debat entre representants del camp de la recerca científica i acadèmica, els usuaris que practiquen aquesta activitat, els promotors de nous usos d'aquestes infraestructures i la societat en general. La trobada també ha posat sobre la taula la necessitat de donar a conèixer a la societat el valor sociocultural i ambiental d'aquestes activitats i el seu interès com a instruments per afavorir l'equilibri territorial i la biodiversitat.

Riera ha mostrat la seva satisfacció pels resultats de la trobada i ha assenyalat que "seguirem des del grup de treball de transhumància, impulsat per la FMR i l'IDAPA, promovent iniciatives que dinamitzin el territori a partir de la transhumància i els seus camins i que posin en valor aquest patrimoni".

 

Participació