El projecte de biomassa al Berguedà permetrà gestionar els boscos amb un estalvi de 100.000 euros l’any

El projecte de biomassa forestal que set municipis del Berguedà estan portant a terme en el marc de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa està resultant un èxit, en qualsevol dels seus aspectes. Així ho han afirmat a NacióBerguedà diversos responsables i representants de pobles implicats, que ja veuen, des de fa uns mesos, com alguns dels seus equipaments públics estan funcionant gràcies a l’estella dels boscos de la comarca. 

Actualment, el projecte de la Mancomunitat dóna calor a 32 equipaments municipals, a través de 13 calderes, sense comptar la del Polígon Industrial de la Valldan, amb un estalvi de prop del 10%, és a dir 100.000 euros anuals, en aquells municipis que fins el moment tenien contractat gas natural o gasoil. Així ho ha explicat el tècnic i responsable del Departament d’Agricultura, Miguel Ángel Sobrino, que ha posat sobre la taula els avantatges d’utilitzar la pròpia biomassa dels boscos de titularitat pública com a combustible. 

“La biomassa s’utilitza per a les calderes, i aquests diners que fins ara s’utilitzaven per pagar altres combustibles, tornen al bosc, una altra vegada, a través de la gestió”, ha explicat. D’aquesta manera, els municipis de la Mancomunitat no només estalvien econòmicament, sinó que també ho fan de manera indirecta, amb la gestió dels seus propis boscos. 

En conjunt, doncs, tot assoleix un equilibri d’interessos. Segons l’alcalde de Bagà, Nicolás Viso, Berga i els pobles que tenen més població i equipaments es beneficien de la possibilitat de les calderes, mentre que Gisclareny o Gósol, que són més petits i potser no tenen cap equipament gran, ho fan en la gestió del gran volum de boscos que tenen: “Jo ho valoro molt positivament, ja que és la constatació d’un projecte que es va començar a treballar el 2010 o 2011, i que ara ja funciona”. 
 
Els municipis que conformen la Mancomunitat són Bagà, Berga, la Pobla de Lillet, Saldes, Gósol, Gisclareny i Cercs, amb unes 15.000 hectàrees de massa forestal que, d’una manera ordenada, s'anirà aprofitant. Si aquesta gestió, per altra banda, es pot explotar de manera sostenible, tothom hi guanya, a part de les conseqüències, també, ocupacionals. Amb aquesta operació, s’ha aconseguit donar feina a empreses de la comarca, així com desestacionar el bosc. “Ara, fins i tot s’ha recuperat el treball amb matxos i bestiar en llocs on era molt difícil netejar el bosc; i aquesta fusta també s’ha de treure perquè això és una gestió correcta", ha destacat Viso.

Un engranatge circular

La manera de funcionar dels ajuntaments membres de la Mancomunitat és la de l’autoconsum. Un “cicle tancat”, segons ha remarcat Sobrino, que per altra banda és “pioner” a Catalunya, i “referent” a l’estat espanyol i francès. En el cas de les 13 calderes que hi ha al Berguedà, s’anirà pagant la inversió a la UTE Biomassa del Berguedà durant 12 anys. Durant aquest temps, el benefici serà d’un 10%, a part del pagament per la inversió. No obstant això, a partir de llavors, l’estalvi s’incrementarà fins a un 40%. 

Durant tot aquest temps, el manteniment de les calderes anirà a càrrec de diverses empreses, com ara Rial i Instal·lacions Bover. Segons ha explicat a aquest diari el membre d’aquesta última, Albert Bover, en el projecte s’ha buscat “l’eficiència”, per tal d’aconseguir els millors resultats. “A nivell tècnic, les calderes s’han dotat d’un sistema de control que permet, de forma remota, saber com estan totes les intal·lacions i poder veure si hi ha problemes en cada equipament”, ha relatat. A més, també permet parametritzar i donar unes condicions determinades a cada equipament,. 

“Hi ha instal·lacions amb horaris diferents i temperatures diferents”, ha precisat. Per exemple, les escoles o els pavellons, i amb aquest nou sistema, tot està informatitzat i es pot monitoritzar: “S’ha buscat sempre l’eficiència des del punt de vista dels materials, la gestió i el sistema de control, i està donant molt bons resultats”. 

Per la seva banda, la directora general de Forests del Departament d’Agricultura, Montserrat Barniol, ha celebrat aquesta “iniciativa dels ajuntaments”, i ha afirmat que la Generalitat de Catalunya també està treballant en aquesta línia, per tal de poder aprofitar “al màxim”, els recursos forestals dels municipis i la “biomassa de proximitat”.