02
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
16:14h
L’Esbart Queralt de Berga té intenció de fer valer la seva llarga història, i de projectar-se de cara al futur, des de l’ambició i l’esperança. Després de passar èpoques de poca participació en el sí d’aquesta entitat, i altres amb més afluència de dansaires, l’objectiu d’enguany serà tornar-se a promocionar, explicar què és un esbart i incentivar la participació d’un públic berguedà que, per altra banda, també és amant de la terra i de les tradicions.
Segons ha explicat Mònica Duran, monitora i secretària de l’entitat, a NacióBerguedà la voluntat d'aquest any és recuperar danses tradicionals de la comarca i rodalies. Amb això, s’espera atraure l’atenció d’una part dels berguedans que, fins el moment, desconeixien aquesta associació, i alhora, fomentar el retrobament de les tradicions, evitant que s’oblidin i desapareguin.
Entre les danses que s’intentarà recuperar, n’hi ha diverses de Berga, tot i que també moltes de la comarca. Per exemple, ha explicat Duran, la Bolangera de Berga, que es ballava antigament en ocasions especials, com ara Corpus o els Elois, o altres danses de Gósol, Saldes o Prats de Lluçanès.
Donar a conèixer l’entitat amb tallers
Per altra banda, l’Esbart també vol donar-se a conèixer a Berga, motivant grans i petits a formar-ne part. Actualment, està format per una vintena de persones, tot i que el grup dels més petits ha quedat només amb quatre persones. “El cos dels grans s’ha recuperat bastant, però hem tingut un canvi generacional i ara falten nens”, ha explicat Duran.
Per això, des d’aquest novembre s’han plantejat organitzar tallers gratuïts, perquè tothom qui vulgui pugui aprendre balls, i per animar els ciutadans a acostar-se a l’Esbart. Aquests es faran una vegada al més a la Sala Casino de Berga. Als tallers, segons ha explicat Duran, s’ensenyaran diversos balls tradicionals, com ara el Ballet de Déu, el ball dels Nans o els dels Gegants de la Patum, tot i que no de la manera en què es balla a la plaça, sinó mitjançant el balç o la jota. Amb el bon temps, a més, es té previst que aquests tallers es traslladin a les places de la ciutat.
Per altra banda, l’Esbart ha recordat que també s’organitzen assaigs cada divendres de les 19.00 a les 22.00 hores al Centre Cívic de Berga, i que qui vulgui conèixer la feina que es fa, s’hi pot acostar. Per participar-hi, es pot enviar un correu electrònic, trucar o contactar a través de les xarxes socials.
Història i tradició
L’Esbart Queralt de Berga va néixer farà uns 50 anys, ha explicat Duran. A partir de llavors, ha anat tenint moments diferents, quedant-se sense relleu durant més de 20 anys i, finalment, ja en el 2000, tornant a reflotar. En aquest punt, però, la tradició de formar part de l’esbart no ha acabat d'arrelar a Berga, diferenciant-se, per exemple, de l’Esbart Cadí de Bagà.
“Si ho comparem amb Bagà, falta tradició i que la cosa passi de pares a fills i a néts”, ha relatat la monitora. Per això, ha dit, cal tornar a explicar la feina que fa, i que la tradició a Berga torni a néixer.
Segons ha explicat Mònica Duran, monitora i secretària de l’entitat, a NacióBerguedà la voluntat d'aquest any és recuperar danses tradicionals de la comarca i rodalies. Amb això, s’espera atraure l’atenció d’una part dels berguedans que, fins el moment, desconeixien aquesta associació, i alhora, fomentar el retrobament de les tradicions, evitant que s’oblidin i desapareguin.
Entre les danses que s’intentarà recuperar, n’hi ha diverses de Berga, tot i que també moltes de la comarca. Per exemple, ha explicat Duran, la Bolangera de Berga, que es ballava antigament en ocasions especials, com ara Corpus o els Elois, o altres danses de Gósol, Saldes o Prats de Lluçanès.
Membres de l'Esbart Queralt Berga Foto: Esbart Queralt Berga
Donar a conèixer l’entitat amb tallers
Per altra banda, l’Esbart també vol donar-se a conèixer a Berga, motivant grans i petits a formar-ne part. Actualment, està format per una vintena de persones, tot i que el grup dels més petits ha quedat només amb quatre persones. “El cos dels grans s’ha recuperat bastant, però hem tingut un canvi generacional i ara falten nens”, ha explicat Duran.
Per això, des d’aquest novembre s’han plantejat organitzar tallers gratuïts, perquè tothom qui vulgui pugui aprendre balls, i per animar els ciutadans a acostar-se a l’Esbart. Aquests es faran una vegada al més a la Sala Casino de Berga. Als tallers, segons ha explicat Duran, s’ensenyaran diversos balls tradicionals, com ara el Ballet de Déu, el ball dels Nans o els dels Gegants de la Patum, tot i que no de la manera en què es balla a la plaça, sinó mitjançant el balç o la jota. Amb el bon temps, a més, es té previst que aquests tallers es traslladin a les places de la ciutat.
Per altra banda, l’Esbart ha recordat que també s’organitzen assaigs cada divendres de les 19.00 a les 22.00 hores al Centre Cívic de Berga, i que qui vulgui conèixer la feina que es fa, s’hi pot acostar. Per participar-hi, es pot enviar un correu electrònic, trucar o contactar a través de les xarxes socials.
Història i tradició
L’Esbart Queralt de Berga va néixer farà uns 50 anys, ha explicat Duran. A partir de llavors, ha anat tenint moments diferents, quedant-se sense relleu durant més de 20 anys i, finalment, ja en el 2000, tornant a reflotar. En aquest punt, però, la tradició de formar part de l’esbart no ha acabat d'arrelar a Berga, diferenciant-se, per exemple, de l’Esbart Cadí de Bagà.
“Si ho comparem amb Bagà, falta tradició i que la cosa passi de pares a fills i a néts”, ha relatat la monitora. Per això, ha dit, cal tornar a explicar la feina que fa, i que la tradició a Berga torni a néixer.