Fleetwood Mac: Del Blues Anglès al Soft Rock Americà

per Pep Saña , 2 de novembre de 2016 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fleetwood Mac es va formar al 1967 al voltant del talentós guitarrista de blues Peter Green, que s’acabava de destacar com a substitut d'Eric Clapton a la banda de John Mayall, The Bluesbreakers.

La història de Fleetwood Mac és llarga, tortuosa i una mica desconcertant. En menys d'una dècada, va passar de ser una admirada i respectada banda del blues anglès dels 60, a ser un referent del soft rock (també anomenat AOR, abreviació de l’anglès, Adult Oriented Rock) californià, gènere que els va transformar en mega estrelles i en un dels majors èxits comercials de la història.


Els constants canvis de formació que va patir la banda durant uns anys expliquen, en part, la radical transformació musical de Fleetwood Mac. Pocs grups a la història del rock han patit tants canvis de formació, estilístics, musicals i geogràfics com els camaleònics Fleetwood Mac, han sobreviscut a 15 formacions diferents en gairebé 50 anys de trajectòria. 
La deserció de la banda dels dos grans guitarristes de blues, Peter Green i Jeremy Spencer, fundadors del grup al costat de Mick Fleetwood i John McVie, va posar a la banda en una difícil decisió, acabar amb el projecte o explorar noves influències creatives.


L'etapa blues.

Els orígens de Fleetwood Mac es remunten fins al llegendari bluesman John Mayall i la seva famosa banda Bluesbreakers. John McVie (baix) va ser un dels membres principals dels Bluesbreakers, fundant el grup al 1963. Al 1966 Peter Green substitueix a Eric Clapton i un any desprès, Mick Fleetwood (bateria) també s’hi afegeix. Inspirats per l’èxit de Cream, Yardbirds o Jimi Hendrix, el trio decideix separar-se de Mayall al 1967. A l'agost d'aquell mateix any debutaven en un festival britànic de Jazz i Blues,  allà, Bob Brunning va començar tocant el baix a la nova banda fins que McVie va quedar lliure del contracte que el lligava a la banda de Mayall, cosa que passava  poques setmanes desprès del seu debut. En aquesta mateixa època, el guitarrista Jeremy Spencer, especialista amb l’Slide, també es va afegir al grup. Al principi, els guitarristes Peter Green i Jeremy Spencer li donaven a la banda un so blues però amb ingredients psicodèlics i propers a la moda blues rock de l’època de finals dels 60. 

Fleetwood Mac (1968), debut discogràfic homònim va resultar un èxit enorme al Regne Unit (incloïa el clàssic Black Magic Woman que més endavant popularitzaria Carlos Santana). Fleetwood Mac després del segon àlbum Mr. Wonderful (1968), afegiren un segon guitarrista, Danny Kirwan que només tenia 18 anys però amb un talent innat, amb Kirwan la banda va publicar el seu primer single, Albatross, arribant al número 1 de vendes a Europa i Stop Messing Around, un tema que ja és un clàssic del blues i del rock, i del que  Aerosmith en fan una acollonant versió en els seus directes i al seu disc de blues Honkin' On Bobo (2004).
De la seva visita als Estats Units,  en va sortir, Blues Jam At Chess (1969), gravat als estudis Chess Records, de composicions pròpies, sobretot de Green, amb significades col•laboracions de bluesmen llegendaris, entre els quals Buddy Guy, Willie Dixon i Otis Spann. Durant 1969 Fleetwood Mac edita pel mercat USA una espècie de recopilatori, English Rose, que incloïa la meitat de Mr. Wonderful i temes de Kirwan, i el seu tercer àlbum al Regne Unit, Then Play On. Tots dos àlbums indicaven que la tendència de la seva musica anava mes enllà de les arrels bluseres, amb Then Play On apareixien pinzellades de rock i rock progressiu. Aquest mateix any, dos temes de Green, Man Of The World i Oh Well van aconseguir un gran èxit a les llistes. The  Beatles volien que el grup fitxés per la seva discogràfica, Apple Records, Mick Fleetwood i George Harrison aleshores eren cunyats, però el manager de la banda Clifford Davis va decidir fitxar per Warner Bros. Records, el segell amb el que han publicat els seus discos fins avui. El primer àlbum amb el nou segell discogràfic va ser aquest Then Play On (1969).

Fleetwood Mac - Oh Well


Fleetwood Mac - Man Of The World


Fleetwood Mac - Stop Messing Around


Fleetwood Mac - Need Your Love So Bad


Fleetwood Mac - Black Magic Woman


Fleetwood Mac – Albatross


Per desgracia, els dos guitarres Peter Green i Danny Kirwan van patir en poc temps desordres mentals que els ficarien en un infern del que no en van poder sortir, i que va acabar destruint al Fleetwood Mac original. Tant Green com  Kirwan, estaven delicats de salut a conseqüència de passar-se de rosca pels excessos amb LSD, Green va arribar a convertir-se en un personatge caricaturesc i paranoic, gairebé no podia fer-se càrrec de la seva pròpia vida. Aquesta seria una terrible pèrdua pel mon de la música rock, perquè Green era un dels millors guitarristes de la seva època. La seva qualitat i talent quedarien immortalitzats per sempre en joies com la instrumental Albatross, Black Magic Woman o Stop Messing Around.

La banda va substituir a Green per Christine Perfect, una cantant i pianista que havia col•laborat amb la banda d’Spencer Davis, en aquell moment però els problemes contractuals li van impedir ser membre “full time” de Fleetwood Mac fins al 1971, aquell any es va casar amb John McVie. Per això, Christine McVie no apareix al disc Kiln House (1970), el primer àlbum de la banda sense Peter Green. En aquest àlbum, Jeremy Spencer portava el timó musical del grup, però Spencer també va començar a patir desordres mentals degut a les seves addiccions a les drogues. A causa d'això, durant la gira nord-americana de la banda a principis de 1971, Spencer va desaparèixer, mes tard es va descobrir que en realitat havia deixat la banda per unir-se a la polèmica secta religiosa anomenada Els Nens de Déu, acabant més endavant   desapareixent definitivament.


La fusió amb membres nord-americans i un canvi d’estil cap al soft rock.

Desprès de la sortida de Green, Kirwan i Spencer, la banda es comença a decantar per un so mes proper al pop rock a causa de la incorporació de la cantant, pianista i compositora Christine McVie, esposa de John. A mitjan dels 70, Fleetwood Mac ja establerts a Califòrnia, es passen definitivament al soft rock de la mà del duet nord-americà Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, un matrimoni que ocuparà un lloc central a la musica de la banda d'ara endavant. Obsessionat amb els meticulosos arranjaments pop dels Beach Boys i els Beatles, Buckingham converteix a la banda en un dels grups de més èxit de finals dels 70.

A principis de 1975, Fleetwood i McVie estaven en una audició d’enginyers de so pel  nou disc de la banda, per casualitat van escoltar el disc de Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, un matrimoni amb un debut discogràfic fallit, que sonava a l’estil del típic soft rock californià. La cançó era Frozen Love i els seus responsables una parella de hippies californians anomenats Buckingham - Nicks. Fleetwood, impressionat pel solo de guitarra, li va demanar a Buckingham que s'incorporés immediatament a la banda, però Buckingham no va acceptar fins que va aconseguir que la seva dona entrés en el pack. La nit de cap d'any de 1974 va néixer la formació amb més èxit de la banda, els fundadors Mick Fleetwood i John McVie, amb Christine McVie i les incorporacions de Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, revifava la trajectòria musical de la banda i el seu èxit comercial.


Fleetwood Mac  (1975)


Buckingham i Nicks, ajudats per Christine McVie, es van fer amb el control de la banda i van gravar el disc homònim de 1975 amb la nova formació de Fleetwood Mac, titulat igual que el del seu debut de 1968 amb Peter Green. De sobte Fleetwood Mac es va convertir en número 1 als Estats Units amb un estil radicalment diferent del de l'etapa de Peter Green, va ser el primer èxit de la banda en bastants anys amb els mega hits Over My Head, Rhiannon, Landslide i Say You Love Me. Durant l'enregistrament John McVie es va queixar a Keith Olsen, productor del disc, que el que estaven fent no tenia res a veure amb el blues, Olsen li va respondre "no, però tindrà molt a veure amb el teu compte bancari". No s'equivocava. Curiosament moltes de les cançons més recordades de la banda estarien signades per Nicks, la dona que havia entrat de rebot. Tot i això, l’èxit  comercial afectaria la vida personal dels propis integrants ja que els McVies es van divorciar al 1976, i Buckingham i Nicks també ho farien poc desprès, de seguida es va especular entre els mitjans que la banda podria desintegrar-se, arribant fins i tot a dir-se que Stevie Nicks practicava la bruixeria.

Fleetwood Mac - Over My Head


Fleetwood Mac - Rhiannon


Fleetwood Mac - Landslide


Fleetwood Mac - Say You Love Me


Rumours (1977)


Amb la pressió de facturar un àlbum que recollís l'èxit aconseguit amb el seu anterior treball, el grup es va bolcar en la feina de gravar Rumours. Tot i això, els ànims a l'interior de la banda no eren dels millors. El bateria Mick Fleetwood acabava de descobrir que la seva dona tenia un rotllet amb el seu millor amic, trencant el seu matrimoni d'anys, poc desprès va mantenir una breu relació sentimental amb Stevie Nicks, el baixista John McVie i Christine McVie es separaven després de vuit anys de matrimoni, mentre que Nicks i Buckingham començaven a tenir problemes en la seva relació. Amb aquest ambient les sessions es van transformar en una intensa telenovel•la, amb l’afegit de grans quantitats d'alcohol i cocaïna consumits durant la gravació del disc, i per fer callar les notícies de la seva suposada dissolució, van titular específicament el nou disc, Rumours. Segons Fleetwood, les drogues i l'alcohol els divertien i maquillaven el dolor que sentien en aquells moments, “El treball va tirar endavant perquè ens comportàvem com un matrimoni que no s'aguanta, però que manté el tracte pels fills. I el nostre disc era el fill pel qual has d'ajuntar-te en la funció del col•legi”. Les tensions internes van ser la base per a les cançons del seu àlbum, el súper èxit Rumours. Fins i tot, la companyia discogràfica va estar a punt de no editar Rumours, ja que, la banda exigia que el “camell” que els proveïa tingués una nota d'agraïment entre els crèdits del disc, però el proveïdor va morir i el conflicte es va acabar. Mentrestant els efectes de la cocaïna, entre els membres del grup, durarien diversos anys més, com el cas d’Stevie Nicks, que en els 80, amb el nas destruït, va haver d'iniciar una teràpia de desintoxicació. Als Estats Units, Fleetwood Mac només és conegut amb aquesta formació, però al 2013, durant un concert a Londres Stevie Nicks va voler homenatjar "l’home sense el qual no existiria Fleetwood Mac, i punt" i va dedicar la delicada Lanslide a l'home que va crear al monstre, l'únic i incomparable Peter Green.

Rumours vendria l’escàndol  de mes de 17 milions de còpies nomes als Estats Units, amb els hits Go Your Own Way, Dreams, Don't Stop, Gold Dust Woman o You Make Loving Fun, guanyant al 1978, el Grammy al millor disc de l'any i arribant a ser el segon àlbum mes venut de tots els temps durant bastants anys amb més de 30 milions de copies. 

Fleetwood Mac - Go Your Own Way


Fleetwood Mac - Dreams


Fleetwood Mac - Don´t Stop


Fleetwood Mac - Gold Dust Woman


Tusk (1979)
 

Desprès d’aquest èxit espectacular, a Rumours el va seguir Tusk (1979), un doble àlbum mes experimental, en realitat tot el disc és bastant menys comercial que Rumours i que també va arribar a la categoria de multi platí gràcies a cançons com Sara, Not That Funny, Think About Me, Sisters Of The Moon o Tusk. En aquest àlbum va brillar especialment Stevie Nicks amb el tema Sara. Com a fet curiós, durant la gravació d’aquest disc es produeix la visita d'un vell amic, Peter Green, a qui conviden a participar a l'enregistrament. Durant aquesta època, Christine McVie se’n havia anat a viure amb Dennis Wilson, bateria dels Beach Boys.

Fleetwood Mac - Sara


Fleetwood Mac - Tusk


Mirage (1982)
 

Cinc anys frenètics a partir de Rumours (1977) van obligar al grup a prendre's un descans. Cada membre tenia llibertat per realitzar els seus projectes en solitari, Fleetwood, va visitar Ghana i va gravar amb percussionistes locals l'àlbum The Visitor (en el que també va participar un ressorgit Peter Green). Però el disc més en sintonia amb l’estil de la banda va ser el d’Stevie Nicks amb l'àlbum Bella Donna (1981), amb la col•laboració de Tom Petty, que va arribar a ser número 1. Cap a finals de 1981, Buckingham també debutava com a solista publicant Law And Order. Després de diversos projectes en solitari, Fleetwood Mac es reuneixen per gravar Mirage, el “tsunami” del Rumors encara durava i el nou disc, tot i que no traïa el seu estil típic, no era un Rumours i va estimular comentaris sobre una immediata dissolució de la banda. Mes convencional i accessible que Tusk, Mirage també va ser tot un èxit de la mà dels  hits, Hold Me, Love In Store o Gypsy.

Fleetwood Mac - Hold Me


Fleetwood Mac - Love In Store


Fleetwood Mac - Gypsy


Tango In The Night (1987)

Desprès de Mirage, Buckingham, Nicks i Christine McVie es dediquen novament a la seva carrera en solitari. Recordant aquell període, Fleetwood va comentar, “Crec que estava justificat el nostre comportament. En cert moment ens miràvem a la cara i, sense parlar-nos, sabíem el que havíem de fer. Era obvi que teníem les piles descarregades. Probablement, si haguéssim seguit junts després de Mirage, ens haguéssim separat en cosa de dos anys. No obstant això, separant-nos, cadascun va poder demostrar-se a si mateix el que valia i el que volia. No importa si varem tenir o no més èxit en solitari, el que importa és haver-ho fet”
Fleetwood Mac van conquistar a noves generacions amb l'àlbum Tango In The Night (1987) que és el seu disc mes venut després de Rumours i probablement el més comercial de tota la seva carrera. Quan el grup va tornar a reunir-se al 1987 la seva energia estava prou carregada com per gravar Tango In The Night, una agradable demostració de soft rock per part d'una banda que no semblava tenir tants anys a les seves esquenes. Les noves cançons van ser gravades a l'estudi de la casa particular del propi Buckingham a Bel Air, i els hits de més impacte van ser Big Love, Seven Wonders, Everywhere i Little Lies. Degut a l'èxit de l'àlbum, gairebé va passar desapercebuda la marxa de Buckingham de la banda.

Fleetwood Mac - Big Love


Fleetwood Mac - Seven Wonders


Fleetwood Mac – Everywhere


Fleetwood Mac - Little Lies


La resta de la banda el substitueix amb el duo de guitarristes format per Billy Burnette i Rick Vito. Aquesta nova formació grava Behind The Mask (1990), el primer àlbum des de 1975 que no arriba a disc d'or. Vito abandona la banda al 1991. A la gira de promoció de l'àlbum, Fleetwood Mac per primera vegada des de principis dels 70 van incloure temes al setlist del seu període blues, Fleetwood va manifestar “Vaig tornar a escoltar amb gran plaer el vell blues, un dia, em vaig sorprendre pensant que estaria be tocar una mica de blues. Després vaig recordar que jo mateix havia començat tocant blues. Increïble, havia oblidat un fet fonamental en la meva vida”. Encara que aquesta vegada tampoc van faltar les habituals novetats, al final de la gira, Christine i Stevie, les dues senyores de la banda, van anunciar que deixaven la formació.

A principis de 1993, la formació clàssica de Fleetwood Mac (els McVies, Fleetwood, Buckingham i Nicks) es reuneixen per la festa de Bill Clinton amb motiu de la seva elecció a la  presidència, però la reunió duraria poc. A finals d'any, Nicks deixa la banda i és substituïda per Bekka Bramlett, filla de la parella formada per Delaney i Bonnie Bramlett, del famós duo Delaney & Bonnie i el llegendari (exTraffic) Dave Mason. La nova formació de Fleetwood Mac comença una gira el 1994, editant Time a l'any següent. Malgrat les seves bones intencions, aquest disc va ser un fracàs. A causa d'això, Christine McVie deixa també la banda poc desprès i són acomiadats  Bramlett i Mason. Més endavant, quan ningú s’ho esperava, Buckingham, Nicks i McVie tornen a Fleetwood Mac al 1997 per la gravació d’un especial Unplugged de la MTV. Al 1998, Fleetwood Mac és inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll. Malgrat l'allunyament definitiu de Christine McVie, s'anuncia la gravació d'un nou disc, així doncs, al 2003, la formació Nicks, Buckingham, Fleetwood i John McVie edita Say You Will, per després iniciar una gira al 2004 de la que se’n editaria un disc en directe Live In Boston (2005). 

Fleetwood Mac - Say You Will


Fleetwood Mac - Peacekeeper


Fleetwood Mac anunciaven que sortirien de gira a principis de 2009 i que tenien pensat interpretar temes que mai havien estat inclosos en gires anteriors. La van titular Unleashed Tour i que tampoc hi va ser Christine, segons els altres membres no va voler participar. Va recórrer diverses ciutats europees, nord-americanes, australianes i neozelandeses. A l’últim show al Wembley Arena, Nicks li va dedicar Landslide a Christine que es trobava entre el públic, sent ovacionada dempeus per tot l’estadi.

Deu anys després del seu últim disc d’estudi, al 2013 van editar el seu primer EP titulat simplement Extended Play del que en va sortir el nou single Sad Angel, per promocionar-lo van sortir de gira per Europa i Nord Amèrica, amb 66 concerts per  catorze països. Durant els shows dels dies 25 i 27 de setembre al O2 Arena de Londres, Christine va ser convidada (i aquest cop va acceptar) a cantar el tema Don't Stop, la seva primera aparició amb la banda des de 1998. Abans d'iniciar els concerts per Austràlia i Nova Zelanda però, John va ser diagnosticat de càncer, s’havia de sotmetre a un exhaustiu tractament de quimioteràpia i van cancel•lar la gira.

Fleetwood Mac - Sad Angel


Finalment al gener de 2014 Mick confirmava el retorn de Christine, anunciava un futur àlbum d'estudi i una gira mundial aquell mateix any. Nicks  explicava que “Aquest serà un tour molt especial. El públic veurà a un Fleetwood Mac molt diferent, un grup que ha après a valorar el viscut i el lluny que hem arribat. Les velles ferides entre els integrants del grup finalment s’han curat i tancat”. La gira va ser batejada com  On With The Show, es va iniciar a finals de setembre de 2014 i va acabar al novembre de 2015, va recórrer EUA, Canadà, Europa, Australia i Nova Zelanda, convertint-se en un dels tours de més èxit de la seva història, recaptant un total de 166,1 milions de dòlars de guanys. Pel que fa a l'eventual disc de reunió, al març de 2015 Mick Fleetwood comentava que podria endarrerir-se un parell d'anys tot i que ja tenien escrites algunes cançons, gairebé a finals de 2016 no hi ha cap comunicat al respecte, continuarem esperant noticies.
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació